Putin avisa l'OTAN del perill d'una guerra nuclear

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha pronunciat aquest dijous al matí el discurs de l'estat de la nació a la Duma, menys de tres setmanes abans d'unes eleccions en què, sense rival polític, té assegurada la reelecció per dirigir el Kremlin sis anys més. La mort a la presó del principal opositor, Aleksei Navalni, ho ha deixat encara més clar. Navalni serà enterrat divendres a Moscou, amb la por que hi hagi detencions massives. Putin no hi ha fet cap referència en el seu discurs.

El parlament de Putin, que s'ha alternat en el poder com a president i primer ministre des del 1999, s'ha televisat i emès en grans pantalles i cinemes amb entrada gratuïta. El mandatari rus hi està condensant els seus missatges en l'àmbit domèstic i internacional. I el missatge principal no ha canviat gaire: Rússia es defensarà de l'OTAN si cal amb una "tràgica" guerra nuclear. Rússia està unida en la no-guerra d'Ucraïna (el Kremlin, en el tercer any de la invasió, encara parla "d'operació militar especial") i aposta per reforçar els valors tradicionals de la família.

Com sol fer en els seus discursos, Putin està optant per refermar el poder autocràtic presentant Rússia com una gran potència assetjada per l'OTAN, que, segons ell, amb les seves provocacions pot desencadenar una guerra nuclear. L'agressor es presenta com a víctima: "S'estan preparant per atacar el nostre territori", ha dit el president rus. I amb una retòrica desafiant, ha respost a la pretesa amenaça: "Han d'entendre que nosaltres també tenim armes, armes que els poden derrotar al seu territori i, per descomptat, això seria molt perillós perquè podria desencadenar l'ús d'armes nuclears. Ho entenen?". També ha tornat a acusar Occident de "russofòbia" i ha assegurat que "sense una Rússia forta i sobirana no és possible un ordre mundial estable".

Putin ha recordat que els líders occidentals "no han passat per experiències difícils": "Se n'han oblidat, però nosaltres vam passar per la guerra al Caucas i ara pel conflicte a Ucraïna". El president rus ha afegit que Rússia necessita "reforçar significativament la seva presència militar a la banda occidental del país, després de l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN". Però ha volgut tallar de soca-rel, per "absurda", la idea que Rússia atacarà països europeus o que enviarà armes nuclears a l'espai. I ha advertit contra la idea del president francès, Emmanuel Macron, d'enviar tropes europees a Ucraïna.

La no-guerra d'Ucraïna

Al principi del discurs, Putin ha dit que des de l'inici la invasió d'Ucraïna té el suport de "la majoria absoluta dels russos" i ha assegurat que empresaris i gent corrent han donat milions de rubles als voluntaris per abastir les tropes amb l'equipament més modern. Però no ha aclarit on han anat a parar aquests diners, quan s'han fet evidents els problemes de corrupció i la manca dels materials més bàsics per als soldats, com kits de primers auxilis i sistemes de comunicacions, cosa que s'ha traduït en moltes baixes entre les files russes.

Putin ha cridat a la unitat dels russos per defensar la sobirania i ha agraït als que lluiten per la mare pàtria: "M'inclino als vostres peus". El president rus ha demanat un minut de silenci per als caiguts i els que "estan patint la piconadora de la guerra". Putin, però, no ha donat pistes sobre com s'imagina el final d'aquesta guerra, ni ha fet esment de la xifra de 31.000 soldats russos morts en combat que han donat les autoritats ucraïneses.

Els minsos resultats de la contraofensiva d'Ucraïna del 2023, la recent captura de la ciutat oriental d'Avdíivka per part de Rússia i els senyals creixents de cansament bèl·lic dels partidaris d'Ucraïna a Occident han animat Putin i els falcons del seu cercle íntim. Però també hi ha hagut signes de cansament bèl·lic a Rússia. Els familiars dels soldats s'han pronunciat cada cop més amb crides perquè els seus tornin a casa, mentre que una onada de protestes significatives va esclatar a la regió de Baixkíria al gener, alimentada almenys en part per la creença generalitzada que les famílies de minories ètniques no russes suporten una part desproporcionada de la càrrega de la guerra. La curta candidatura presidencial del candidat contra la guerra Borís Nadejdin, que ha estat exclòs de les urnes, va generar mostres de llargues cues per avalar la seva candidatura.

Promesa d'impuls econòmic

És per això que Putin ha dedicat la major part del seu discurs, que ha durat unes dues hores, a qüestions domèstiques.

Dues setmanes després de la mort del seu principal opositor, Aleksei Navalni (en circumstàncies no aclarides en una colònia penal de l'Àrtic on va acabar empresonat després de tornar al país havent-se recuperat d'un intent d'enverinament), Putin no s'ha estat de presentar Rússia com un "pilar de la democràcia". I ha advertit contra qualsevol intent "d'ingerència" en els seus afers interns.

També ha apostat pels "nous punts de contacte" amb els països àrabs, l'Amèrica Llatina i les nacions africanes, igual que amb l'estratègia de la Xina de la Nova Ruta de la Seda, que fins ara han estat els seus mecanismes per compensar fins a cert punt les sancions occidentals per la guerra d'Ucraïna.

"Deixeu de beure, poseu-vos a esquiar", ha aconsellat Putin als russos, repetint l'eslògan de l'era soviètica. Una manera de reconèixer els problemes de salut de la població. I és que des de la invasió d'Ucraïna el consum alcohòlic s'ha disparat a Rússia fins als pitjors nivells de les èpoques de l'antiga Unió Soviètica. Ha promès un pla nacional anomenat "Vida llarga i feliç", per augmentar la minsa esperança de vida dels 73 a 78 anys.

Putin també ha volgut animar les empreses a invertir a Rússia, malgrat que moltes firmes internacionals van abandonar el país en aplicació de les sancions per la invasió. El líder del Kremlin ha assegurat que "han arribat centenars de noves marques" i que la gent "creu en el país". També ha fixat objectius de desenvolupament tecnològic, com la robotització industrial, ha promès un sistema de recaptació d'impostos més just i ha assegurat que impulsarà projectes mediambientals, tot i ser el quart país del món que més CO₂ emet, només darrere de la Xina, els Estats Units i l'Índia.