Mira Milosevich-Juaristi: "A Rússia no li interessa gens entrar en una guerra amb l'OTAN perquè la perdria"

BarcelonaDesprés que un míssil caigués ahir a l'est de Polònia, a Przewodow, i matés dues persones, Varsòvia va activar l'article 4 de l'OTAN per forçar una reunió d'urgència amb els aliats. Tot i que les últimes informacions apunten que es tractaria d'un míssil antiaeri d'Ucraïna, els fets han encès les alarmes ens les últimes hores i Kíiv ha demanat una "resposta contundent" contra Rússia. En parlem amb Mira Milosevich-Juaristi, investigadora principal del Reial Institut Elcano per a Rússia, Euràsia i els Balcans.

Amb la informació disponible fins ara, podem saber què va passar i d'on venia el míssil?

— Tot apunta que es tractaria d'un accident. Els tres funcionaris nord-americans que han estat a Przewodow, de fet, han conclòs que es tractaria d'un míssil ucraïnès disparat des de la força antiaèria del país per interceptar un míssil rus. I el president dels EUA, Joe Biden, ha demanat prudència a l'espera d'una investigació minuciosa, cosa que és molt significatiu.

Ucraïna ha acusat directament Rússia. Moscou té incentius per atacar un país de l'OTAN?

— A Rússia no li interessa gens entrar en guerra amb l'OTAN, entre altres coses perquè la perdria. Suposaria un enfrontament directe entre diverses potències nuclears i és lògic que tant Rússia com l'Aliança ho vulguin evitar.

Què suposa l'article 4 de l'OTAN?

— És un article de consultes polítiques que pot convocar qualsevol membre de l'OTAN, com ja s'ha fet en diverses ocasions en el passat. S'activa quan un país se sent insegur davant d'una amenaça imminent i vol compartir amb la resta de membres les seves inquietuds en relació amb la seguretat nacional. La primera conseqüència és una reunió urgent amb tots els ministres de Defensa i el secretari general de l'OTAN. No té res a veure, per tant, amb l'article 5, de defensa col·lectiva. Polònia no ha pensat en cap moment en activar-lo i ni tan sols l'ha mencionat, cosa que també és significativa.

És previsible, doncs, que la resposta de l'OTAN no vagi més enllà?

— Exacte, crec que no anirà més enllà ni hi haurà una escalada militar. El que sí que estem veient ja és una escalada verbal de Polònia i els països bàltics en suport a Ucraïna. Han estat molt rotunds acusant Rússia amb la intenció de presentar-lo com un estat terrorista que ataca objectius civils. Un fet que contrasta amb el to prudent dels EUA, que han decidit no posar més tensió en el conflicte, i fins i tot del president d'Espanya, Pedro Sánchez, i d'altres líders que eren a la reunió del G-20. Hi ha una divisió en la narrativa.

Com interpreta el discurs de Polònia i els països bàltics?

— L'objectiu és augmentar el rebuig a Rússia, condemnar-la i aïllar-la internacionalment, però també justificar l'ajuda militar a Ucraïna ara que està arribant l'hivern. Pugen els preus de l'energia i de l'alimentació i hi ha molta gent que es pregunta quan s'acabarà la guerra. Si Occident ajuda Ucraïna necessita justificar-ho. Aquest tipus d'esdeveniments [el míssil a Polònia] s'utilitzen per reafirmar la imatge negativa de Rússia com a país que està provocant moltes víctimes civils.

¿És creïble la teoria d’un atac de falsa bandera d’Ucraïna per forçar la intervenció de l'OTAN?

— Des que va començar la guerra s’ha parlat molt dels atacs de falsa bandera i forma part d'una teoria conspirativa, però no em semblaria tan forassenyat que passés, perquè Ucraïna i diverses veus consideren que l'OTAN s'hi hauria d'involucrar més. En aquest cas, però, crec que es tracta d'un accident.

Tot plegat ha passat en plena reunió del G-20.

— Una reunió en què, per primer cop, els polítics occidentals no han sortit de la sala quan parlaven Putin o Lavrov i en què aquests han fet el mateix quan parlava Ucraïna. Més de 8 mesos després de l'inici de la guerra, per primer cop s'escolten els uns als altres.

Hi ha marge per a una negociació?

— Les condicions de Rússia són inacceptables per a Ucraïna, ja que suposen quadrar-se amb els territoris annexionats, i les condicions d'Ucraïna són oposades als objectius que Rússia ambiciona. No estem a prop d'una negociació de final de guerra excepte en el cas que Occident pressioni Ucraïna, cosa que implicaria sacrificar territoris per la pau. La guerra ha entrat en una fase de desgast, però no és suficient perquè algun dels dos actors principals renunciï a les seves posicions.