Putin proposa un govern interí a Ucraïna sota la supervisió de l'ONU
L'administració temporal hauria de guiar el país cap a eleccions, segons el full de ruta del president rus
BarcelonaVladímir Putin intenta imposar el seu full de ruta per acabar amb la guerra a Ucraïna. Ara suggereix que Volodímir Zelenski dimiteixi i el país estigui dirigit per un govern interí sota la tutela de l’ONU. L’objectiu d’aquest executiu seria el de convocar unes “eleccions democràtiques” i “portar al poder un govern capaç que gaudeixi de la confiança de la gent”, per finalment “ començar a mantenir-hi converses sobre un tractat de pau”.
"En principi, per descomptat, es podria introduir una administració temporal a Ucraïna sota els auspicis de l'ONU, els Estats Units, els països europeus i els nostres socis", ha dit Putin pels volts de la mitjanit en una conversa informal amb mariners a Múrmansk, el principal port rus al cercle polar àrtic. El president rus ha posat com a exemple els governs interins amb supervisió de les Nacions Unides que es van crear a l'antiga Iugoslàvia o a Timor Oriental.
La Casa Blanca, d’entrada, s’hi ha mostrat en contra. Un portaveu del Consell de Seguretat Nacional s’ha limitat a respondre que “la governança a Ucraïna està determinada per la seva Constitució i per la seva població”. Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha admès que aquesta qüestió no es va tractar a la trucada entre el president rus i Donald Trump del 18 de març. La Unió Europea també ha desestimat la proposta russa per boca de la portaveu de la Comissió, Paula Pinho, que ha declarat que "fins que el poble ucraïnès no demani eleccions, ningú més les hauria d'oferir".
Putin fa temps que insisteix en la suposada “il·legitimitat” de Zelenski, qui, des del seu punt de vista, té el mandat esgotat, però ara va un pas més enllà i inclou la comunitat internacional en el seu intent de derrocar-lo. Les eleccions a Ucraïna s’haurien d’haver celebrat la primavera de 2024, si bé la constitució preveu que s’ajornin si hi ha en vigor la llei marcial, com és el cas. Des de l’Àrtic, el líder del Kremlin ha assegurat que la seva preocupació rau en el fet que les “formacions neonazis” com el batalló Azov s'estan fent amb el poder a Kíiv i que “no hi ha ningú amb qui signar res, ja que demà vindran altres líders”.
Aquest atac directe a la figura del president ucraïnès arriba després que Zelenski desafiés Putin deixant caure que “morirà aviat”. En una entrevista a Eurovision News aquest dimecres, el líder ucraïnès va assegurar que “és un fet” i que aleshores “tot s’acabarà”. “Soc més jove que Putin, apostin per mi, tinc millors perspectives”. També té lloc unes hores després que els governs europeus es reunissin a París amb el president d'Ucraïna i li garantissin el suport i el desplegament d'una força de pau per supervisar un possible alto el foc en territori ucraïnès.
En els últims dies, el Kremlin s’ha esforçat a fer notar la pretesa incapacitat negociadora de Kíiv acusant, dia sí dia també, el seu exèrcit de violar l’alto el foc sobre les infraestructures energètiques. Aquest divendres, el ministeri de Defensa ha tornat a denunciar un atac de drons a una instal·lació de gas a la regió de Kursk i un altre intent d’atac a una refineria de petroli a Saràtov, al sud del país, i el Kremlin ha amenaçat de trencar l'acord si les forces aèries ucraïneses no s'aturen.
Putin també ha volgut deixar clar que afronta unes converses eventuals per una resolució del conflicte des d’una posició de força. “A tota la línia militar de contacte les nostres tropes mantenen la iniciativa estratègica –ha afirmat–, estem gradualment (potser no tan de pressa com a alguns els agradaria) però persistentment i amb confiança, avançant cap a la consecució dels objectius fixats a l’inici d’aquesta operació”.
El president rus es continua mostrant disposat a buscar la pau a Ucraïna i s’obre a treballar per aconseguir-la amb la resta de països, també amb els europeus, tot i que no s’ha estat de criticar-los una vegada més. “Ens prenen el pèl, però és igual, ens hi hem acostumat. Espero que no cometem més errors basant-nos en la confiança excessiva en aquells que es fan dir socis”.
Aquest divendres, Putin ha conversat telefònicament amb un altre actor clau internacional, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan. Segons un comunicat del govern turc, Erdoğan ha ofert “tot el suport” per un acord a Ucraïna, “inclosa l’organització de negociacions”. Turquia ja va ser l’amfitriona de les primeres converses de pau no reeixides entre Moscou i Kíiv el 29 de març de 2022. Mentrestant, el Kremlin ha explicat que "han discutit la represa de l'acord dels cereals" perquè Turquia també va tenir una mediació clau en la primera treva del mar Negre que va estar vigent entre el juliol de 2022 i el juliol de 2023.
