Daniel Högsta: "Seria perillós que l'OTAN respongués a l'amenaça nuclear russa amb més amenaces"

BarcelonaDes de l'1 de febrer, Daniel Högsta (Estocolm, 1987) dirigeix la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les sigles en anglès). Guanyadora del Nobel de la pau el 2017 per la promoció del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), l'associació lluita per l'abolició de les armes nuclears en un context més hostil que mai. L'entrevistem l'endemà que Rússia anunciés que suspèn la seva participació al tractat New Start.

Quines poden ser les conseqüències de la decisió de Rússia de suspendre el tractat New Start?

— Hem de veure aquest tractat com l'últim baluard per al control de les armes nuclears entre Rússia i els Estats Units. I el fet que Rússia ho utilitzi com una eina per al joc geopolític, en una situació tan tensa, és una provocació extremadament perillosa i irresponsable. Encara que sigui un farol pel que fa a les intencions de Rússia, hem de prendre'ns-ho seriosament perquè està debilitant la maquinària que regula les armes nuclears. No sabem què suposa per part de Rússia, però tampoc com reaccionaran els Estats Units.

¿Creu que aquesta situació podria provocar que els Estats Units, per desconfiança, responguin amb un increment del seu arsenal?

— El més perillós que podria passar és respondre a l'amenaça nuclear russa amb més amenaces, perquè això condueix a una escalada que ens porta a un terreny desconegut que pot ser encara més perillós. Això va per als Estats Units i per a qualsevol altre membre de l'OTAN. Hem de mantenir i enfortir el tabú i l'estigma al voltant de les armes nuclears. Especialment, quan sentim a parlar tant d'armes nuclears tàctiques i una pila de desinformació sobre si aquestes armes es poden utilitzar de manera segura, i tot plegat és totalment ridícul. No hi ha cap ús segur de les nuclears.

Quin és el mal potencial que poden provocar les armes nuclears "tàctiques" o "petites"?

— Són molt més potents que les que es van fer servir a Hiroshima i Nagasaki. L'ONU, la comunitat internacional, la Creu Roja... coincideixen que no hi ha cap manera efectiva de respondre a l'ús d'armes nuclears. És una situació totalment impossible de gestionar.

Els últims mesos hem sentit en diverses ocasions que estem més a prop que mai d'una guerra nuclear...

— Molts experts avisen que el risc que s'utilitzin armes nuclears és més alt ara que a la Guerra Freda. És important ser realista i honest sobre el risc que hi ha. Molts governs, incloent-hi l'espanyol, intenten argumentar que la situació és manejable i que ara no és moment de parlar de desarmament nuclear perquè les condicions globals de seguretat no són les adequades. Però justament quan les condicions són pitjors és quan ens hem d'assegurar que les pitjors armes no es fan servir.

¿Té por que l'actual situació desfermi una nova cursa armamentística nuclear?  

— Crec que ja s’està produint, des d’abans que comencés la guerra. Els nou països amb armes nuclears –els EUA, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord– ja estan embarcats en una modernització dels seus programes nuclears. També hem de recordar que els Estats Units estan avançant l'enviament de noves ogives B61-12 –una de les més sofisticades– a territori europeu aquest any, abans del que estava previst. Això també és molt preocupant. O sigui que no és només que Rússia estigui sent provocadora, malgrat que és l'actor més perillós.

Qui suposa un risc més gran, Rússia o Corea del Nord?

— El més important que cal recordar és que no hi ha cap analista o agència d'intel·ligència del món que sàpiga si estem més a prop que es facin servir armes nuclears o no. El poder de decisió als nou estats nuclears està concentrat al voltant dels seus líders, i parlem d'individus que molts experts de seguretat consideren irracionals. Donar suport al sistema de dissuasió nuclear suposa que has d'acceptar que, senzillament, només pots confiar i esperar que Putin no faci servir armes nuclears. És una situació extremadament terrorífica. Ara Rússia està llançant moltes amenaces nuclears, però no vull dir si un país és més perillós que un altre, perquè honestament no ho sap ningú. I això ens hauria de motivar a passar a l'acció i donar suport al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears.

Quina utilitat tenen tractats com el TPAN quan no els signen els estats nuclears?

— Tots els governs són responsables de les armes nuclears, no són un problema només dels països que en tenen, i tots els governs han de contribuir a l'estigma contra aquest tipus d'armament. Països com Espanya, que es considera a favor del desarmament nuclear, alhora dona suport a l'existència d'armes nuclears. El govern espanyol no ha firmat el TPAN. Fan servir l'argument de la seguretat i utilitzen el mateix llenguatge per justificar-les que Corea del Nord, Rússia i la Xina. Ens hem de preguntar per què les nuclears han de ser considerades de manera diferent que altres tipus d'armes, com les químiques, les biològiques, les mines o les bombes de dispersió, totalment inacceptables per a una majoria aclaparadora d'estats del món. El tractat vol crear aquest tipus de debats, centrant-nos en les conseqüències humanitàries, i canviar els posicionaments polítics a països com Espanya per acabar tenint un impacte sobre els estats nuclears.

A la pràctica, com s'aconsegueix?

— No sabem com arribarem a l'abolició de les nuclears, però sabem que el TPAN està tenint impacte en com es perceben. I sabem, basant-nos en altres processos, que la percepció internacional té importància. Només cal mirar la història de les armes químiques i biològiques.

En quin període de temps podem pensar en un món sense armes nuclears?

— Com en tots els processos socials, és difícil imaginar una situació fins que hi ha un punt d'inflexió i les coses canvien. Parlem d'un tipus d'armes que no tenen cap utilitat des del punt de vista militar i que suposen un cost enorme. Si el sector privat comencés a deixar-hi d'invertir, això posaria molta pressió als governs. Avui és difícil de veure, però passava una cosa semblant amb el tabac fa uns quants anys, per exemple. I amb les mines, que es consideraven essencials per a la defensa. Els Estats Units han passat de ser el principal productor de mines a ser el principal inversor de la neteja de mines. Des d'aquesta perspectiva, hi ha esperança.

Parlem d'anys? De dècades?

— No puc predir-ho, però honestament crec que, sens dubte, serà durant la nostra vida, parlant a grans trets.