Putin veta la candidatura d’una opositora que volia acabar amb la guerra

BarcelonaLa cursa per a les eleccions presidencials a Rússia va arrencar el 7 de desembre amb l’anunci de la data. “Donem el tret de sortida a la campanya electoral”, anunciava aquell dia la presidenta del Senat, Valentina Matvienko. Dijous la Comissió Electoral Central va informar que 16 persones ja havien registrat la seva candidatura. Tot plegat, però, amb el convenciment generalitzat que el concepte de campanya electoral és una fal·làcia, tenint en compte que no hi ha cap possibilitat que Vladímir Putin es topi amb una competició real. Amb tot, hi havia una candidata que es presentava com una opositora genuïna al líder autoritari rus i entre els objectius de la qual hi havia, per exemple, l’aturada de les hostilitats a Ucraïna i l’alliberament dels presos polítics. Ahir mateix la junta electoral va invalidar la seva candidatura, al·legant fins a 100 errors de forma, però a ningú se li escapa d’on prové el veto.

Les últimes setmanes, Iekaterina Duntsova havia aparegut en titulars de nombrosos mitjans internacionals i de portals russos independents. Molts la presentaven com una defensora de la pau que s’atrevia a desafiar Putin. D'altres dubtaven que fos una opositora real.

Nascuda a Sibèria, Duntsova, de 40 anys i mare de tres fills, ha exercit de periodista a Rzhev, a l'oest de Moscou, on també ha participat en la política local. En canvi, no té cap experiència a escala federal, ni forma part de cap partit. El 16 de novembre, Duntsova, que també és llicenciada en dret, va anunciar la seva decisió: "Estimo el nostre país, vull que Rússia sigui un estat democràtic, pròsper i pacífic", va dir al seu canal de Telegram. "Ara, el nostre país s'està movent cap a una direcció completament diferent: lluny dels drets i les llibertats, lluny de l'amor i la pau, lluny d'un futur meravellós", va afegir.

"Per descomptat, no em faig cap il·lusió sobre aquestes eleccions, i, com qualsevol persona normal, tinc por –admetia–. Però tinc l'esperança que Rússia es pugui canviar democràticament. Estic convençuda que val la pena intentar-ho, que som molts i qualsevol intent és millor que la inacció", manifestava. En diverses ocasions, també ha admès que està preocupada pel que li pugui passar: "Qualsevol persona sensata que faci aquest pas tindria por, però la por no ha de guanyar", va dir en una entrevista recent a Reuters.

En les entrevistes que ha ofert, Duntsova ha insistit en el concepte de pau, tot i que ha evitat pronunciar la paraula guerra per referir-se al conflicte a Ucraïna. Però pocs dies després d'anunciar la seva candidatura, va ser citada a la fiscalia per parlar de la seva campanya i la seva actitud cap a l'"operació militar especial", com fa anomenar el Kremlin la invasió d'Ucraïna, segons mitjans locals. A més, el banc VTB li ha bloquejat les transferències.

Duntsova havia rebut el suport del projecte Our Headquarters, llançat per activistes que ajuden els russos a exiliar-se, que l'havia descrit com l'única candidata democràtica. També ho van fer canals de Telegram independents com Ateo Breaking i Mozem Obyasnit. El mitjà independent Novaya Gazeta va destacar la seva postura "obertament antiguerra", la seva crida per impulsar reformes democràtiques i per l'alliberament dels presos polítics.

