Putin arrenca el seu cinquè mandat en una cerimònia pròpia d'un tsar

BarcelonaAmb molta pompa i fanfara, Vladímir Putin ha estat investit aquest dimarts president de la Federació Russa per cinquena vegada. Després de jurar la Constitució –reformada el 2020 per poder-se perpetuar al càrrec–, Putin ha fet un breu discurs al saló de Sant Andreu del Kremlin, on es coronaven els tsars, en el qual ha promès defensar el país en un període que ha qualificat de "difícil". "Passarem aquest període difícil amb dignitat i ens farem encara més forts", ha afirmat. "Som una gran nació, unida, i tots junts superarem tots els obstacles, farem tot el que hem planejat, i junts, guanyarem", ha afegit.

L'estancament de la guerra a Ucraïna, que ja fa més de dos anys que dura, és un dels grans reptes a què s'enfronta Putin, que ha de decidir si ordena una altra mobilització militar per substituir les baixes a l'exèrcit; una mesura que pot provocar un esclat de descontentament i un altre èxode massiu.

Putin, que durant tota la cerimònia ha mantingut un posat seriós, ha subratllat que la seva principal prioritat és la seguretat del poble rus. I ha fet referència al seu arxienemic, Occident, amb qui ha assegurat que Rússia "no tanca el diàleg". Això sí, ha subratllat que el diàleg i l'entesa en matèria de seguretat i estabilitat estratègica només són possibles "en termes d'igualtat". "Nosaltres no rebutgem el diàleg amb els països occidentals. Depèn d'ells", ha dit. "¿Tenen intenció de continuar intentant frenar el desenvolupament de Rússia, mantenir la política d'agressió i la pressió que no s'ha aturat durant anys sobre el nostre país, o buscar vies de cooperació i pau?", ha preguntat, retòricament.

Alhora, Putin ha subratllat que està obert a enfortir les relacions amb altres països, "que veuen Rússia com un soci fiable i honest", i que ha afirmat que representen "la majoria mundial". Rússia, potència energètica, busca nous compradors per al seu petroli i gas i nous aliats diplomàtics després que Occident li hagi girat l'esquena per la invasió d'Ucraïna i, per això, el president rus buscarà incrementar els llaços amb els països del denominat Sud Global. Això sí, Putin també estarà molt pendent del que passi a les eleccions dels Estats Units al novembre. Si Donald Trump aconsegueix tornar al Despatx Oval, la situació podria tornar-se-li més favorable.

Un cop acabada la cerimònia, el govern s'ha dissolt a l'espera de la confirmació dels ministres i el primer ministre del nou mandat, però s'espera que la majoria conservin el seu lloc. Aquest dilluns Putin va elogiar la feina de l'executiu, malgrat haver de governar en una situació complicada per les sancions occidentals, que va descriure com una "agressió econòmica" que, amb tot, "no ha aconseguit res".

El president rus ha tret pit en diverses ocasions de l'evolució de l'economia domèstica, que l'any passat va créixer un 3,6% malgrat les sancions. Al febrer l'FMI va revisar a l'alça les seves previsions de creixement del PIB per a Rússia fins al 2,6% aquest 2024, 1,5 punts més que el que havia pronosticat a l'octubre. Però aquest creixement es deu, bàsicament, a un sector. Amb la guerra a Ucraïna estancada, Putin ha implantat una economia de guerra al país i ha posat la indústria armamentística a tota màquina. La defensa i la seguretat acaparen un 40% del pressupost, la qual cosa deixa en segon pla àmbits rellevants com l'educació i la salut i fia la bona marxa de l'economia a una sola cistella. Frenar l'augment dels preus i evitar que es desplomi el ruble són alguns dels reptes econòmics a curt termini per a Putin.

Presències i absències

A la cerimònia d'inauguració de la nova legislatura hi han assistit unes 2.600 persones. Entre ells, hi havia els dirigents de les quatre províncies ucraïneses il·legalment annexionades per Moscou el setembre del 2022: Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia. També s'hi han vist algunes personalitats del món de la cultura, com l'actor estatunidenc Steven Seagal.

En canvi, no hi havia cap representant ni dels Estats Units ni de la Unió Europea, malgrat que el Kremlin havia enviat la invitació als ambaixadors. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha argumentat que assistir a la investidura de Putin hauria sigut una "contradicció", ja que Brussel·les considera que les eleccions russes no van ser "ni lliures ni justes". "El meu consell va ser de no anar-hi", ha dit. Tot i això, la UE no ha aconseguit una postura unànime, i sis països membres hi han enviat representants, segons el servei ucraïnès de Radio Liberty: França, Hongria, Eslovàquia, Grècia, Malta i Xipre. Ahir Ucraïna va instar els seus aliats occidentals a no reconèixer Putin com el "president legítim" de Rússia.

Poques setmanes abans de la cita electoral, les autoritats russes van vetar l'únic candidat independent que quedava a la cursa (irreal) cap al Kremlin, Borís Nadejdin, que es posicionava en contra de la guerra a Ucraïna. La victòria de Putin va ser criticada per la majoria d'observadors internacionals i rebutjada com a manipulada per l'oposició i organitzacions de drets civils.

I just un mes abans de les eleccions va morir en una presó de l'Àrtic el seu principal opositor, Aleksei Navalni. Aquest dimarts Iúlia Navàlnaia, la seva viuda, que ha pres el relleu al capdavant del moviment opositor a l'exili, ha instat els seus seguidors a continuar resistint. "El nostre país està liderat per un mentider, un lladre i un assassí, però això segur que s'acabarà. No us rendiu, la veritat prevaldrà", ha dit en un vídeo publicat a YouTube poc abans de la cerimònia del Kremlin.

El president rus, de 71 anys, va declarar-se victoriós, amb més d'un 87% dels vots, a les eleccions celebrades al març, en les quals no es va permetre la participació de cap candidat independent. Si completa aquesta legislatura que avui comença, de sis anys, Putin es convertirà en el líder rus amb més anys al poder des de l'emperadriu Caterina la Gran, més que el mateix Ióssif Stalin, que va manar amb mà de ferro a la Unió Soviètica durant 30 anys. I gràcies a la reforma de la Constitució que ell mateix va impulsar, Putin encara podria tornar-se a presentar el 2030, quan tindria 77 anys, i manar fins al 2036.

L'exagent del KGB va prendre el poder de Rússia el 31 de desembre del 1999, després de la dimissió sobtada de Borís Ieltsin, i des de llavors no l'ha deixat. Aquesta és la seva cinquena legislatura com a president –la tercera consecutiva–, i a més entre el 2008 i el 2012 va ocupar la cadira de primer ministre, amb el president titella Dmitri Medvédev, perquè la Constitució no li permetia més de dos mandats seguits. Però el 2012 una modificació de la llei electoral ja li va permetre tornar-se a presentar a la presidència i va allargar de quatre a sis anys les legislatures, uns canvis que es van segellar en la reforma constitucional del 2020.