Putin, pendent de l'antiga RDA

BarcelonaPutin, més que cap altre dirigent internacional, no deixa de rumiar sobre el que pot passar el 5 de novembre als Estats Units. Si guanya Donald Trump, té moltes possibilitats de guanyar la guerra i sotmetre Ucraïna: quedar-se amb Crimea i el Donbàs i impedir-ne la incorporació a l’OTAN. Si guanya Kamala Harris, Putin sap que acabaria perdent tot i que allargués la guerra tant com pogués. Però mentre no arriba el novembre, el dictador rus té la mirada posada a Turíngia i Saxònia, regions de l’antiga RDA, on va ser un dels quadres més destacats del KGB fins a la caiguda del Mur de Berlín.

Res del que passi allà li és indiferent, i encara menys la pujada dels neonazis en les eleccions de diumenge passat, que podria sacsejar Alemanya. A Putin li convé una Alemanya inestable. I, a més, tot passa quan es compleixen 85 anys de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Les eleccions en aquestes dues regions alemanyes van celebrar-se l'1 de setembre, el mateix dia que, el 1939, Adolf Hitler va anunciar la invasió de Polònia.

A Saxònia els neonazis d’Alternativa per a Alemanya (AfD) queden en segona posició, però a Turíngia són els primers, amb el 32,8% dels vots. Exigeixen formar govern i menyspreen la idea de cordó sanitari. Cal llegir en profunditat les paraules del líder neonazi i professor d’història Björn Höcke, el cap de files d'AfD a Turíngia, quan diu que cal la deportació massiva de tots els migrants. Fins i tot dels alemanys que no acceptin la identitat cultural alemanya. I darrere aquesta formulació treu el cap a l’intent de rescatar el principi de raça ària. 

D’on surt aquesta inquietant revifada del nazisme? Els votants i militants d’AfD a l’antiga RDA, al cap de trenta anys de reunificació, se senten ciutadans de segona i amenaçats per l’arribada d’estrangers. El seu vot als ultres expressa hostilitat i odi a la permissivitat europea. I posats a anar contra la UE, Ucraïna i l’OTAN, als neonazis d’AfD no els costa gens donar suport a la Rússia de Putin.

I com viu tot això el putinisme? ¿Com processa el Kremlin la sacsejada electoral a la RDA? D’entrada, Putin maleeix el que per a ell són neonazis ucraïnesos, que ara ocupen part de la regió de Kursk, i alhora beneeix els neonazis de l’antiga RDA que li donen suport. Tot plegat, perversament contradictori. Però potser no tant. En alguns punts del Donbàs fa anys que es mouen escamots neonazis de cultura i parla russa que veneren Putin. I posats a aprofundir en la ideologia putinista, és inevitable ensopegar amb un dels seus pensadors, Aleksandr Duguin, creador de la idea “feixisme roig sense fronteres”. 

Afinitats també des de l'esquerra

Però tornem a Turíngia i l’antiga RDA. AfD és antiucraïnesa i pro-russa, ha quedat clar. Però n’hi ha més, de complicitats alemanyes amb Putin, que no provenen dels neonazis. Ves per on, el grup BSW de Sara Wagenknecht, una esquerra populista escindida de Die Linke, que és radicalment contrària a la immigració i alhora proputinista, ha aconseguit el 16% dels vots a Turíngia. 

¿I el diguem-ne màrqueting polític rus, com ho reformula tot això? Què s’inventa la ministra de propaganda Margarita Simonian per difondre-ho, justificar-ho i que tot li quadri? O potser no li cal inventar-se ni quadrar res. Potser funciona amb automatisme allò que explica el periodista rus exiliat Mikhaïl Xixkin: la gent ja sap que el poder menteix, però tant se val, perquè la societat sap que està obligada a empassar-s’ho. I el poder mateix sap que saben que està mentint. Però potser cal plantejar-se com funcionen els sistemes cognitius i emocionals a l’antiga RDA –de Rússia ja n’he parlat– per acabar venerant el neonazisme que impregna el règim rus, i que és l’hereu d’aquella URSS que els va trinxar, ocupar i arruïnar.