Putin anuncia una "mobilització parcial" i amenaça amb l'arsenal nuclear

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha anunciat aquest dimecres una mobilització militar parcial de la població, amb l'objectiu de tenir més tropes a disposició per fer front a la ràpida i inesperada contraofensiva d'Ucraïna. També ha amenaçat amb represàlies nuclears i ha assegurat que "no és un farol". Amb la defensa de la "mare pàtria" com a argument omnipresent i amb un to amenaçador, justifica una decisió que suposa una escalada clara en el conflicte que ja fa set mesos que dura.

Segons ha explicat en un discurs televisat que es va anunciar ahir al vespre, de moment es cridarà a files només els reservistes, "i sobretot els que hagin servit a les forces armades, tinguin determinades especialitats militars i una experiència rellevant". Putin ja ha signat el decret que ordena aquesta mobilització de tropes, la primera des de la Segona Guerra Mundial i que, segons ha concretat després el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, suposarà cridar a files 300.000 persones. La mobilització començarà de manera immediata, aquest mateix dimecres, i Putin ha dit que els ciutadans que siguin reclutats rebran un entrenament específic i també el mateix estatus que els soldats professionals de l'exèrcit rus. També s'atorgaran els mateixos beneficis als voluntaris que estan lluitant a la guerra a Ucraïna.

Unes hores abans que el president nord-americà, Joe Biden, s'adrecés a l'Assemblea General de l'ONU, Putin ha insistit en el missatge que repeteix des que va llançar la invasió a gran escala a Ucraïna el 24 de febrer: "El nostre objectiu segueix sent alliberar els ciutadans del Donbass del règim nazi [ucraïnès]", ha afirmat, i ha reiterat que "l'operació militar especial era l'única opció possible" davant les "amenaces" d'Occident. La retòrica del Kremlin intenta convertir la invasió d'Ucraïna en una guerra defensiva, l'endemà que les autoritats pro-Kremlin de les regions ocupades d'Ucraïna diguin que organitzaran "referèndums" per legitimar la seva annexió a Rússia. La lògica que vol imposar Putin és que les operacions ucraïneses per alliberar el territori ocupat seran, després de l'annexió, atacs a la Federació Russa.

"[La mobilització parcial] És una decisió adequada davant l'amenaça a la qual ens enfrontem", ha dit, i ha argumentat que cal "defensar la mare pàtria, la sobirania, la integritat territorial i la seguretat dels ciutadans" de Rússia. A més de mobilitzar les tropes, el decret també inclou l'ordre d'augmentar el finançament per incrementar la producció d'armament.

Seguint amb la retòrica amenaçadora, Putin ha criticat que "l'agressiva política anti-Rússia d'Occident ha travessat totes les línies", i ha acusat els països occidentals, i en especial de l'OTAN, de voler destruir el país –"com ja van fer amb la Unió Soviètica"– i d'utilitzar un "xantatge nuclear". I ha assegurat que Moscou respondrà amb tota la força del seu arsenal, alhora que ha remarcat que Rússia compta amb alguns components militars "més moderns que els que té l'OTAN". "Si la integritat territorial del nostre país està amenaçada, farem servir tots els nostres mitjans disponibles per protegir el nostre poble", ha assegurat. I ha afegit: "No és un farol".

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha replicat a Putin acusant-lo d'utilitzar una retòrica nuclear "perillosa i imprudent", i ha subratllat que mai s'hauria de lluitar una guerra nuclear. El mandatari nourec ha afirmat que, malgrat que el discurs del president rus suposa una escalada del conflicte, "no és una sorpresa", i ha assegurat que de moment no ha detectat canvis en la postura de Rússia pel que fa a les armes nuclears. Segons el dirigent de l'Aliança Atlàntica, Putin va infravalorar la capacitat militar d'Ucraïna, alhora que ha considerat que les tropes russes estan mal equipades i mal comandades.

Modificació legislativa i referèndums

Ahir dimarts, la Duma –la cambra baixa russa– va impulsar diversos canvis al Codi Penal rus per forçar els seus soldats a lluitar al front, un moviment que ja feia pensar en una possible intensificació del conflicte. Les esmenes aprovades endureixen les penes per deserció, saqueig i rendició voluntària dels militars en temps de guerra i aplanen el camí per a la mobilització de tropes, ja que introdueix per primera vegada al Codi Penal el concepte mateix de mobilització, així com el de llei marcial i estat de guerra.

També ahir, les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i les administracions pro-russes de les regions de Kherson i Zaporíjia van convocar plebiscits entre el 23 i el 27 de setembre sobre la integració d'aquestes zones a Rússia. El Kremlin ja va deixar clar que hi donaria suport, argumentant que els residents d'aquests territoris tenen dret a decidir, una justificació que Putin ha repetit. Aquest dimarts, l'administració prorussa de Kherson ha anunciat que les parts ocupades de la regió veïna de Mikolaiv seran incorporades a la seva província, segons ha informat l'agència TASS, amb la qual cosa, aquestes zones sota control rus també s'inclourien a les consultes.

De moment, el Kremlin no ha aclarit si la mobilització de tropes anirà lligada a un tancament de les fronteres, per evitar la fuga de reservistes que no vulguin anar a la guerra, però ha indicat que la llei ho permet. El govern de Letònia, país fronterer amb Rússia, ja ha avisat que no oferirà refugi als russos que intentin escapar. "Per motius de seguretat, Letònia no emetrà visats humanitaris o d'un altre tipus als ciutadans russos que evitin la mobilització", ha dit a Twitter el ministre d'Exteriors letó, Edgar Rinkevics. Un altre dels estats bàltics, Lituània, ha elevat el nivell de preparació de les forces de resposta ràpida del seu exèrcit "per evitar qualsevol provocació del bàndol rus", ha anunciat el seu ministre de Defensa, Arvydas Anusauskas, argumentant que la mobilització militar de Rússia també tindrà lloc a la regió de Kaliningrad.

Un pas "previsible"

L'ordre de mobilització parcial de les tropes russes és un "pas previsible" que demostra que la guerra no va segons els plans de Moscou, segons ha afirmat Mikhaïl Podoliak, l'assessor del president ucraïnès a Reuters. Ha augurat que aquesta decisió, amb la qual Putin intenta "traslladar la culpa" de la guerra a Occident, "resultarà extremadament impopular" a Rússia.

Des d'Europa també han arribat les primeres reaccions a la decisió del mandatari rus. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va declarar ahir a la cadena CNN des de Nova York: “El president Putin està demostrant la seva feblesa perquè està intentant mobilitzar personal menys entrenat, amb menys experiència i menys motivat [...]. Jo crec que hem de tornar a respondre amb sancions per la nostra part”. Segons Von der Leyen, les sancions ja estan donant resultats perquè estan afectant la capacitat militar de Rússia. El vicecanceller alemany, Robert Habeck, ho ha considerat "un altre pas negatiu i equivocat de Rússia" que suposa una escalada del conflicte, mentre que la ministra d'Exteriors britànica, Gillian Keegan, ha avisat que "cal prendre's seriosament" les amenaces sobre les armes nuclears. El seu company de govern, el ministre de Defensa, Ben Wallance, ha assegurat la mobilització de tropes i l'intent d'annexió il·legal de territoris ucraïnesos "suposen una admissió que la invasió està fracassant". De fet, aprofitant que els ministres de Defensa de la Unió Europea es troben a Nova York, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, els ha convocat en una reunió d'urgència aquesta matinada per discutir si amplien les sancions contra el Kremlin i augmenten el suport a Ucraïna.