BarcelonaSi la presa de Bakhmut va suposar una victòria extremadament costosa per a Rússia, la batalla per aconseguir el control d'Avdíivka va pel camí de convertir-se en una carnisseria encara més devastadora. Des de fa dos mesos, l'exèrcit de Vladímir Putin ha reprès l'atac en diversos fronts, aprofitant l'esgotament de les tropes ucraïneses, que no han aconseguit el que esperaven de la contraofensiva llançada a l'estiu. A falta de grans avenços, Avdíivka és el petit trofeu que el president rus vol exhibir tan aviat com sigui possible, ara que ja està en plena campanya electoral. Segons analistes militars, els últims dies les tropes russes estan assolint petits progressos al voltant d'aquesta ciutat industrial de prop de Donetsk, però el preu està sent altíssim. Diverses fonts asseguren que les files russes estan perdent més homes que mai des que va començar la guerra a Ucraïna.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Diversos analistes i bloguers militars han comparat la gran quantitat de baixes a la batalla d'Avdíivka amb els recomptes diaris de soldats morts durant la Primera Guerra Mundial, on van acabar morint uns dos milions de militars russos. Segons el seguiment diari de l'investigador de dades militars Ragnar Gudmundsson, les baixes russes han crescut clarament els últims dos mesos, amb el nombre més gran registrat les últimes tres setmanes, amb més de 1.300 morts o ferits cada dia. Segons el ministeri de Defensa britànic –que va citar les dades difoses per Ucraïna–, durant el mes passat Rússia va patir una mitjana de 931 baixes cada dia, mentre que durant l'assalt de Bakhmut en van ser unes 776.
L'exèrcit necessita reposicions, però a menys de quatre mesos de les eleccions presidencials, Putin –que aquest divendres ha confirmat que es tornarà a presentar– no vol assumir les conseqüències d'una altra mobilització obligatòria, com la que va ordenar el setembre de l'any passat, que va provocar malestar social i un èxode d'homes per evitar ser enviats a primera línia de front. La setmana passada, el president va signar un decret per incrementar el nombre màxim de militars a les Forces Armades russes en gairebé 170.000 soldats: d'1,15 milions de soldats a 1,32 milions. Però en un comunicat, l'exèrcit va deixar clar que la mesura no suposa cap canvi en el reclutament ni una altra campanya de mobilització.
El secretisme de la guerra fa impossible saber quines són les xifres reals. La intel·ligència britànica creu que ni tan sols les forces armades russes ho tenen clar, a causa de la seva "cultura d'informació deshonesta". Però aquesta setmana els serveis d'intel·ligència del Regne Unit han actualitzat els seus càlculs, segons els quals uns 70.000 soldats russos han mort a Ucraïna –20.000 eren mercenaris de Wagner– i entre 220.000 i 280.000 han resultat ferits. Així, el nombre total de baixes russes oscil·laria entre els 290.000 i els 350.000 soldats, una xifra coherent amb els "més de 300.000" militars russos morts i ferits que estima l'OTAN.
"Caminen entre cadàvers apilats"
Malgrat l'elevat nombre de baixes, els relats dels soldats ucraïnesos al front descriuen onades de militars russos que no paren d'arribar per mantenir l'assalt. "Cada dia hi ha noves forces, independentment del temps que faci, independentment de les baixes [...]. Passi el que passi, continuen arrossegant-se, literalment, sobre els cossos dels seus", relatava un soldat de la 47a Brigada Mecanitzada Separada d'Ucraïna a Radio Liberty, citat per Reuters.
La dona d'un home cridat a files amb la mobilització de l'any passat ha relatat una situació similar al mitjà independent iStories, on ha explicat que els soldats "caminen entre cadàvers apilats". Ella forma part d'un grup de familiars de reclutes que lluiten a Avdíivka que han enviat una carta a Putin en què acusen els comandants de la formació de dur a terme una estratègia que suposa "l'extermini deliberat" dels soldats. Segons la carta, des que les forces russes van començar a avançar, el comandament va ordenar que els homes amb ferides moderades tornessin a les divisions d'assalt. "Necessiten algun tipus de resultat", assegurava la dona.
