Prigojin: de venedor de salsitxes a 'senyor de la guerra'

BarcelonaEl cap de l'empresa de mercenaris Wagner, Ievgeni Prigojin, de 62 anys, havia estat un estret col·laborador de Vladímir Putin les últimes dues dècades. Prigojin sempre s’havia mogut a l’ombra del poder, fins que arran de la invasió a gran escala d’Ucraïna va sortir a la llum pública, sovint desafiant el ministeri de Defensa, però mai el mateix president rus. Va ser també el protagonista del desafiament més important al seu règim, quan es va revoltar contra els màxims líders militars del país abans que li prenguessin la seva empresa. Aquest dimecres el Kremlin ha anunciat que el seu nom era a la llista de passatgers d'un vol que s'ha estavellat a Moscou sense que hi hagués supervivents.

Des de Síria fins a l’Àfrica, Prigojin, que ostentava un poderosíssim entramat d’empreses de càtering alimentat amb contractes públics, havia defensat amb els mercenaris de Wagner els interessos del president rus. Els homes de Wagner s’havien guanyat la fama de mercenaris despietats en els escenaris de les pitjors guerres del planeta, i també a Ucraïna, on van protagonitzar la presa de Bakhmut, l’única victòria que l’exèrcit rus es va poder apuntar en l’ofensiva de l’hivern passat.

Dels baixos fons de Sant Petersburg

Nascut en una família modesta a Sant Petersburg, d’on és també originari Putin, Prigojin havia passat per la presó per delictes de robatori. Alliberat el 1990 en plena descomposició de l'URSS, va obrir un negoci de salsitxes i gràcies als seus contactes va muntar una gran empresa de xarcuteria. El desembre del 1996 va obrir el seu primer restaurant d’alta gamma, que li va fer merèixer el sobrenom del “xef de Putin”, perquè el president rus hi va convidar líders com Jaques Chirac o George W. Bush. Després va fundar la seva empresa de restauració, Concord, que va rebre el contracte per fer el menjar per a l’exèrcit rus, i es va convertir en un dels grans oligarques russos, segons Forbes.

Va ser el 2014, amb l’annexió russa de la península de Crimea i la ingerència del Kremlin al Donbass ucraïnès, que vam sentir per primer cop parlar dels mercenaris de Wagner. Entrenats a la regió de Krasnodar, al sud de Rússia, en una base que pertanyia als serveis d’intel·ligència militars russos, GRU, i a les ordres de Dimitri Outkin, un exoficial neonazi declarat, el grup es va convertir en un braç armat del Kremlin que operava amb la més absoluta impunitat en escenaris tan diferents com Síria, Líbia o la República Centreafricana.

Construir un imperi

Prigojin també es va encarregar d’una altra guerra: la de la informació. Va crear la Internet Research Agency, una maquinària de creació de bots i trols d’internet que és al centre de l’escàndol de la ingerència russa a les eleccions dels Estats Units del 2016. També va crear la seva pròpia agència de notícies, RIA Fan.

I en paral·lel va anar construint el seu imperi molt lluny del negoci inicial de la restauració: avui el formen fins a 400 empreses, reals o fictícies, i que s’aprofitaven també dels recursos naturals de països com la República Centreafricana, on Wagner es cobrava la protecció del president Faustine-Archange Touadéra amb or, diamants i fusta tropical. O a Síria, amb els pous de petroli amb què el règim d’Al-Assad recompensava l’ajuda militar russa, sense la qual no s’hauria pogut mantenir al poder.

Tot això ho va poder fer Prigojin amb la connivència de Putin i mentre els seus homes protagonitzaven tota mena d’atrocitats amb la més absoluta impunitat. Amb la invasió a gran escala d’Ucraïna es va convertir en una figura pública. Els seus homes, la majoria reclutats a les presons russes a canvi de la seva llibertat, van protagonitzar la cruenta batalla de Bakhmut, que els dos bàndols van qualificar de “carnisseria”. El monstre de Wagner s’havia fet massa gran, i quan el Kremlin el va voler posar sota control del ministeri de Defensa, Prigojin va veure perillar el seu negoci i es va revoltar.

La insurrecció del 23 de juny va suposar la presa del quarter general de l’exèrcit rus en la campanya d’Ucraïna, a Rostov del Don, amb una columna de tancs que va avançar l’endemà cap a Moscou. Putin ho va qualificar de “punyalada per l’esquena”, i ja se sap que en la matriu estaliniana del president rus la revenja se serveix freda. Tot just han passat dos mesos des del cop i el fet que l’accident coincideixi amb la notícia de la destitució del general Serguei Surovikin, sospitós d’haver fet costat a l’alçament de Prigojin, difícilment pot ser una coincidència.

En l'opinió del politòleg rus Kirill Shamiev, "Putin ha ordenat assassinar algú que suposava una amenaça per al seu poder i ara Wagner quedarà sota comandament del ministeri de Defensa, i els que van participar en l’amotinament també acabaran desapareixent”, explica a l'ARA. Però destaca que “tot això encara s’ha de confirmar”. I és que el cos de Prigojin encara ha d’aparèixer.