Putin desafia l'ordre d'arrest internacional a Mongòlia, que el rep amb tots els honors

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha arribat a Mongòlia en el marc d'una visita d'estat que desafia una ordre d'arrest internacional i que posa a prova la neutralitat de les autoritats mongoles. Putin, acusat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims de guerra a Ucraïna, exposant-se a ser detingut, s'ha reunit aquest dimarts al matí amb el president mongol, signatari de l'Estatut de Roma, que l'obliga a acatar el tractat internacional.

Tant Ucraïna com la Unió Europea han instat Mongòlia a cooperar amb el Tribunal Penal Internacional i detenir el president rus, però el Kremlin s'ha mostrat tranquil davant d'una detenció poc probable, tenint en compte que Mongòlia va fer pública la visita a través d'un anunci oficial del govern. "No hi ha cap preocupació; mantenim molt bon diàleg amb els nostres amics de Mongòlia", va dir divendres el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, i va afegir que la visita havia estat preparada "amb cura".

És la primera vegada que Putin viatja a un estat membre del TPI des que el tribunal va emetre l'ordre de detenció que l'acusa del trasllat forçat de centenars de nens a Rússia després de la invasió d'Ucraïna. De fet, el 2023 el cap d'estat rus ja va evitar viatjar a Sud-àfrica per la cimera de les economies emergents BRICS que s'hi celebrava, per no ser detingut.

El president mongol, Ukhnaagiin Khürelsükh, ha rebut el seu homòleg rus amb tots els honors a la capital, Ulan Bator, amb motiu del 85è aniversari de la victòria de les forces mongoles i soviètiques contra el Japó imperial, el 1939. Però, a més de retre homenatge als militars, l'estampa de Putin passejant lliurement per Mongòlia posa en evidència les febleses del dret internacional.

"Mongòlia forma part de l'Estatut de Roma des del 2002, amb les obligacions que això comporta", va indicar dilluns la Comissió Europea a través de la seva portaveu. Mongòlia “té dret a desenvolupar els seus lligams internacionals d'acord amb els seus interessos”, va dir, però va destacar que “hi ha una ordre d'arrest contra Putin" "per la deportació il·legal i la transferència de nens ucraïnesos dels territoris ocupats temporalment per Rússia a Ucraïna”.

Una ruta alternativa per al gas

A més d'enviar un missatge a Occident sobre la influència que encara manté el Kremlin en els països de l'Àsia central, el viatge de Putin a Mongòlia té un interès estratègic clar: aquest país es troba en la ruta planificada d'un gran gasoducte que Rússia vol construir per transportar 50.000 milions de metres cúbics de gas natural a l'any des de la regió russa de Yamal fins a la Xina. El projecte, Power of Siberia 2, forma part de l'estratègia de Rússia per compensar la pèrdua de la major part de les seves vendes de gas a Europa des de l'inici de la guerra d'Ucraïna. És el successor previst d'un gasoducte existent del mateix nom que ja subministra gas rus a la Xina i ha d'assolir la seva capacitat màxima prevista de 38.000 milions de metres cúbics anuals el 2025.

La nova empresa fa temps que està estancada, però Putin va dir la vigília de la seva visita que els treballs preparatoris, inclosos els estudis de viabilitat i enginyeria, s'estaven desenvolupant segons el previst.

Què pot passar si Mongòlia no deté Putin?

Els tractats del TPI obliguen els estats membres a actuar si una persona contra la qual s'ha emès una ordre internacional de detenció entra al seu territori, tal com va recordar la setmana passada el tribunal en un comunicat. A la pràctica, però, els tribunals internacionals no tenen mecanismes d'execució eficaços, i això fa que sigui molt difícil sancionar els estats que n'incompleixen les ordres.

Si finalment Mongòlia no deté Putin, el TPI pot decidir enviar el cas a l'Assemblea dels Estats Membres, que al seu torn podria condemnar l'incompliment de Mongòlia a través d'un "procediment d'incompliment". Ara bé, la majoria de sancions de l'assemblea es limiten a l'amonestació verbal. Una altra opció seria que el TPI derivés el cas al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fet que implicaria conseqüències jurídiques i diplomàtiques.

Les primeres reaccions de condemna han arribat d'Ucraïna. El portaveu del ministeri d'Afers Exteriors ucraïnès, Heorhí Tikhi, ha lamentat que Mongòlia hagi "permès que un criminal acusat hagi evadit la justícia, i comparteixi així la responsabilitat dels crims de guerra" i ha assegurat que Kíiv "treballarà amb els seus aliats per assegurar-se que Mongòlia en pateixi les conseqüències".

Entre dos gegants

Mongòlia, que va firmar el tractat del TPI el 2000, el va ratificar el 2002 i n'és membre des del 2003, té l'obligació de cooperar amb el tribunal i de transferir Putin a la Haia. Però la realitat és que el país de les estepes, molt dependent de Rússia i de la Xina, té poc marge de maniobra. Mongòlia produeix el 80% de l'electricitat que consumeix i importa el 20% restant de centrals russes. Es tracta d'un dels països més freds del món, on durant l'hivern la necessitat d'energia supera la producció i això obliga a imposar restriccions en l'ús d'electricitat.

Fa temps que Moscou veu amb mals ulls els intents del govern mongol de desenvolupar una estratègia diplomàtica d'acostament a Occident i d'allunyar-se gradualment del patró d'importació de petroli de Rússia i exportació de carbó a la Xina, que caracteritza la seva economia. Així doncs, la visita de Putin podria ser el darrer moviment rus per mantenir Ulan Bator sota la seva influència.