Putin annexiona a Rússia quatre províncies ucraïneses en una nova escalada
Zelenski demana entrar a l'OTAN pel procés d'urgència
BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, imposa fets consumats i aquest divendres ha formalitzat l'annexió de les províncies ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, que estan parcialment sota ocupació russa. "Hi ha quatre noves regions de Rússia", ha proclamat el mandatari rus, que abans de signar el decret ha pronunciat un discurs en què ha realçat l'origen rus d'aquests territoris.
"No hi ha res més fort que la voluntat de milions de persones que es consideren part de Rússia", ha dit, i ha justificat la seva decisió amb el resultat dels pseudoreferèndums sense cap garantia de la setmana passada en aquestes quatre províncies. "Han pres la decisió de ser amb la seva gent, de ser amb la seva mare pàtria, de guanyar i de prevaler –ha afegit–. La gent que viu a Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia ara es converteixen en els nostres ciutadans per sempre més [...] La decisió està presa i Rússia no la trairà". El Kremlin havia reconegut la independència de Donetsk i Lugansk uns dies abans de la invasió d'Ucraïna, el 24 de febrer. La "independència" de Kherson i Zaporíjia ha estat més efímera: Putin l'ha reconeguda aquesta matinada mateix.
El mandatari rus ha comparegut a la fastuosa sala Sant Jordi del palau del Kremlin (la mateixa on el 18 de març del 2014 va signar l'annexió de la península ucraïnesa de Crimea) en presència dels líders pro-russos de les províncies annexionades –que també han signat el document que oficialitza l'annexió– i de centenars d'altres aliats. El president rus considera que el resultat de les votacions està “fora de cap dubte”, i ha argumentat que està protegit pels principis fundacionals de les Nacions Unides, que garanteixen el dret d’autodeterminació. Amb tot, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha deixat clar que no els reconeixerà com a vàlids perquè "no poden considerar-se una expressió genuïna de la voluntat popular".
Zelenski demana entrar a l'OTAN
Putin ha instat Kíiv a acceptar l'annexió i li ha demanat un alto el foc per poder tornar a la taula de negociació. "Nosaltres hi estem oberts i ho hem repetit moltes vegades", ha afirmat. Però el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha repetit en moltes ocasions que no acceptarà una altra cessió de territori, i avui ha afirmat que Kíiv està a punt per negociar, "però amb un altre president de Rússia", no pas amb Putin.
El mandatari ucraïnès ha anunciat que ha presentat una sol·licitud per entrar a l'OTAN pel procés d'urgència. "Veiem qui ens amenaça. Qui està disposat a matar i mutilar. Qui no estalvia salvatgisme per ampliar la seva zona de control", ha proclamat en un vídeo difós per Telegram. Després, el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, ha penjat a Twitter una foto on Zelenski mostra el document signat.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha respost a Kíiv que tota democràcia europea té el dret de demanar d'incorporar-se a l'aliança, tot i que ha recordat que cal el consens de tots els membres.
Occident "colonitzador"
Com és habitual en els líders del Kremlin en els últims mesos, Putin ha tornat a presentar Rússia com la víctima d'un "agressiu" Occident, a qui ha titllat de "dictadura" que ha abandonat els valors "tradicionals" i "religiosos". Fins i tot ha parlat de "satanisme". "Les elits occidentals sempre han estat colonitzadores i continuen sent-ho: discriminen i distingeixen entre nacions de primera i de segona", ha dit.
I ha repetit una amenaça també recurrent: "Protegirem la nostra terra amb totes les nostres forces i farem tot el que estigui a les nostres mans per garantir la seguretat de la nostra gent". El Kremlin ja ha avisat que qualsevol atac a aquestes quatre regions, que representen aproximadament un 15% del territori d'Ucraïna i on viuen 4 milions de persones, es considerarà un atac directe a Rússia, cosa que provocarà una escalada del conflicte, ja que Moscou pot afirmar que el seu territori està sent atacat per les armes que els països occidentals proporcionen a Ucraïna.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que ni el seu país ni els seus aliats se senten intimidats per les amenaces de Putin: "Ni ens espanta ni ens intimida", ha subratllat, i ha afegit que "no pot apoderar-se del territori del seu veí i sortir-se amb la seva".
Condemna occidental
Stoltenberg considera que Putin està demostrant la seva "debilitat" i que està fracassant amb les seves estratègies militars, però ha alertat que el conflicte està en la situació més tensa fins ara. "Putin ha mobilitzat centenars de milers de soldats més, ha començat un soroll de sabres irresponsable i ara ha annexionat il·legalment més territori ucraïnès. Això representa l'escalada més greu des de l'inici de la guerra", ha avisat.
La Unió Europea també ha condemnat "fermament" l'annexió il·legal de Rússia de quatre províncies ucraïneses i ha defensat el dret d’Ucraïna de continuar lluitant per la seva sobirania i per la recuperació dels territoris ocupats. Els líders dels Vint-i-set han subratllat que ni les amenaces nuclears del Kremlin, ni la mobilització militar parcial ni l’estratègia d’"intentar presentar falsament un territori d’Ucraïna com de Rússia" faran dubtar a la Unió Europea en la seva "determinació".
Tant el G7 com els Estats Units han anunciat noves sancions contra persones i empreses russes. Els EUA han decidit imposar restriccions de visat a més de 900 persones, inclosos membres dels exèrcits rus i bielorús, mentre que centenars més rebran sancions econòmiques. "Els Estats Units rebutgen absolutament l'intent fraudulent de Rússia de canviar les fronteres d'Ucraïna reconegudes internacionalment, fins i tot mitjançant la celebració de referèndums simulats", ha dit el secretari d'Estat, Antony Blinken.