Aquesta setmana, l'agència estatal RIA publicava que Duntsova comptava amb el suport i el finançament de l'empresari rus Mikhaïl Khodorkovski, exiliat a Londres, però ella va assegurar en una entrevista a un canal opositor de YouTube que no té "cap relació directa" amb l'exoligarca. Va argumentar que l'acusació podria estar basada en el fet que la seva candidatura compta amb el suport d'Anastasia Burakova, cap d'un projecte anomenat Kovcheg (L'Arca) que Khodorkovski va fundar per donar suport a les persones que han fugit de Rússia perquè s'oposen a la guerra a Ucraïna. Burakova va ser designada "agent estranger" –una etiqueta aplicada opositors que les autoritats consideren que estan involucrats en activitats polítiques finançades des de fora de Rússia– poc després que Duntsova anunciés que volia presentar-se a les eleccions, segons Reuters. "No tinc el suport ni del Kremlin, ni dels oligarques, ni de les grans empreses", va assegurar a l'agència de notícies anglesa.

Candidatura "intrigant"

El politòleg rus Kirill Shamiev, del European Council on Foreign Relations (ECFR), admet a l'ARA que la candidatura de Duntsova era "intrigant", en un context en què els opositors a Putin "estan morts, a la presó o a l'exili". Amb tot, abans de fer-se pública la prohibició de la seva candidatura, afirmava que podria ser que l'administració presidencial permetés que continués endavant perquè "és desconeguda i és una dona". "No té cap opció, però pot fer la cursa electoral més interessant i donar una certa imatge cap a l’exterior que Rússia és un país democràtic", afirmava.

"No té cap sentit que Putin ho permeti [que Duntsova es presenti]. És per algun motiu que Navalni o Karà-Murzà són a la presó", hi coincidia Stepan Stepanko, que des de Londres dona suport a l'opositor rus Ilià Ponomariov. "Els diaris russos finançats o amb suport de l'estat parlen d'ella. Això ja vol dir alguna cosa", afegia també abans de saber del seu veto.

300.000 signatures

Duntsova va superar el primer tràmit el cap de setmana passat, quan va aconseguir l'aval de més de 500 persones en un congrés a Moscou. El gran repte que li quedava era recollir 300.000 signatures en almenys 40 regions, un requisit per als candidats que no formen part de cap dels cinc partits amb representació al Parlament. Tenia poc més d'un mes per aconseguir-ho. Diversos analistes deien que si arribava fins al final seria la constatació que era una candidata fabricada pel Kremlin. Però ni tan sols ho ha pogut intentar: aquest dissabte mateix ha estat vetada.

Shamiev ja pronosticava, de fet, la possibilitat que la junta electoral la desqualifiqués, amb l’argument que part de les signatures no eren vàlides. “No hi ha cap objectivitat en aquest procés”, afegia. En la mateixa línia, Dmitri Oreshkin, un politòleg i professor de la Universitat Lliure de Riga, deia a l'agència Associated Press que Dunsova tenia "escasses opcions" d'acabar sent registrada oficialment com a candidata i "esdevenir realment un punt de concentració del sentiment anti-Putin".

El que ningú posa en dubte és que Putin guanyarà aquestes eleccions. Si completa la pròxima legislatura, de sis anys, es convertirà en el líder rus amb més anys al poder des de l'emperadriu Caterina la Gran, més que el mateix Iòssif Stalin. Putin governa el país des del 2000, ja sigui des de la cadira de president o de primer ministre, i gràcies a la reforma de la Constitució que ell va impulsar el 2020, encara podria tornar-se a presentar el 2030, quan tindria 77 anys.

A més de Duntsova, un altre polític local, Boris Nadezhdin, també es presenta com a candidat independent. En una entrevista a la BBC, va defensar que no està escrit que Putin hagi de guanyar. "La situació ara és força diferent de la de les eleccions del 2018", va dir, i va argumentar que el president ha comès un "error fatal" i "ha arrossegat Rússia a aquest camí d'autoritarisme, militarització i aïllament". Shamiev, però, assegura que Nadezhdin no és un candidat real: "Està fent un paper, el del tipus prooccidental".

"De vegades, intenten jugar aquest joc, fent veure que permeten la competència", diu l'analista, però subratlla que els electors "no tenen cap possibilitat de decidir". Cap dels candidats dels partits tradicionals farà cap gest en contra de Putin, ni tampoc cap ombra.