Quins míssils ha llançat Putin a Ucraïna (i per què són una línia vermella)?

BarcelonaDijous al matí, quan les autoritats de Kíiv van alertar que un míssil balístic intercontinental havia impactat contra la ciutat ucraïnesa de Dnipró, de seguida es van disparar les alarmes: Moscou havia traspassat una enèsima línia vermella. Hores més tard, Vladímir Putin va confirmar que es tractava d'un míssil balístic experimental hipersònic de mitjà abast, anomenat Orechnik. Si els atacs amb míssils es produeixen cada dia a Ucraïna –també sobre la població civil–, per què hem de percebre aquest llançament com un esglaó més en l'escalada del conflicte?

Tant si es tracta d'un míssil balístic intercontinental (ICBM, per les sigles en anglès), com si es tracta d'un míssil balístic d'abast mitjà com assegura Moscou, el missatge que Putin voldria enviar a Occident és clar: tenim projectils que poden impactar en qualsevol part del món i que poden portar càrregues nuclears. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, l'ha subratllat aquest divendres: "el missatge principal és que les decisions i accions temeràries dels països occidentals, que produeixen míssils, els subministren a Ucraïna i després participen en atacs al territori rus, no poden passar sense la reacció de Rússia", ha alertat.

Què és un míssil balístic?

Els míssils balístics poden recórrer milers de quilòmetres des del punt on es llancen, i es classifiquen segons el seu abast: curt, mitjà o llarg. L'escalafó més alt l'ocupen els intercontinentals, que poden viatjar més de 5.500 km, una distància similar a la que hi ha de Barcelona a Montreal. La qualitat d'hipersònic fa referència a la velocitat del projectil, que viatja a velocitats superiors a Mach 5. Els míssils balístics estan dissenyats per portar caps nuclears, tot i que també es poden equipar amb explosius convencionals, com ha estat el cas de l'atac de dijous.

Què en sabem del projectil Orechnik?

El míssil que Moscou va llançar contra Dnipró és un míssil balístic "de mitjà abast", segons les paraules del mateix Vladímir Putin. Té un rang de 5.000 km i, per tant, no entra en la categoria de míssil balístic intercontinental, que es defineixen per tenir un abast superior als 5.500 km. Però sí que capacita Rússia per colpejar la major part d'Europa i la costa oest dels Estats Units. De fet, la distància entre la regió russa d'Astracan des d'on es va fer el llançament fins a la planta de fabricació de satèl·lits Pivdenmash on va impactar a Dnipró és d'uns 1.000 km, una distància força més elevada dels míssils llançats fins ara. Segons l'analista militar rus Anatoli Matvitxuk consultat per Reuters, el míssil pot portar de sis a vuit ogives convencionals o nuclears.

L'Orechnik (que vol dir avellaner en rus) "està construït sobre el model rus del míssil balístic intercontinental RS-26 Roubej", va explicar dijous la portaveu adjunta del Pentàgon, Sabrina Singh. Segons les explicacions de Putin, el projectil "en la seva configuració hipersònica no nuclear" pot assolir la velocitat de Mach 10; és a dir, 10 vegades més de pressa que la velocitat del so, que equival a entre "2,5 i 3 quilòmetres per segon". El vol del míssil hauria durat 15 minuts abans d'arribar al seu objectiu. I la velocitat de la bomba, al final de la trajectòria, va assolir Mach 11, segons la intel·ligència ucraïnesa.

La velocitat, primordial

Cal tenir en compte que la velocitat d'un projectil és important perquè, com més ràpid viatja, menys temps té el bàndol defensor per reaccionar. Això fa que l'Orechnik, que es trobaria a l'escalafó superior dels míssils hipersònics, sigui difícil d'interceptar: "Els sistemes de defensa aèria disponibles actualment a tot el món no intercepten aquests míssils", va dir Putin.

Segons Chris Partridge, analista especialitzat en armament de la BBC, des que va començar aquest conflicte a gran escala, Rússia ha llançat prop de 12.000 míssils contra Ucraïna, dels quals Kíiv n'ha interceptat el 80%. L'objectiu, doncs, que els míssils assoleixin velocitats tan elevades és reduir el percentatge d'interceptats.

Quin és l'arsenal nuclear de Rússia?

El Kremlin no ha dissimulat el pes simbòlic d'un llançament de llarg abast amb capacitat per portar càrrega nuclear. El cert és que els Estats Units i Rússia –i alguns altres països comptats– encara tenen molts arsenals d'armament nuclear. I tot i que el seu ús està molt regulat internacionalment, la despesa en aquest tipus d'armament s'ha disparat els últims anys. Les dues potències acumulen gairebé el 90% dels 12.121 caps nuclears que hi ha a tot el món: Rússia actualment té 5.580 caps nuclears i els Estats Units 5.044, segons les últimes dades publicades per l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (Sipri). Tot i això, l'exèrcit estatunidenc (1.770) en té més de desplegats que el rus (1.710). Aquest lleuger avantatge dels nord-americans pel que fa a nombre d'armes nuclears operatives o potencialment operatives és un element determinant respecte al poder de dissuasió.

La resta de països que tenen armes de destrucció massiva són la Xina (500), França (290), el Regne Unit (225), l'Índia (172), el Pakistan (170), Israel (90) i Corea del Nord (50). Durant els últims anys, els arsenals nuclears s'estan activant i modernitzant amb nous sistemes. De fet, hem d'imaginar que l'armament d'avui dia té vint o trenta vegades més potència que les bombes atòmiques que els Estats Units van llançar a Hiroshima i Nagasaki.

I Ucraïna?

Quan la Unió Soviètica es va dissoldre el 1991, l'arsenal que quedava en territori ucraïnès era més que considerable: milers d'antics caps nuclears soviètiques i centenars de míssils balístics i bombarders intercontinentals. Tot i que Ucraïna no va tenir mai un arsenal d'armes nuclears independent, ni control sobre les armes soviètiques, en aquell moment es va decidir traslladar-ho tot a Rússia, on havia de ser desmantellat. La transferència del material nuclear a Rússia va trigar una mica, però el 2001 ja s'havia fet efectiva.

Alguns analistes militars han elucubrat sobre si Rússia hauria envaït Ucraïna si aquesta hagués tingut armes nuclears soviètiques estacionades al seu territori. Però segons la coalició d'ONGs que formen la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN, per les seves sigles en anglès), "hi ha poques evidències històriques convincents que la possessió o la presència d'armes nuclears impedeixi definitivament el conflicte". En canvi, el que sí que afirma aquesta organització guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2017 és que "el que sí que sabem és que la possessió d'armes nuclears per part de Rússia i els Estats Units clarament no ha evitat l'amenaça de conflicte entre Rússia i un aliat dels EUA [com és Ucraïna] ni les possibles conseqüències humanitàries de qualsevol conflicte per als civils de la regió".