Carmen Claudín: "És a Ucraïna on Putin es juga el futur"

BarcelonaCarmen Claudín, historiadora i especialista en espai postsoviètic del Cidob, és una de les veus de referència per entendre la Rússia d'avui. Analitzem amb ella els aspectes clau de les eleccions presidencials en què Vladímir Putin renovarà el seu mandat fins al 2030.

Com arriba Putin a aquestes eleccions?

— Probablement, està reforçat per la seva aparent superioritat militar a Ucraïna, per la divisió europea i per la perspectiva de l’arribada de Trump al poder. Però no és tan clar que la superioritat militar russa sigui tan decisiva. I no crec que Putin se senti tan segur pel que fa a la política interior: sap que la seva maquinària de repressió funciona perfectament, tot i que això no vol dir que pugui confiar tranquil·lament en la gent a Rússia.

¿Té algun interès, el resultat, o ja està tot cantat?

— La gent votarà el que hagi de votar per mantenir l’statu quo, però hi ha incògnites que poden no ser agradables per a Putin, encara que després es puguin maquillar a la cuina dels resultats. Per saber què pensa la gent a Rússia l’únic criteri objectiu que ens queda és mesurar l’abstenció. Encara que sabem que aquesta dada també es pot manipular: jo en vaig ser testimoni a les eleccions a l'Azerbaidjan.

La viuda de Navalni ha cridat a concentrar-se a la porta dels col·legis diumenge al migdia.

— Hem d'estar pendents de quin seguiment pot tenir aquesta consigna de Iúlia Navàlnaia: si serà prou important per qüestionar la imatge de control intern que Putin vol pregonar.

Com creu que ha afectat l’oposició al Kremlin la mort de Navalni?

— Encara és aviat per dir-ho. Primer va ser el dolor per aquesta mort injusta i, per tant, també una certa desmoralització. Però pot ser que ara sigui un estímul. L'oposició russa, com la majoria de moviments que es troben a l'exili, està dividida. Potser ara tenen més consciència de la importància d’estar més units. Perquè dins de Rússia, la capacitat d’impacte de l’oposició és pràcticament nul·la: cada cop és més difícil que la gent del carrer accedeixi a informació independent.

I la població russa com està notant l'impacte de la guerra a Ucraïna?

— Bona part de la gent s’empassa el que diu la desinformació russa. L’Institut Levada encara pot fer alguns sondejos i, tot i que la gent té por de parlar, penso que donen una idea aproximada de la realitat. Hi ha una part de la població que s’empassa que Rússia té avantatge en la guerra. I una altra part, sobretot els joves, desconfia de tot el que veu a la televisió. Pel que fa a l'economia, la població no ha sentit un impacte visible que pugui atribuir clarament a la guerra o a les sancions, però la situació econòmica del país no ha millorat. És interessant veure com al seu últim discurs a la nació, Putin va dedicar molt de temps a les polítiques socials i econòmiques. Als sondejos la gent es queixa de l’atur, les baixes pensions o la manca d’alguns productes.

Quina és la base social del règim de Putin?

— A Rússia existeix l'anomenada “nova classe mitjana”, que depèn del pressupost de l'estat: són els biudzhetniki, que saben que el manteniment del règim és important per a la seva pròpia estabilitat. És una classe mitjana urbana que ha vist millorar en certa manera el seu nivell de vida, que té una vida més que decent per als estàndards russos i que no vol que res canviï. L’únic núvol negre que plana pel que fa al règim i l'opinió pública és el reclutament per enviar els joves al front. Ara això no sembla ser un problema, però hem de ser prudents, perquè les coses poden canviar. Sabem que existeix el moviment de les dones i vídues dels soldats, però és difícil dimensionar la seva profunditat. A Rússia el que podem fer només és interpretar senyals i és obvi que aquest és un dels temes més delicats per al règim: per això tot el discurs de Putin està dominat per la idea de defensar la pàtria d'un presumpte atac occidental. Això està molt integrat en la mentalitat russa: el que no està clar és que la majoria de la població pensi que la pàtria està atacada.

Després de l'intent de cop de Prigojin, ¿creu que les forces de seguretat poden representar alguna amenaça per a Putin?

— És impossible saber-ho. Jo crec que Prigojin volia un cop de força, no un cop d'estat: volia convèncer Putin de rellevar la cúpula militar, perquè ell sí que tenia informació de primera mà del front d'Ucraïna. Veia el desastre que estaven patint les tropes russes a Ucraïna. Aquell va ser un moment clau, que els ucraïnesos no van poder aprofitar, a causa de la manca de suport militar europeu i dels Estats Units. Des del punt de vista de l'estabilitat interna del règim, queda clar que Prigojin no actuava sol, cosa que ens indica que hi ha fissures i que són profundes. Potser després del que ha passat amb Prigojin i Navalni ningú gosarà moure un dit, però no crec que la cúpula estigui tan unida com sembla. Amb les sancions internacionals dictades, per a aquests alts càrrecs mantenir-se a la cúpula és una manera de protegir-se. El que podria fer canviar la situació és el que està passant a Ucraïna: és allà on Putin es juga el seu futur. És a Ucraïna on es pot parar els peus a Putin. Si no guanya potser no caurà, però quedarà molt debilitat.