Realment hi ha risc d'un atac nuclear de Putin?

WashingtonEn el dia mil de la guerra a Ucraïna, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va llançar un atac amb míssils de llarg abast sobre territori rus, aprofitant el permís que li havia donat el dia anterior el govern dels Estats Units, i el president rus, Vladímir Putin, va respondre-hi elevant l'amenaça nuclear. El canvi de doctrina aprovat per Rússia li permetria respondre un atac com aquell amb armes nuclears. Tanmateix, era significatiu que la reacció que això va suscitar a Washington dimarts estigués més aviat a prop del badall.

Membres de l'administració nord-americana van descartar la doctrina com una amenaça "sense consistència". De fet, en lloc de parlar d'això, la capital nord-americana anava plena d'especulacions sobre qui acabaria sent secretari del Tresor, o si Matt Gaetz, l'excongressista imputat per acusacions sexuals i de drogues, podria sobreviure al procés de confirmació per convertir-se en fiscal general.

La guerra d'Ucraïna ha canviat moltes coses: ha causat centenars de milers de morts, ha sacsejat Europa i ha aprofundit l'enemistat entre Rússia i els Estats Units. Però també ha induït Washington i el món a tornar a fer servir les armes nuclears com a moneda de negociació.

La idea que un dels nou països que ara tenen armes nuclears —amb l'Iran a punt de convertir-se en el desè— pugui prémer el botó és més probable que provoqui encongiments d'espatlles que una convocatòria del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

L'amenaça de Putin "intenta espantar el públic a Europa i, en grau més baix, als Estats Units perquè no doni suport a Ucraïna", va dir Matthew Bunn, un professor de Harvard que ha seguit els riscos nuclears durant dècades. "La probabilitat real a curt termini de l'ús nuclear rus no ha augmentat. La probabilitat a llarg termini d'una guerra nuclear probablement ha augmentat lleugerament, perquè la voluntat dels Estats Units de donar suport als atacs sobre Rússia està reforçant l'odi i la por de Putin a Occident, i probablement provocarà respostes russes que augmentaran la por i l'odi occidental a Rússia".

La decisió de Biden de permetre als ucraïnesos utilitzar els míssils de llarg abast coneguts com a ATACMS en territori rus ha estat un canvi important en la política dels Estats Units. El president electe Donald Trump, que serà investit el 20 de gener, ha promès limitar el suport dels Estats Units a Ucraïna i posar fi a la guerra "en 24 hores".

Per a Putin, la nova doctrina nuclear és l'últim dels diversos intents de convertir l'arsenal nuclear més gran del món en una cosa que el món pot témer de nou, i perquè li doni la influència global que la seva economia de gas i guerra fins ara no ha aconseguit.

Cap alarma a la Casa Blanca

En un comunicat del Consell de Seguretat Nacional, l'administració de Biden va condemnar la nova doctrina, però no va mostrar cap alarma. No hi havia cap canvi en la postura nuclear de Rússia, deia el comunicat, i per tant no calia un canvi en els nivells d'alerta dels Estats Units -tot i que aquest dimecres han tancat l'ambaixada a Kíiv-. El sentit subjacent era que tot eren paraules, que Putin està intentant crear noves justificacions per amenaçar amb les armes nuclears.

"Independentment del llindar que hagi canviat, la decisió de Putin d'utilitzar una arma nuclear tindria conseqüències greus, tal com ha assenyalat repetidament el president Biden", va dir Vipin Narang, un professor del MIT i expert nuclear que ha treballat durant dos anys al Pentàgon. "Putin encara hauria de tenir en compte les respostes nord-americanes i mundials i la gestió de l'escalada -apunta Narang-. Fins i tot amb aquestes revisions de la doctrina russa, estic molt segur que la postura nuclear convencional dels EUA i l'OTAN pot dissuadir Rússia de fer servir aquestes armes i restaurar la dissuasió en cas que Putin calculés malament".

La possibilitat d'un error de càlcul sembla baixa: Putin ha estat cautelós durant la guerra i ha evitat llançar qualsevol atac descobert contra membres de l'OTAN, que vol mantenir fora de la guerra. I els Estats Units han tingut por en algun moment que realment pogués detonar una arma nuclear, sobretot l'octubre de 2022, quan els funcionaris d'intel·ligència nord-americans van recollir converses entre generals russos que van fer témer que Putin utilitzés una arma nuclear al camp de batalla contra l'exèrcit ucraïnès o contra un altre objectiu. En aquell moment Biden va dir als assistents a una recaptació de fons a Nova York que els Estats Units estaven més a prop d'un intercanvi nuclear que en qualsevol altre moment des de la crisi dels míssils cubans, fet que va aterrir alguns presents a la sala. Al final, però, no es va materialitzar. I com assenyala Narang, "un llindar nuclear no està determinat per paraules, sinó per l'equilibri de la dissuasió, i els canvis en la doctrina declarativa no canvien en absolut l'equilibri de la dissuasió entre els Estats Units, l'OTAN i Rússia".

No era el món que imaginàvem

No obstant això, aquest no era el món que els líders occidentals imaginaven per a mitjans de la dècada del 2020. L'era posterior a la Guerra Freda va començar amb el desmantellament de les armes russes i americanes a un ritme ferotge. Quan la Unió Soviètica es va enfonsar, Ucraïna va lliurar milers d'armes atòmiques a canvi de garanties de seguretat de Rússia, els Estats Units i altres països. Molts ucraïnesos ho lamenten avui.

Fa només 15 anys, el president Barack Obama va imaginar un món sense armes nuclears. I va rebaixar la importància d'aquestes armes en l'estratègia nord-americana. Aquells dies s'han acabat. Putin, per demostrar el seu ampli abast, ha col·locat armes nuclears a Bielorússia. Aviat no tindrà límits en l'ús de les seves armes nuclears més poderoses, els míssils balístics intercontinentals que poden arribar als Estats Units: l'últim tractat que limita el nombre d'armes estratègiques d'aquest tipus que Washington i Moscou poden desplegar, el "New Start", caduca d'aquí quinze mesos, i hi ha poques possibilitats que se substitueixi. Ja es parla, entre demòcrates i republicans, de la necessitat d'ampliar l'arsenal nord-americà per afrontar la nova associació Rússia-Xina i de la possibilitat que poguessin utilitzar les seves armes de manera concertada. El veritable missatge de l'estratègia revisada de Putin no és que les armes nuclears hagin tornat, sinó que mai van desaparèixer.