La mort de Prigojin, un avís a les elits russes

BarcelonaIevgueni Prigojin era un dels homes amb més poder militar, econòmic i mediàtic a Rússia i se sabia tan fort que va gosar desafiar el règim de Vladímir Putin. Just quan es complien dos mesos de l'alçament dels homes de Wagner contra la cúpula militar del Kremlin, el seu jet privat s'estavellava amb ell –molt probablement– i els seus homes més propers a dins. A plena llum del dia i sense supervivents. Pocs s'han cregut les paraules de Putin aquest dijous, gairebé 24 hores després dels fets, quan ha qualificat Prigojin com un "empresari amb talent", que va "cometre grans errors a la seva vida". També ha reconegut que "va assolir els objectius necessaris, tant per a ell mateix com, en el moment que li vaig demanar que ho fes, per la causa comuna", en referència a la batalla de Bakhmut, a Ucraïna. En un discurs televisat des del Kremlin, ha transmès el seu condol als familiars de Prigojin i ha promès investigar els fets.

La –probable– mort de Prigojin ha estat tan envoltada de misteri i conxorxes com la seva vida. Ha suscitat tota mena d'especulacions i versions per a tots els gustos. N'hi ha que conjecturen que, a la terminal VIP de l'aeroport de Vnukovo-3, el cap de Wagner va canviar a l'últim minut d'avió i ara prepara el seu exili daurat a l'Àfrica amb una nova identitat. D'altres fins i tot atribueixen l'atac als ucraïnesos. Les més ben informades discuteixen si va ser el mateix Putin qui va ordenar abatre l'avió o va ser l'acció d'una facció de les forces de seguretat que actuaven pel seu compte. Els Estats Units han dit aquest dimarts que segons la informació preliminar d'intel·ligència el que va enderrocar el jet va ser una explosió a bord.

Sigui com sigui, el que sí que s'ha certificat és la mort política de Prigojin i això és tot un missatge per a navegants. La periodista russa Ksenia Sobtxak ho considera "un senyal claríssim a les elits russes, per a qualsevol persona que tingui idees herètiques sobre el progrés de l'operació militar especial [terme amb què el Kremlin obliga a parlar de l'atac a Ucraïna] o sobre qualsevol altra cosa".

Si bé el cap de Wagner va fracassar el 23 i el 24 de juny, la seva rebel·lió va suposar el desafiament polític més gran a què s'ha hagut d'enfrontar Putin des que va arribar al poder el 1999. El motí va exposar tant la manca de suport popular del règim (es van veure imatges de gent al carrer saludant els homes de Wagner) com la inacció de l'aparell de l'estat: la columna dels wagnerites va avançar sense pràcticament resistència fins a molt a prop de Moscou. Putin va parlar de "punyalada per l'esquena" i el va qualificar de traïdor... i és ben possible que hagi decidit servir-li fred el pla de la venjança.

A plena llum del dia

El politòleg rus Kiril Xamiev, expert en l'estament militar rus, considera que l'assassinat de Prigojin i els seus ha reforçat Putin. "Va ser una operació a plena llum del dia i ningú ha gosat alçar la veu. Les elits no poden anar enlloc: temen per les seves vides, per les seves famílies, per les seves fortunes... No s'han mogut contra Putin des de l'inici de la invasió, més enllà dels pocs magnats que han marxat a l'estranger. Però fins i tot allà es mantenen en silenci. Aquest assassinat és una prova que Putin pot fer el que vulgui dins de Rússia", apunta. I afegeix: "Putin és sospitós d'estar ordenant assassinats des de l'any 2000: Litvinenko, Skripal... Només un idiota es creuria que està segur".

El Kremlin necessitava restablir la seva autoritat i per això hem vist en les últimes setmanes una intensificació de la repressió contra tota veu crítica: des de Borís Kagarlitski, un sociòleg marxista que tenia connexions amb l'esquerra europea, fins a Ígor Girkin (àlies Ígor Strelkov), un comandant ultranacionalista rus que va jugar un paper clau al Donbass i en l'annexió de Crimea i que des del juliol està en presó preventiva per les seves crítiques a Putin, a qui acusa de ser massa feble. Crítics des de pols oposats estan igualment entre reixes. Alhora Putin ha estat fent neteja també dins l'exèrcit i les forces armades, amb l'expulsió de diversos generals, l'últim Serguei Surovikin, que havia estat al capdavant de la invasió i que va ser destituït del comandament de l'aviació russa unes hores abans que l'avió de Prigojin caigués en picat.

Iúlia Taran, de l'opositora Associació de Russos Lliures, afirma: "Una de les hipòtesis que més m'han interessat és que en aquests dos mesos Putin s'ha encarregat que Prigojin li lliurés tota la informació comprometedora que tenia sobre ell i que podria ser la seva assegurança de vida: les proves sobre els assassinats, la corrupció... Pot ser que en aquest temps l'hagi convençut que l'havia perdonat i que a canvi ell li havia d'entregar tot". Per a Taran, si l'ordre de matar Prigojin va sortir del Kremlin, "aleshores l'objectiu era enviar el missatge que ningú pot desafiar Putin i sortir-ne impune", però alhora també pot debilitar el règim "perquè les elits saben que no se'n poden refiar".

El magnat i opositor rus Mikhail Khodorkovski ha qualificat al portal Meduza la mort de Prigojin "d'execució extrajudicial": "Si Rússia fos un país normal la insurrecció de Prigojin hauria acabat en un judici i no en un assassinat extrajudicial a plena llum. Però per a un gàngster és un comportament normal: perquè només el dimoni sap què hauria explicat en un tribunal".