Refugis antiaeris i inhibidors de radars: la ciutat russa que s'ha adaptat a la guerra

BelgorodMentre l'Alina esperava l'autobús per anar a la casa de cap de setmana de la seva família als afores de Bélgorod, va entrar dins del refugi de formigó construït a principis d'aquest any al voltant de la parada. Sis mesos enrere, ella i el seu germà de 8 anys, l'Artem, gairebé van resultar ferits en un atac a la plaça central de Bélgorod el dia abans de la nit de Cap d'Any, quan l'Alina, de 14 anys, l'havia portat a patinar sobre gel.

"Vam estar estirats, cobrint-nos el cap amb les mans, obrint lleugerament la boca i estirats a terra durant molt de temps", diu, descrivint com es van amagar al terra de la cuina d'un restaurant al costat de la plaça. "Teníem molta por, però ara ja hi estic acostumada –afegeix–. I sé què he de fer en aquestes situacions". En els mesos següents, va tenir atacs de pànic i va patir ansietat, explica la seva mare, la Natalia, que com altres entrevistats per a aquest article va demanar no ser identificada per por de represàlies de les autoritats.

A Moscou ja ha arribat un altre estiu, i la vida allà és gairebé igual que abans de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022. Però a Bélgorod, a 40 quilòmetres de la frontera i abans molt lligada als ucraïnesos de l'altra banda, és diferent.

La gran plaça central de Bélgorod ara està pràcticament buida, excepte per les forces de seguretat que vigilen els refugis de formigó a cada cantonada. El teatre neoclàssic de l'època soviètica de la ciutat està flanquejat per pantalles que reprodueixen vídeos que ensenyen tècniques de primers auxilis i que indiquen als transeünts com demanar ajuda si es queden atrapats sota la runa.

Els 340.000 residents, alguns dels quals viuen a l'abast de l'artilleria ucraïnesa, diuen que se senten atacats. Ucraïna pot disparar les seves armes a través de la frontera, però afirma que només apunta a objectius militars. Fins al mes passat Washington havia prohibit que les forces ucraïneses utilitzessin armes nord-americanes per colpejar Rússia, i després només permetia apuntar a instal·lacions militars.

Després del bombardeig del 30 de desembre a la plaça, que va matar almenys 25 persones i en va ferir unes 100 més, la ciutat va construir refugis a prop de totes les parades d'autobús. Al març, durant les eleccions presidencials russes, els bombardejos van tornar a augmentar.

Almenys 190 persones han mort a la regió de Bélgorod des que va començar la guerra, segons l'oficina del governador regional. Aquesta xifra és petita en comparació amb els més de 10.000 civils ucraïnesos que les Nacions Unides diuen que han mort durant la guerra. Així i tot, a Bélgorod i la seva regió circumdant se senten sirenes d'atacs aeris i explosions diverses vegades al dia i, tot i que alguns residents estan resignats, la majoria es prenen seriosament els riscos.

Quan sonen les sirenes, la gent abandona els cotxes i va als refugis, que poden acollir entre 15 i 20 persones. Molts es queixen de la manca d'empatia des de Moscou, on els restaurants i els clubs nocturns estan plens de gom a gom. "Suposo que viuen en un altre planeta", diu una altra veïna de Bélgorod, també anomenada Natalia, de 71 anys, referint-se als moscovites, mentre teixeix xarxes de camuflatge per a l'exèrcit amb la seva amiga Olga, de 64 anys.

Tots els residents s'han vist afectats per la guerra, sigui a la seva pròpia vida o a través de les d'amics i familiars a l'altre costat de la frontera, d'on la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv, es troba a només 72 quilòmetres de distància.

"La majoria de gent coneix algú que ha sigut assassinat o que ha resultat ferit", diu un advocat de 20 anys que demana l'anonimat per la seva posició contra la guerra. Afirma que els atacs regulars a la ciutat, la supressió de la informació independent i l'ús de la propaganda intensiva han reforçat el suport a la guerra. "La meitat dels residents de Bélgorod són ucraïnesos –diu–. Com més va anar escalant la situació i la gent estava més sotmesa a la propaganda, més odi van desenvolupar. I ara, és clar, la majoria està a favor de la guerra". La gent com ell, afirma, ara passa els dies amb una sensació de "por silenciosa".

Tensions a l'alça

Les tensions a la ciutat han augmentat l'últim mes, amb la nova ofensiva de Rússia cap a Khàrkiv. El president rus, Vladímir Putin, ha dit que l'objectiu principal de l'assalt és fer retrocedir les forces ucraïneses prou per posar Bélgorod i la seva regió més àmplia fora del seu abast.

Dies després que l'administració Biden aixequés la prohibició d'utilitzar armes fabricades als Estats Units per atacar territori rus, va circular un vídeo fals que mostrava un portaveu del departament d'Estat, Matthew Miller, que semblava suggerir que la ciutat de Bélgorod era un objectiu legítim. El vídeo era una invenció, però va amplificar els temors que els atacs a la ciutat poguessin augmentar.

Fora de la ciutat, els pagesos s'han adaptat a l'estat de guerra. L'Andrei, de 29 anys, es prepara per regar un camp de gira-sols, amb el seu tractor engalanat amb una xarxa destinada a allunyar els drons. A la part superior s'hi afegeixen dispositius de bloqueig de radar. "Un dron va atacar un tractor en un poble proper", explica. No està segur que la xarxa faci res, però li sembla que val la pena intentar-ho. Diu que, quan va començar l'ofensiva de Khàrkiv, cada cop més drons ucraïnesos arribaven al territori proper a la frontera.

A tota la regió, la gent ha d'acceptar les conseqüències de la guerra. Dmitri Velitxko explica que havia estat parlant amb la seva germana, Viktoria Potriasaieva, de comprar una casa a la costa. El 30 de desembre, el dia abans de les vacances familiars més importants per a la majoria dels russos, la Viktoria, de 35 anys, va sortir amb les seves filles, la Liza i la Nastia, a comprar regals per a la família. Estava esperant l'autobús per tornar a casa amb les seves filles quan va començar el bombardeig.

La va impactar la metralla i va perdre tanta sang que va morir. A la Liza, que tenia 8 mesos i anava en un cotxet, li van haver d'amputar la cama esquerra. La mare del Dmitri va adoptar la Nastia, de 9 anys, explica Velitxko, mentre que ell i la seva dona Olga van adoptar la Liza. Després de mesos a l'hospital alimentant-se per via intravenosa, la Liza havia oblidat com empassar. "Va haver de tornar-ho a aprendre tot", diu l'home, de 38 anys. La Liza ha après a gatejar i aviat tindrà una petita pròtesi de cama per poder caminar.

Al refugi de la parada d'autobús, la Natalia, que treballa en una llar d'infants, es mostra preocupada pels efectes a llarg termini de la guerra sobre les criatures. "Els nens de la guarderia estan aprenent a parlar i les seves primeres paraules són «Mama, amenaça d'atac amb míssils» –diu–. Necessitem urgentment converses de pau. Això no portarà res de bo a cap dels dos costats, ni aquí ni allà –i afegeix–. No necessitem Khàrkiv. Per què l'hauríem de prendre per la força?".