Putin s’alia amb l'Iran per trencar l'ostracisme internacional

JerusalemLa primera visita de Vladímir Putin fora de l'antiga Unió Soviètica des de l'inici de la guerra a Ucraïna no ha estat en va. El viatge d'aquest dimarts a l'Iran li ha servit per tancar acords vitals per a l'economia russa, molt debilitada per les sancions d'Occident, i per trencar l'aïllament del país. L'objectiu oficial de la visita, però, era debatre sobre Síria amb el president iranià, Ibrahim Raisi, i amb el turc, Recep Tayyip Erdogan. Rússia, l'Iran i Turquia participen activament en la guerra siriana: els dos primers donant suport militar i econòmic a Baixar al-Assad, i el tercer finançant les milícies rebels i atacant els kurds.

En una breu trobada, Putin i Raisi han parlat sobre "l'expansió dels seus llaços" en àrees com l'energia, el comerç o el desenvolupament regional. Després, el president rus s'ha entrevistat amb l'aiatol·là Ali Jamenei, amb qui té "posicions pròximes o idèntiques", segons l'assessor de política exterior de Putin, Iuri Uixakov. Jamenei ha justificat la guerra a Ucraïna dient que si Rússia no hagués pres la iniciativa "l'altre bàndol hauria iniciat la guerra". El Líder Suprem ha afirmat també que l'OTAN és una "entitat perillosa" i que Occident s'oposa a una Rússia forta i independent.

Acord energètic

Però les paraules de suport a la guerra no han estat l'únic que Putin ha tret de la seva visita. Abans d'aterrar a Teheran, el president ja portava sota el braç un acord entre el productor de gas rus Gazprom i la Companyia Nacional de Petroli de l'Iran (NIOC, en les sigles en anglès). El memoràndum d'entesa entre les dues empreses, per valor d'uns 40.000 milions de dòlars, inclou que Gazprom ajudi la NIOC en el desenvolupament de dos jaciments de gas i sis de petroli, i que participi en projectes de gas natural liquat i en la construcció de gasoductes d'exportació.

El director executiu de la NIOC, Mohsen Joyaste Mehr, ha definit l'acord com la inversió estrangera més gran en la història de la indústria petroliera iraniana i ha indicat que els nous projectes permetran augmentar la producció diària de gas a més de 100 milions de metres cúbics. L'Iran compta amb les segones reserves de gas més grans del món després de Rússia, però les sancions dels Estats Units li han dificultat l'accés a la tecnologia i han frenat les exportacions.

Paral·lelament, el governador del banc central iranià, Ali Saleh Abadi, ha anunciat que Moscou i Teheran han acordat "expandir la seva cooperació financera i bancària" i que la borsa del seu país llançarà operacions en rubles, cosa que obre la porta del mercat iranià a aquesta divisa i pretén desterrar el dòlar de les seves transaccions. El vincle econòmic entre Rússia i l'Iran ha estat sempre petit. Les sancions nord-americanes feien de Teheran un soci poc interessant i Moscou mai ha necessitat gas o petroli iranià, la seva principal exportació. Però les sancions a les quals s'enfronten els han unit.

A més, segons la Casa Blanca, Teheran estaria a punt de vendre a Moscou “centenars” de drons amb capacitat armamentística que es destinarien a la guerra a Ucraïna. Segons els seus serveis secrets, una delegació russa ha visitat l'Iran dos cops durant l'últim mes. El ministre d'Afers Exteriors iranià, Hossein Amirabdollahian, ha negat diverses vegades les acusacions, però el comandant de les forces terrestres, Kiumars Heydari, ha dit que l'Iran està "preparat per exportar equipament i armes militars a països amics".

Una trobada molt esperada

Un altre dels objectius del viatge per a Putin era la trobada amb Erdogan, que manté una posició ambigua respecte al conflicte amb Ucraïna. Com a membre de l'OTAN, Turquia és en el bàndol contrari a Rússia en molts fronts i ha enviat drons a Kíiv. Però Erdogan també ha fet de mediador entre Putin i Zelenski, i ha evitat imposar sancions sobre Moscou, de qui depèn econòmicament: el comerç entre Rússia i Turquia està valorat en 33.000 milions de dòlars i la malmesa economia turca, amb la seva moneda devaluada i una inflació galopant, no pot renunciar-hi.

Durant la reunió bilateral, Putin ha parlat amb Erdogan sobre l'exportació de gra ucraïnès. Actualment, 20 milions de tones de cereals i llavors de gira-sol estan bloquejades als ports ucraïnesos del mar Negre a causa de la guerra, mentre l'escassetat als mercats internacionals amenaça amb una crisi alimentària mundial. Rússia i Turquia debaten des de fa setmanes, amb el suport de l'ONU, la possibilitat que aquest gra pugui vendre's. Putin ha dit al respecte que les negociacions estan avançant, però que "encara hi ha assumptes sense resoldre".

Pel que fa a Síria, Ali Jamenei ha demanat a Erdogan que eviti atacar el país, on el president turc voldria llançar una nova operació militar contra els peixmergues. "Qualsevol atac militar a Síria perjudicarà la regió i beneficiarà els terroristes", ha dit. Per altra banda, el Líder Suprem ha dit a Putin que caldria expulsar les forces nord-americanes estacionades a l'est de l'Eufrates, mentre que el president rus s'ha limitat a dir que aquesta zona només l'hauria de controlar el govern d'Al-Assad.

El viatge de Putin a Teheran arriba pocs dies després de la gira del president dels Estats Units, Joe Biden, a Israel, Palestina i l'Aràbia Saudita, en la qual el règim dels aiatol·làs ha estat molt present. Biden va signar dijous passat un acord amb Israel en què promet utilitzar "tots els elements del seu poder nacional" contra el programa nuclear iranià. També ha treballat per promoure una nova aliança regional contra Teheran que inclogui l'estat jueu, l'Aràbia Saudita i la resta d'aliats àrabs del Golf. Biden va assegurar que la seva administració prioritza la via diplomàtica per fer tornar l'Iran a l'acord nuclear del 2015, però també va dir que els Estats Units "no esperaran eternament".

Turquia ha arribat a acords amb l'Iran en l'àmbit "polític, militar, econòmic, comercial i cultural", segons ha indicat Erdogan en un tuit. El president turc ha pactat incrementar el volum de comerç entre els dos països fins als 30.000 milions de dòlars i ha aconseguit un compromís de Teheran de combatre els kurds, que suposen el 10% de la població iraniana i que, com a Turquia o Síria, lluiten per la seva independència des de fa dècades.