En plena pugna amb Occident, Rússia i la Xina faran entrenaments militars conjunts
Les maniobres estaven previstes, però el context de tensió entre els dos blocs les carrega de simbolisme
BarcelonaTenint en compte que la invasió russa d'Ucraïna ha dibuixat un nou tauler global amb dos grans blocs cada cop més definits i distanciats, el moviment és rellevant. El ministeri de Defensa de la Xina ha anunciat aquest dijous que el seu exèrcit farà entrenaments conjunts amb tropes de Vladímir Putin, en el marc dels anomenats exercicis estratègics Vostok 2022, impulsats pel Kremlin i programats entre el 30 d'agost i el 5 de setembre. Aquestes maniobres, considerades de vital importància per a Moscou, ja van ser anunciades pel govern rus –amb tots els honors– fa un any, i també hi participaran soldats de l'Índia, Bielorússia, Mongòlia i el Tadjikistan. Però, tot i que ja estaven planificades abans de la guerra contra Kíiv i que no serà el primer cop que es duen a terme –el 2018, Pequín ja en va formar part–, prenen ara un component simbòlic d'alt voltatge: la Xina i Rússia s'entrenaran de costat mentre la tensió amb Occident arriba a límits perillosament inèdits.
El govern de Xi Jinping, però, ja ha volgut treure ferro a l'assumpte. "[Els exercicis] no estan relacionats amb la situació internacional i regional actual", es pot llegir en el comunicat emès per Pequín, que recorda que la seva participació respon a l'acord de cooperació bilateral entre les dues potències signat el 4 de febrer i que segellava una "aliança sense límits" entre els dos arxienemics dels Estats Units. Segons el règim xinès, l'objectiu dels entrenaments és "aprofundir la cooperació pràctica i amistosa entre els exèrcits participants, millorar el nivell de coordinació estratègica i reforçar la capacitat de resposta davant diverses amenaces de seguretat".
En els darrers anys, Putin havia utilitzat la celebració d'aquest tipus d'operacions com una autèntica exhibició de múscul militar. La guerra iniciada el 24 de febrer a Ucraïna també ho ha canviat, bàsicament perquè molts soldats continuen lluitant en territori ucraïnès. Als entrenaments hi participaran les unitats del Districte Militar de l'Extrem Orient que no han estat enviades al front i estaran dirigits per un segon càrrec, el cap de l'estat major general de les forces armades, Valeri Gerásimov. "Tinguin en compte que només una part de les forces armades de la Federació de Rússia participa en l'operació militar especial (la guerra contra Ucraïna) i aquesta quantitat és suficient per complir amb totes les feines establertes pel comandant en cap suprem (Putin)", ha apuntat el ministeri de Defensa rus en un altre comunicat. El to és una mostra més de com el Kremlin busca preservar la seva narrativa interna d'èxit, que vol fer creure que els seus plans en terra ucraïnesa estan sortint com estava previst. Amb aquest mateix objectiu, per exemple, intenten ocultar les baixes que pateixen al territori ucraïnès, que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units calculen en prop de 80.000 (inclosos més de 15.000 morts).
Suport diplomàtic i econòmic
Més enllà d'Ucraïna, el polèmic viatge de Nancy Pelosi a Taiwan fa unes setmanes va ser una altra mostra d'aquest nou paisatge geopolític en què Occident i l'aliança Xina-Rússia s'amenacen i es desafien obertament i sense complexos. En la "històrica" i "transformadora" cimera de l'OTAN a Madrid, celebrada a finals de juny, els aliats occidentals van assenyalar obertament Moscou i Pequín com els grans desafiaments, consolidant l'existència d'aquest nou clima de guerra freda que ho impregna gairebé tot i que dibuixa un horitzó cada cop més impredictible.
Mentre les relacions entre la Xina i els EUA es deterioren –en plena pugna entre les dues potències per l'hegemonia mundial–, les posicions entre Pequín i Moscou fa més de vuit anys que no paren d'acostar-se. El punt d'inflexió va ser l'annexió il·legal de Crimea. Llavors, i davant les sancions internacionals per castigar Moscou, el govern de Xi Jinping va actuar de salvavides amb suport econòmic i diplomàtic. Una situació gairebé idèntica –però accentuada– està succeint ara, impulsada encara més per l'esmentat acord del 4 de febrer. La Xina no només no ha condemnat les accions de Putin contra Kíiv, sinó que ha insinuat que comparteix alguns punts de l'argumentari que Moscou utilitza per justificar la invasió. Des del punt de vista econòmic, el suport és innegable. Dos detalls: Rússia ja s'ha convertit en el principal subministrador de petroli a la Xina, per davant de l'Aràbia Saudita, i les vendes diàries a Pequín de gas rus –tan anhelat a Europa– també són de rècord.
A més, en cada enfrontament que han tingut amb Occident, els socis han volgut verbalitzar el seu suport. L'últim exemple, les declaracions de Putin d'aquesta setmana sobre el viatge de Pelosi a Taiwan. El president rus l'ha titllat de "provocació curosament planificada" per part dels EUA. "Els Estats Units han posat més llenya al foc, un altre cop, per agitar la situació a la regió", va afirmar l'home fort del Kremlin.