1. El 9 de maig, la festa de la victòria sobre Hitler, sempre ha concentrat els anhels patriòtics de Putin. I ara més que mai. L’escalada engegada per conquerir tot el Donbass i una franja de territori que deixés Ucraïna sense sortida al mar l’intentarà culminar el 9 de maig i presentar-la, si no com la victòria definitiva, almenys com el triomf de l’“operació especial” contra Ucraïna que ha durat més del compte i no ha servit per entrar a Kíiv. Venen dies de ritmes militars ràpids i contundents per arribar a temps a la data sagrada. I després què? Un alto el foc i negociacions? O no s’acaba aquí? Quines són les intencions de Putin?
2. Mentre supervisa l’escalada, l’amo del Kremlin ha tornat a modular el seu discurs. No parla de negociacions, torna a esmentar la “desnazificació” i guarneix l’ofensiva amb el mot “noblesa”, acusant de fake la matança de Butxa i no donant gaires explicacions al desastre que s’intueix a Mariúpol. “Genocidi? Quin genocidi? S’ho inventen!”, clamen des del Kremlin. Genocidi potser no, però sí indicis de crims de guerra que acabaran tenint noms, cognoms i xifres finals.
3. Als que observem Putin ens han impactat les declaracions al programa de Xavier Graset de l’escriptor Ken Follett dient que Putin necesssita una mena d’èxit, encara que sigui a mig acabar, que pugui presentar disfressat de victòria. Però compte -avisa Follett- perquè no sembla saber ben bé per on tirar. I si arribés un moment que no sabés què fer (i a mi se m’acut: si fracassa l’escalada a celebrar el 9 de maig), podria ser que Putin -continua Ken Follett-, al no poder quedar-se amb Ucraïna, apostés per bombardejar-la, arrasar-la. I aleshores: qui podria assegurar que no aniria més lluny encara activant armes més mortíferes? És per això que l’escriptor acaba dient que a Putin se li ha de poder trobar una sortida.
4. Però quina sortida? ¿Pensa Follett en la sortida que suposadament Putin està plantejant? ¿La de l’ocupació del Donbass que podria arribar fins a Odessa? Tornem-hi: i després què? ¿Segur que en tindria prou? De moment ja avisa Finlàndia i Suècia que no gosin entrar a l’OTAN.
5. Ben poc se sap del que passa al cercle intern del poder rus. Què fan els incondicionals de Putin, i també els que voldrien apartar-lo del poder. Cal no perdre de vista que la virtual fallida econòmica de Rússia, amb una contracció de gairebé el 12% del PIB, li sega a Putin l’herba sota els peus. Ell sembla no immutar-se: assegura que les sancions se li giraran en contra a Occident mentre insisteix en escenaris militars suposadament exitosos nomenant cap de l’exèrcit el general Aleksandr Dvórnikov, conegut per la seva crueltat a Síria.
6. Amb tot, abans del 9 de maig, Putin estarà ben pendent del 24 d’abril, segona volta de les eleccions a França, que podria guanyar Marine LePen. Ell segur que no ha oblidat la visita sorpresa d’ella el 24 de març del 2017. Ni ella el préstec que va rebre d’un banc rus gràcies als bons oficis del Kremlin. Una llarga i bona amistat des que Marine Le Pen va acceptar encantada fer d’observadora en el plebiscit d’annexió de Crimea.
7. Que què faria Vladímir Putin el 24 d’abril si els francesos fan Marine Le Pen presidenta de França? I què faria Le Pen? Ha anunciat una aliança de seguretat amb Rússia i sortir del comandament integrat de l’OTAN. I què més podria passar? Doncs que a l’alegria de l’hongarès Viktor Orbán s’hi afegís l’eufòria d’un Donand Trump disposat a tornar a entrar a la Casa Blanca el gener del 2025. A hores d’ara la cadena Fox s’afanya a culpar l’administració Biden de la guerra. Un escenari així ressuscitaria l’acrònim Putrumpen, inquietant sinònim de l’aliança ultra.