Mykhailo Podolyak, assessor de Volodímir Zelenski, també apuntava recentment a la capacitat de Rússia d'enviar constantment nous soldats al front: "Rússia encara té recursos humans il·limitats que utilitza sense pietat per dur a terme les anomenades onades d'atacs humans. Prefereixen fer servir persones que maquinària".
Mobilització a l'ombra
Per evitar el reclutament obligatori, les forces russes aposten per accions que incentivin els voluntaris, sobretot amb salaris altíssims, especialment a regions remotes. El think tank nord-americà Institute for the Study of War (ISW) considera que el comunicat del ministeri de Defensa de la setmana passada indica que la intenció és continuar confiant en una "cripto-mobilització generalitzada". Crítics del Kremlin també alerten que s'està duent a terme una mobilització amagada o secreta i que encara hi ha homes que estan sent cridats a files per anar a lluitar a Ucraïna.
"La mobilització encara s'està fent d'alguna manera a l'ombra", assegura a l'ARA Kirill Shamiev, investigador a l'European Council on Foreign Relations especialitzat en les relacions civil-militars de Rússia, que explica que en algunes regions es continuen fent reclutaments forçats. Pel que fa als voluntaris, indica que n'hi ha de dos tipus, els que accedeixen a anar a la guerra a canvi de grans quantitats de diners, tant per a ells com per a les seves famílies –diu que mitjans independents han calculat que homes que lluiten durant sis mesos o un any poden rebre el que cobrarien en uns dotze anys– i també els reclusos, a qui s'ofereix commutar les penes.
El que a principis d'any feia el grup Wagner, ara ho fa l'exèrcit oficial. Segons Shamiev, s'estan creant unitats formades per presos condemnats per crims violents, que envien a les posicions d'assalt més perilloses. "Alguns canals de Telegram de bloguers militars pro-guerra diuen que aquests homes s'envien bàsicament a morir. Si sobreviuen, tindran sort i se'ls perdonarà la pena, però si no, a ningú li importarà", diu l'analista. Ara bé, afegeix que una gran part dels presos a Rússia abans de la guerra, més del 50%, havien estat condemnats per delictes relacionats amb les drogues, de vegades només per portar a sobre una quantitat molt petita d'estupefaents. Als reclusos que accepten anar a lluitar a Ucraïna, se'ls commuta la condemna al cap de sis mesos, un incentiu que per a molts és suficient per provar sort.
Tot i això, Shamiev creu que Putin anunciarà una altra mobilització obligatòria després de les eleccions presidencials per poder nodrir l'exèrcit per a una ofensiva a l'estiu. "Si poden mostrar una imatge convincent, amb un 85% o el percentatge que necessitin per donar suport a Putin, tindran carta blanca per anunciar una altra onada de mobilitzacions i altres moviments impopulars", afirma l'analista, que subratlla que les eleccions no seran democràtiques, sinó una mena d'esdeveniment "per demostrar a les elits que tot està sota control".
Putin confirma que es tornarà a presentar a les eleccions
Vladímir Putin ha confirmat aquest divendres que es tornarà a presentar com a candidat a les eleccions presidencials de Rússia, que se celebraran el 17 de març vinent. "No amagaré que he tingut diferents pensaments en diversos moments, però ara és hora de prendre una decisió. Em presentaré al càrrec de president", ha dit Putin durant una cerimònia per condecorar soldats que han lluitat a Ucraïna. Ho ha dit al final de l'acte i responent a les preguntes d'alguns dels assistents, en un anunci que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que ha sigut "espontani".
El Senat va aprovar ahir la data dels comicis, fet que dona el tret de sortida a la campanya. En cas que guanyés, Putin, que té 71 anys i en fa 24 que està al poder, es mantindria com a cap del Kremlin almenys fins al 2030, tot i que la reforma constitucional li permetria continuar fins al 2036. En aquestes eleccions podran votar els residents de les zones ocupades per Rússia a Ucraïna, inclosa la península de Crimea. La Comissió Electoral Central ha anunciat que les votacions s'allargaran tres dies, del 15 al 17 de març, malgrat les crítiques de l'oposició, que consideren que aquesta pràctica, com també el vot electrònic, augmenta el risc de frau.