Putin treu pit de ser "la quarta potència econòmica mundial" malgrat les sancions

BarcelonaEls Estats Units i la Unió Europea han bloquejat les compres de petroli i gas rus -la principal exportació russa- i han imposat sancions al sistema financer i empresarial del país en represàlia per la invasió d'Ucraïna. Però les xifres macroeconòmiques apunten que tots aquests esforços no han fet mal a l'economia russa i que més aviat l'han llançada a buscar nous socis comercials que estan en ple creixement econòmic i permetent resistir a la Federació Russa millor del que s'esperava. Això és almenys el que ha intentat transmetre el president de Rússia, Vladimir Putin, en la seva intervenció aquest divendres davant els líders polítics i econòmics reunits a Sant Petersburg en el que es coneix com el Davos rus.

"Malgrat tots els obstacles i sancions il·legítimes, Rússia continua sent un dels actors clau del comerç mundial i està desenvolupant activament la logística i la geografia de la cooperació", ha afirmat.

Putin ha tret pit de diverses dades que confirmen, assegura, la bona marxa de l'economia russa malgrat les sancions: "Som la quarta potència econòmica del món, segons el Banc Mundial, per davant fins i tot del Japó i Alemanya". I s'ha felicitat pel creixement econòmic del país malgrat les sancions occidentals: "L'any passat, el creixement del PIB de Rússia va ser del 3,6%, i el primer trimestre d'aquest any del 5,4%. És a dir, el ritme de creixement supera la mitjana mundial".

El cap del Kremlin ha volgut combatre la imatge d'aïllament internacional derivada del seu enfrontament amb Occident per la guerra d'Ucraïna i s'ha mostrat decidit a augmentar la seva cooperació "econòmica i també en altres àrees com la seguretat" amb l'anomenat BRICS, el grup de països on hi ha el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. Amb aquests països, ha dit, es planteja crear "un sistema de pagaments independent que no estigui subjecte a pressions polítiques, abusos ni sancions externes".

El Davos rus

Acompanyat del president de Bolívia, Luís Arce, i del de Zimbàbue, Emmerson Mnangagwa, com a representants d'un Sud Global que s'ha convertit en aliat econòmic de Rússia, Putin ha presidit el plenari del Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg. La reunió internacional coincidia aquest any, a més, amb el 80è aniversari del desembarcament de Normandia, que s'ha commemorat dijous a França sense convidar-hi formalment, per primer cop, el president de Rússia.

El distanciament entre Occident i Rússia -i les seves respectives esferes d'influència- ha quedat palès de nou en aquesta doble cita contraposada. El president de França, Emmanuel Macron i el dels Estats Units, Joe Biden, han convidat el seu homòleg d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a la commemoració d'una batalla que va marcar l'inici de la fi de la Segona Guerra Mundial, on els aliats occidentals lluitaven al costat de l'URSS contra el règim nazi.

En el seu discurs, de fet, Joe Biden va advertir que avui és el líder rus -que al seu torn qualifica Zelenski de nazi per justificar la invasió d'Ucraïna- qui representa l'amenaça a la democràcia i el món lliure que fa vuitanta anys representava el nazisme.

Comerç amb els "països amics"

En el seu esperat discurs a Sant Petersburg, Putin ha obviat completament les qüestions més polítiques i la guerra d'Ucraïna i s'ha centrat només en l'economia. Tanmateix, ha volgut presentar Rússia com una gran potència que lidera un nou ordre econòmic mundial alternatiu també al de les potències occidentals. Segons el president rus, "tres quartes parts de la facturació comercial" del seu país provenen avui ja de l'intercanvi amb "països amics de Rússia, que són els que estan creixement ràpidament i que formaran l'economia global del futur".

El cap del Kremlin s'ha vanagloriat també que el 40% de les exportacions i importacions del seu país es fan ja en rubles, mentre que "la part de les monedes anomenades tòxiques, de nacions hostils, s'ha reduït a la meitat" en els pagaments per les exportacions russes. Un camí que Putin es proposa aprofundir. Es tracta sobretot de l'Àsia, un continent amb què Rússia ha incrementat un 60% el comerç, però també l'Àfrica, cap a on els intercanvis han pujat un 69%, i del Pròxim Orient i de l'Amèrica Llatina, on ho han fet un 40%.

"Països que fins fa poc eren els líders del desenvolupament global intenten mantenir la seva hegemonia fugaç amb tots els mitjans, bons i dolents. No hi ha res estrany que un país o una persona intentin mantenir i reforçar les seves posicions. És dolent quan utilitzen mitjans injustos per aconseguir-ho", ha advertit.