Putin adverteix que està "preparat" per a la guerra nuclear

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha llançat aquest dimecres un nou advertiment a Occident i ha assegurat que ell està "preparat" per a una guerra nuclear. A només dos dies de les eleccions que han de donar-li sis anys més al poder, i amb la guerra encallada a Ucraïna, Putin ha volgut presentar-se davant dels seus ciutadans com un líder fort que està "llest" per a quan "Occident decideixi" desfermar una guerra nuclear. "Estan desenvolupant tots els seus components. Nosaltres també. Però això no significa que, des del meu punt de vista, estiguin preparats per desencadenar demà una guerra nuclear. Però si volen fer-ho, què farem? Estem llestos", ha dit. Durant el seu discurs del febrer passat a la Duma, Putin ja va advertir l'OTAN del perill d'una guerra nuclear.

En una entrevista a la televisió russa i a l'agència oficial RIA, Putin ha insistit que Rússia està preparada "des del punt de vista tecnicomilitar" per a una possible guerra nuclear i que aquest armament "es troba permanentment en disposició de combat" i, de fet, és "més modern" que el de cap altra potència, ha dit. "Les armes existeixen per ser utilitzades. Tenim els nostres principis. [...] Estem disposats a fer servir les armes, qualsevol arma, inclosa la que vostè ha esmentat, si es tracta de l'existència de l'estat rus, o d'un dany a la nostra sobirania i independència", ha respost a la pregunta del periodista sobre armes nuclears.

En la mateixa entrevista, Putin ha advertit també que desplegarà tropes a la frontera amb Finlàndia, ara que aquest país i Suècia han formalitzat el seu ingrés a l'OTAN, un moviment que el líder rus ha titllat d'"absurd". "No hi havia problemes. Ara n'hi haurà. Crearem el districte militar de Leningrad i concentrarem allà unitats militars", ha dit el president rus.

Putin ha qualificat de "ximpleria" la decisió dels nòrdics d'entrar a l'OTAN. "Ni tan sols teníem tropes allà, les havíem retirat totes de la frontera russo-finlandesa. Per què ho han fet? És el que han decidit. No teníem tropes allà i ara en tindrem. No teníem sistemes ofensius i ara hi apareixeran", ha advertit. "I crec que es beneficiaven més sent neutrals, ja que és una cosa que els proporciona certs avantatges, almenys com a plataforma negociadora per reduir les tensions a la mateixa Europa", ha insistit.

Mentrestant, els estats membres de la Unió Europea han acordat aquest dimecres ampliar el pressupost d'ajuda d'enguany a Ucraïna 5.000 milions d'euros, segons ha anunciat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. "El missatge és clar: donarem suport a Ucraïna tant com faci falta", ha piulat el líder català. Dimarts els Estats Units també van anunciar que enviaran a Kíiv 300 milions de dòlars en armes, el primer paquet d'ajuda des que el desembre passat Washington va dir que s'havia quedat sense fons.