Por a Rússia pel retorn dels criminals alliberats per lluitar a Ucraïna
Els crims greus s'han disparat al país i tant el Kremlin com experts independents ho atribueixen al retorn d'exconvictes
BarcelonaL'octubre del 2023 feia poques setmanes que Serguei Kozlov acabava de tornar de lluitar a la guerra d'Ucraïna. Una nit, en una festa, va matar d'una brutal pallissa la seva parella, una noia de 18 anys que estava embarassada d'un fill de tots dos. Segons els testimonis, la Dària va trencar un altaveu i Kozlov se li va llançar a sobre amb una violència extrema. Va morir allà mateix, després que li clavés almenys 138 cops. El 4 de setembre, un jutjat d'Omsk va condemnar-lo a 19 anys de presó. Però aquesta no serà la primera vegada que en trepitja una. Kozlov ja complia una sentència prèvia quan va ser reclutat pel grup de mercenaris Wagner. Després de passar mig any a primera línia de front, va ser condecorat pel seu coratge i va ser alliberat, tant del camp de batalla com de la seva condemna, que va quedar esborrada.
Des de començaments d'aquest any, Rússia ha registrat la xifra més alta de crims greus dels últims 13 anys i entre les causes hi ha el retorn d'expresoners després d'haver lluitat a Ucraïna, segons el mitjà rus independent Verstka, que cita un informe del ministeri de l'Interior rus. En els últims dos anys, almenys 107 persones han estat assassinades, i un centenar més han resultat greument ferides, per veterans de guerra que han tornat de la guerra, afegeix Verstka, que apunta que la majoria de les víctimes han mort a mans d'exconvictes.
Mariana Katzarova, experta en drets humans que monitoritza la situació dels drets humans a Rússia per a l'ONU, també ha alertat d'un increment de la violència, sobretot contra dones i criatures, a causa del retorn dels presos que van ser alliberats per lluitar a Ucraïna. "Molts dels que tornen, i això és una tendència emergent, han estat cometent nous crims violents", va dir en una roda de premsa dilluns passat des de Ginebra. Va assegurar que la violència contra les dones a Rússia ha crescut malgrat que el nivell ja és "molt elevat" i hi ha "milers de dones que moren cada any com a resultat de la violència domèstica".
Katzarova va dir que es calcula que uns 170.000 criminals violents que complien condemna han estat reclutats, i va afegir que l'increment d'aquesta violència va començar l'any passat, quan van començar a tornar a Rússia els primers exconvictes.
Rússia necessita anar reomplint les files del seu exèrcit per mantenir l'agressió contra Ucraïna. De fet, el president Vladímir Putin ha ordenat ampliar l'exèrcit rus amb 180.000 soldats, fins als 1,5 milions de militars en actiu. Però esprem totes les possibilitats alternatives a una mobilització forçosa, com va fer durant el primer any de la invasió, una mesura amb molt rebuig social. Per això ha recorregut a les presons. Moscou ha estat reclutant presos des de l'estiu del 2022, primer a iniciativa del líder dels Wagner, Ievgueni Prigojin, i després directament des del ministeri de Defensa. El juny de l'any passat, el Parlament rus va aprovar una llei per permetre que els convictes netegin els seus antecedents penals a canvi d'unir-se a l'exèrcit, en un moviment per formalitzar el que ja es feia.
I Moscou no té gaires miraments a l'hora de triar quins presos envia a lluitar a Ucraïna. Segons la llei, només n'estan exclosos els condemnats per terrorisme, extremisme i delictes sexuals contra menors. Inicialment, als que accedien a anar a la guerra se'ls prometia un indult després de sis mesos servint a Ucraïna. Això provocava que violadors i assassins quedessin en llibertat, sense cap tipus de restricció, si aconseguien tornar vius del camp de batalla. Segons va informar la BBC a principis d'any, aquests indults automàtics només després de sis mesos de lluitar a Ucraïna havien generat crítiques per part de familiars d'homes que havien estat cridats a files a la força, que també reclamaven que els seus fills o marits poguessin tornar a casa.
Ara els exconvictes són reclutats amb les mateixes condicions i, per tant, han de continuar lluitant mentre duri la guerra. Ara bé, poden tornar a casa de manera permanent si reben una condecoració estatal, si queden incapacitats per lluitar o si arriben a l'edat màxima per servir a l'exèrcit. Des del gener d'aquest any, ja no reben indults, sinó que es mantenen en llibertat condicional. Però, en qualsevol cas, no tornen a la presó i la seva pena queda suspesa llevat que cometin nous crims. A més, si l'estat els atorga reconeixements pel seu servei a la guerra, els seus antecedents penals s'esborren, segons The Moscow Times.
"Han obert la capsa de Pandora, i això tindrà impacte en les pròximes generacions", avisava al mateix mitjà Olga Romanova, directora de l'ONG Russia Behind Bars. "Tots han estudiat l'algoritme per saber què fer després. Per exemple, si mates algú, pots reclamar circumstàncies atenuants com a heroi de guerra. I fins i tot si et tornen a empresonar, tens l'opció de tornar a allistar-te a l'exèrcit", argumenta. I critica que no s'hagin previst les conseqüències d'aquesta mesura: "Se suposava que tots, o la majoria, moririen. I, sorpresa, ara ningú sap què fer amb ells".
Preocupació entre els veïns
L'estiu passat van començar a saltar les alarmes, quan veïns de diverses parts de Rússia van mostrar-se preocupats pel retorn d'expresos que haurien d'estar complint condemnes per crims molt greus. I això s'ha anat repetint des de llavors en diversos llocs el país.
Un dels últims casos sobre el qual han informat mitjans russos és el del "caníbal de Volgograd". El 21 de setembre, el mitjà rus V1 va publicar que Dmitri Malixev, "el famós caníbal de Volgograd", havia tornat a Rakhinka, el seu poble natal, com havia confirmat l'alcalde, tot i que va apuntar que només hi és temporalment mentre es recupera de ferides de guerra. No és la primera vegada que hi torna, sinó que al maig ja va ser-hi, també per recuperar-se, i llavors ja va créixer la inquietud entre els veïns.
El seu alliberament ha cridat especialment l'atenció perquè el seu cas va fer esgarrifar el país ara fa deu anys, quan es va guanyar el macabre sobrenom. Malixev va matar un conegut seu, suposadament després que li proposés mantenir relacions sexuals; li va arrencar el cor, el va fregir i se'l va menjar. A més, ho va gravar tot. Per això i per altres delictes greus previs, va rebre una sentència de 25 anys de presó el 2015. Havia d'estar entre reixes fins al 2040, però l'any passat va ser reclutat i va anar a la guerra amb un altre pres tristament cèlebre a Rússia, Alexander Maslennikov, que complia condemna per haver matat brutalment dues noies en una discoteca i haver-les esquarterat, crim pel qual va ser condemnat a 23 anys de presó.
Malixev va penjar fotos a les xarxes socials de tots dos, somrients, a Ucraïna, i llavors van començar a córrer els rumors sobre el seu possible retorn. Veïns dels pobles dels quals procedeixen, tots dos de Volgograd, van mostrar-se preocupats a les xarxes socials, ja que asseguraven que havien signat un contracte amb el Grup Wagner i tornarien al cap de sis mesos d'haver marxat a Ucraïna. Ell mateix, però, ha explicat a V1 que el contracte el va signar l'octubre de l'any passat amb el ministeri de Defensa i que tornarà al camp de batalla un cop es recuperi. Amb tot, si aconsegueix esquivar la mort, molt probablement acabarà quedant en llibertat molt abans del que es pensava quan el van condemnar.