Masha (Pussy Riot): "A Rússia tothom està en perill, i els homes fins i tot més"
Activista russa
PalmaL'última vegada que van arrestar Maria Vladimirovna Aliókhina li van retirar el passaport internacional. Però res no va impedir que Masha –com és coneguda aquesta membre de Pussy Riot– s'escapés de Rússia disfressada de repartidora de menjar, esquivant la policia, al mes de maig. Ara confessa que pràcticament viu a "la caravana del grup", perquè són de gira per Europa. Pussy Riot vol enviar els diners dels concerts als infants hospitalitzats a Ucraïna.
Fa poc us vau escapar de Rússia, on estàveu sota arrest domiciliari. Com viviu la guerra i la situació actual des d'aquí?
— Des del 2014 he passat la meitat del temps a Occident, fent classes, concerts i altres activitats. Sempre he tornat, és com un món diferent: aquí tens un escenari, una opció per actuar, mentre que a Rússia tens una gàbia per seure, si vols. És dur i interessant alhora. Primer, tenim la guerra i, després, hi ha el fet que amb la meva segona detenció em van treure el passaport internacional. Ara no tinc un lloc permanent, no he demanat asil i estic vivint pràcticament a la caravana de la banda.
A què us dediqueu actualment?
— Amb els nostres concerts, estem intentant recaptar fons per als infants hospitalitzats a Ucraïna. I tinc l'esperança d'acabar un nou llibre. Com molta altra gent, tinc un objectiu i és fer que Ucraïna guanyi aquesta guerra. Si no ho fa, més països seran atacats i més gent morirà.
Heu sigut molt crítica amb el posicionament de la comunitat internacional. Com creieu que hauria d'actuar envers Putin?
— És molt fàcil: no esponsoritzar un estat terrorista, no comprar cap recurs de Rússia, perquè aquests diners els utilitzen per matar persones, per empresonar i enverinar tothom qui no està d'acord amb ells. Encara hi ha països que envien munició a Rússia. I això és un negoci de merda. És molt fàcil comprovar a través d'internet com ho utilitzen: esclafen els cossos de les persones. El que s'ha de fer és no enviar munició militar ni policial –que és el que els està ajudant a mantenir-se en el poder– i confiscar totes les propietats dels oligarques i donar-les a Ucraïna. Són diners sagnants, que no s'han aconseguit legalment, i no pot ser més important que les vides de les persones.
Molts soldats han mort.
— L'altre dia van atacar 17 ciutats, inclosa Kíiv. I una de les doctores de l'hospital d'infants –al qual enviàvem diners– va morir. Era una de les millors professionals en trasplantaments, estava curant infants de càncer. I aquest atac es va fer amb almenys 800 drons iranians, que havien enviat a Rússia. Aquest país només es dedica a mobilitzar gent i l'envia allà. Els seus cossos morts estan podrits, ni tan sols els tornen, ni informen les famílies que els seus parents han mort. Capturen gent al carrer, a les fàbriques i els envien a la mort. Sense les armes, només tindrien gent. Hi ha revoltes, encara que no siguin tan visibles a Occident, però la resistència clandestina existeix, fins i tot a l'armada. El que passa és que és molt lenta, no tan ràpida com ens agradaria, però existeix.
Teniu una veu, però potser no és la més forta.
— El nivell de salvatgisme és, fins i tot, xocant per a mi. És difícil explicar amb paraules el que estan fent, és pura violència. Per exemple, un dels meus amics és un poeta underground que organitzava lectures en un dels monuments de Moscou i el van arrestar. Quan va estar detingut, el van violar cinc homes, amb la seva dona a l'habitació del costat. Després li van mostrar el vídeo que van enregistrar de la violació i li van fer demanar perdó pels seus poemes. I tot això estava passant al centre de Moscou. Aquest és només un cas; hi ha centenars d'exemples de malsons com aquest.
Heu estat considerada presa política. Quins mecanismes de repressió fa servir el govern de Putin, tant amb vista a la ciutadania del carrer com als activistes?
Putin ha estat al poder durant 22 anys. Quan es va convertir en president, la primera vegada, es va carregar els mitjans independents. Cal tenir en compte que la majoria de russos miren la televisió i tots els canals estan controlats per l'administració del president. I no és un control suau: és directe, amb curadors del contingut i censura, envien a la presó i acomiaden els que no hi estan d'acord. I això està passant des de fa 22 anys. Han construït un altre món, on –i no vull utilitzar les seves paraules– diuen d'Europa que "tots els països europeus són nazis", que "donen suport a l'estat terrorista d'Ucraïna", i algunes persones diuen que "estan enviant russos a camps de concentració per no donar suport a l'esvàstica". I això és 24 hores al dia, set dies de la setmana, dient que Europa està morint, col·lapsant i vivint en un infern. És com Corea del Nord però mal organitzat, al territori més gran del nostre continent.
Tota la població russa està patint, però quina és la situació dels drets de les dones a hores d'ara?
— Tothom està en perill, i els homes fins i tot més, a causa de la guerra. Ara bé, fins i tot abans d'aquest segle, vivíem sense drets de les dones, i això probablement no ho veu tan clar la gent d'Occident, perquè la Unió Soviètica de vegades és representada com un país de drets de les dones. Però no és així, de cap manera, tot al contrari. Som un país on mai no hem tingut dones al poder, ni tan sols hem tingut primera dama. El més hipòcrita de Vladímir Putin, el màxim promotor dels valors tradicionals, és que va estar amagant la seva primera dona al públic. Estava totalment prohibit escriure res sobre ella. I després del divorci, ni tan sols anomena les seves filles, ni en diu els noms, s'hi refereix com "aquestes dones". D'altra banda, les feministes són perseguides com a enemigues ideològiques de l'estat. Rússia no té una llei contra la violència domèstica. De fet, es va despenalitzar el 2017. Així, per exemple, si algú et pega al carrer, pots anar a la presó. Però si ho fa el teu marit, és legal; només ha de pagar una multa equivalent a una multa per aparcar malament el cotxe, d'uns 70 euros.
I els del col·lectiu LGTBI?
— Una de les coses que van començar a promoure des del 2012 van ser els valors tradicionals i van crear diverses lleis. Per exemple, una va ser la llei contra la propaganda gai, la qual és bastant graciosa, perquè no hi ha cap descripció sobre què és la propaganda gai en el text, però està prohibida. Oficialment, ningú sap el que és, però persegueixen gent per fer-ho. Si ets gai a Rússia, et poden assassinar fàcilment, i hi ha presons per a gais, com passa a Txetxènia. Recomano un documental increïble, però molt fosc, sobre això: Welcome to Chechnya.