Gairebé totes les previsions dels resultats sobre les eleccions presidencials russes han saltat fetes a miques. El Centre Levada d’estudis sociològics –l’únic independent– fa unes setmanes assegurava que el suport social a Putin s’enfilava al 80%, però no preveia que els vots al president arribarien a més del 87% amb una participació del 74%. Fets a miques, repeteixo, els càlculs de qui prevèiem que Putin podia treure un 75% dels vots i que la participació en les eleccions no aniria més lluny del 67%. I així, l’entramat propagandístic-patriòtic muntat per l’estat policial revestit de sufragi universal va mutar en gran plebiscit. El vot de la por, la intimidació i la resignació ha guanyat a Rússia i ha posat a l'abast de Putin els seus plans també intimidatoris.
Els pròxims cinquanta dies –un mes i tres setmanes– es prefiguren com un escenari en què els grans actors russos i europeus desplegaran importants seqüències.
D’entrada cal mirar cap al final del plató, cap als primers dies de maig. El 5 de maig és Diumenge de Pasqua segons el calendari ortodox rus i vigília de la presa de possessió de Putin. Una setmana que culminaria amb la gran desfilada militar del dijous 9 de maig, el dia que es commemora la victòria sobre el nazisme. Però fins a arribar a aquesta data sagrada, i a partir d’ara mateix, el putinisme posarà en marxa una bona part de la seva maquinària bèl·lica i propagandística.
El temps de març, abril i maig són aliats de Putin. Un cop superat el desglaç dels camps gèlids ucraïnesos, el fangueig dona pas a l’estabilitat que pot afavorir els avenços de l’artilleria i dels tancs per esquerdar i trencar Ucraïna encara més. Moviments que en aquests cinquanta dies aniran acompanyats, amb insistència, dels informes sobre el fracàs de les mesures econòmiques occidentals contra Rússia: el 2023 Rússia ha crescut un 3,6%, els Estats Units un 2,5% i la Unió Europea només un 1%. I més encara: en aquestes setmanes assistirem a una escalada de la tensió al món occidental davant la possibilitat d’un esclat bèl·lic provocat per Putin. Ja fa setmanes que alguns mitjans i personalitats acadèmiques i polítiques alerten del perill de guerra, i afegeixen que la població civil no n’és prou conscient. Les declaracions, divendres passat, de la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, a La Vanguardia encaixen plenament en aquestes pors.
Però fins que no hagin passat, al maig, l’entronització presidencial i el dia de la victòria, Vladímir Putin no pitjarà l’accelerador. Un mes i tres setmanes –em dic— durant els quals els occidentals podrien anar preparant mesures, potser no d’intimidació però sí de ferma dissuasió. Mesures més efectives que les sancions econòmiques decretades arran de l’atac a Ucraïna. Es perfila una operació de rearmament promoguda, ara com ara amb moderació, pel president francès Emmanuel Macron, partidari d'enviar soldats occidentals als fronts ucraïnesos. Però, compte: cap a mitjans de maig la Unió Europea estarà a les portes de les eleccions parlamentàries del 6 i 9 de juny que ben segur Putin aprofitarà per dividir i afavorir... Afavorir sobretot aliats com Viktor Orbán, Marine Le Pen i Matteo Salvini. Hi haurà sobresalts a Brussel·les i a Estrasburg, i pocs gosen predir que passarà a l’estiu.
