Rússia insta a evitar qualsevol xoc entre potències pel risc "enorme" de guerra nuclear

Les forces russes bombardegen Kherson i deixen la ciutat sense electricitat

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.
ARA
01/12/2022
3 min

BarcelonaEl ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha defensat aquest dijous que és necessari evitar "qualsevol xoc militar" entre potències nuclears, fins i tot amb l'ús d'armes convencionals, perquè "l'escalada podria ser incontrolable". En una roda de premsa de dues hores i mitja, el polític rus ha alertat que en un hipotètic conflicte d'aquest tipus, "el risc que degeneri en una guerra nuclear és enorme". Lavrov ha recordat que el president de Rússia, Vladímir Putin, i el dels Estats Units, Joe Biden, van signar el juny del 2021 una declaració que deixa clar que no hi pot haver vencedors en una guerra nuclear, un document que van subscriure cinc potències nuclears.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Però el cap de la diplomàcia russa ha insistit que la implicació dels països occidentals en la guerra a través del subministrament d'armes a Ucraïna "és una tendència perillosa". "Occident, els Estats Units, el Regne Unit o França ho fan tot per incrementar la seva participació pràcticament directa a la guerra que lliuren contra Rússia a través dels ucraïnesos", ha dit, i ha considerat que no es pot separar el conflicte d'Ucraïna del debat entre Rússia i els Estats Units sobre estabilitat estratègica. "Ens diuen: d'Ucraïna n'hem de parlar amb els ucraïnesos quan vulguin els ucraïnesos, i que nosaltres debatem sobre armament nuclear i estabilitat estratègica. Això és, com a mínim, ingenu", ha argumentat.

Alhora, Lavrov ha insistit que Moscou està obert per negociar el final del conflicte amb Ucraïna. Si Kíiv accepta les seves condicions, esclar. "Mai hem demanat cap negociació –ha dit–. Però sempre hem dit que estem a punt per escoltar els que estiguin interessats en trobar una solució negociada".

Kherson, altre cop sense llum

Mentrestant, però, la ciutat de Kherson, alliberada fa tres setmanes per l'exèrcit ucraïnès, s'ha quedat sense electricitat aquest dijous després que s'hagin intensificat els bombardejos de les forces russes, segons han denunciat les autoritats ucraïneses. Feia pocs dies que la ciutat havia recuperat el subministrament elèctric, però els seus veïns s'han tornat a quedar a les fosques. Després d'haver viscut vuit mesos sota ocupació russa, els residents de Kherson ara pateixen els continus atacs de l'exèrcit rus, que s'ha replegat a l'altra banda del riu Dnipró.

Lavrov ha justificat els atacs contra instal·lacions energètiques i altres infraestructures clau argumentant que tenen l'objectiu de debilitar el potencial militar d'Ucraïna i dificultar l'enviament d'armes des de països occidentals. "La infraestructura a què es dirigeixen aquests atacs s'utilitza per garantir el potencial de combat de les forces armades ucraïneses i els batallons nacionalistes", ha manifestat Lavrov.

No és la primera vegada que Moscou justifica els bombardejos a instal·lacions energètiques com un atac a objectius militars, tot i que l'exèrcit ucraïnès assegura que les seves forces tenen fonts autònomes de subministrament. I l'impacte sobre la població civil és inqüestionable. Segons les autoritats ucraïneses, hi ha més de sis milions de persones sense subministrament elèctric.

En resposta a una pregunta sobre com els atacs a la infraestructura de Kherson –una de les regions annexionades il·legalment a Rússia– compleixen la finalitat declarada del Kremlin de protegir la població de parla russa d'Ucraïna, Lavrov ha respost fent paral·lelismes amb la batalla de Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial. "La ciutat de Stalingrad també formava part del nostre territori, i vam vèncer els alemanys per fer-los fugir", ha dit.

Baixes ucraïneses (oficials)

Les forces ucraïneses han perdut entre 10.000 i 13.000 soldats des que Rússia va llançar la invasió al febrer, segons ha informat aquest dijous l'assessor presidencial Mikhailo Podoliak, en una entrevista a la televisió. Aquesta és la primera actualització de les baixes a les files de Kíiv des de l'agost, quan el cap de les forces armades va afirmar que uns 9.000 soldats havien mort en combat. "Estem oberts a parlar del nombre de morts", ha afirmat, i ha afegit que hi ha més soldats ferits que morts.

Amb tot, la xifra de baixes real, a una banda i a l'altra, és molt difícil de verificar. Un general dels Estats Units, per exemple, va afirmar fa poques setmanes que estimen que més de 100.000 soldats russos han mort o han quedat ferits a la guerra a Ucraïna, i que les forces armades ucraïneses "probablement" han patit un nivell similar de baixes.

stats