Què passarà ara amb els mercenaris de Wagner?

BarcelonaIevgueni Prigojin deixa orfes l’empresa de mercenaris Wagner i un opac imperi empresarial. Amb ell, al seu jet privat, que dimecres es va estavellar entre Moscou i Sant Petersburg, hi viatjava la resta de la cúpula de Wagner. Alguns dels seus comandants no anaven a l’aparell, però cap d’ells té el carisma ni els recursos del que va ser el seu líder emblemàtic, que s’ha convertit en un heroi nacional per les seves crítiques a la cúpula militar russa pels seus fracassos a Ucraïna. Prigoijin ha desaparegut sense deixar successor: què passarà ara amb els milers de soldats del seu exèrcit privat?

"No hi ha cap candidat per substituir Prigojin que tingui el seu carisma ni el mateix nivell de suport –explica a l’ARA l’expert en grups paramilitars russos de l’Atlantic Council Lukas Andriukaitis–. És massa aviat per dir què passarà. Hi ha dues possibilitats. Un escenari (poc probable) és que els wagnerites continuïn organitzats i fins i tot puguin protagonitzar un segon motí. El segon (molt més probable) és que el Kremlin posi una persona al capdavant de Wagner o desmantelli el grup tal com el coneixem avui".

Hi coincideix Carmen Claudín, especialista en l’espai postsoviètic del CIDOB: "Wagner s’ha convertit en el que és perquè Putin ho ha permès, perquè el Kremlin els ha consentit i els ha finançat. Tindrà el futur que Putin necessiti. Desapareguda tota la cúpula, els mercenaris de base faran el que els diguin".

Ucraïna

A Ucraïna Wagner ja està de retirada des de fa mesos. Després d’haver pres al maig la ciutat ucraïnesa de Bakhmut, l’única victòria de l’ofensiva russa de l’hivern que tots dos bàndols van qualificar de "carnisseria", Prigojin, que havia maleït la cúpula militar russa perquè no li proporcionava prou municions, va anunciar que retirava les seves tropes per passar el control a l’exèrcit regular. Després va venir el motí de la nit de Sant Joan, en què els mercenaris van prendre el quarter general rus més proper a Ucraïna i van enfilar camí cap a Moscou, exigint el coll del ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el cap de l’estat major, Valeri Gueràssimov. Fracassat l’alçament, no hi ha notícies que els milicians de Wagner hagin tornat al front d’Ucraïna.

Poden acabar incorporats a les files de l’exèrcit regular rus, com havia ordenat el Kremlin (va obligar tots els combatents que lluiten a Ucraïna a signar contractes amb el ministeri de Defensa abans de l’1 de juliol). Però Andriukaitis adverteix que "aquesta absorció dependrà molt que les tropes de Wagner intentin amotinar-se de nou o acceptin cooperar".

Bielorússia

La rebel·lió de Wagner es va acabar quan, amb la mediació sorpresa del dictador bielorús, Aleksandr Lukaixenko, es va anunciar un acord pel qual Putin oferia "garanties de seguretat" a Prigojin i els seus homes, que serien perdonats (tot i la mort de 23 soldats russos que van intentar frenar els rebels) i podrien exiliar-se a Bielorússia. Segons les imatges de satèl·lit, uns 5.000 combatents de Wagner es van instal·lar en una base militar a 90 quilòmetres de Minsk, en qualitat de formadors de l’exèrcit bielorús. A finals de juliol Lukaixenko va anunciar, desafiant, la presència de wagnerites en una base militar a només 5 quilòmetres de Polònia, país membre de l’OTAN. Què passarà ara? Una altra incògnita que s’hauria d’aclarir els pròxims dies: per ara fonts opositores bielorusses que operen en la clandestinitat asseguren que des de dijous els mercenaris estan fent les motxilles per tornar a Rússia i en les imatges de satèl·lit es pot veure el campament mig desmantellat. Però el periodista i opositor bielorús Anton Motolko alerta que no cal treure conclusions precipitades: "La situació al camp de Tsel és sempre canviant i molts mercenaris havien marxat fa setmanes. Després de la mort de Prigojin, Wagner s’ha de reorganitzar i encara trigaran un temps a prendre decisions". I veient com ha acabat el seu poderós cap, és difícil que els soldats que van participar en el motí confiïn que poden tornar a Rússia sense patir represàlies.

Tampoc els països veïns gosen relaxar-se: tant Lituània com Polònia han donat a entendre que si Putin aconsegueix ara el control de Wagner només hauran sortit del foc per caure a les brases.

Àfrica

Però els èxits més importants de Wagner s’han de buscar a l’Àfrica, on Prigojin havia construït una basta xarxa d’influències militar, econòmica i diplomàtica. Segons el grup All Eyes on Wagner, que monitoritza l’activitat dels paramilitars, l’últim vídeo publicat per Prigojin, dilluns, s’havia enregistrat a Mali. Uns dies abans havia passat per la República Centreafricana per visitar les instal·lacions de Wagner al país, la finca de l’antic emperador Bokassa, que li va cedir l’actual govern.

Prigojin va saber capitalitzar el malestar social, el rebuig al colonialisme francès i els errors de la política de París amb les antigues colònies i oferir-se com a braç armat de dictadures que enfrontaven revoltes, grups jihadistes o rebel·lions armades. A Mali i a Burkina Faso Wagner treballa amb les juntes militars i els seus mercenaris també són la guàrdia pretoriana del president centreafricà, Faustin-Archange Touadéra. També s’ha confirmat la seva presència a Líbia (al costat del mariscal Haftar), al Sudan (en suport al general Hemetti) i a Moçambic. Entre contractes públics oficials i operacions de contraban, Wagner es cobra els serveis prestats amb diamants, or, petroli o fusta tropical.

El paper de Wagner a l’Àfrica no és només militar sinó també polític, amb aparells de propaganda i mitjans de comunicació o operacions d’ingerència electoral que ara el Kremlin, empantanat a Ucraïna, necessita més que mai.

I els altres Wagner?

Wagner és el grup paramilitar més important de Rússia, però no l'únic. Hi ha tota una galàxia de desenes de companyies militars privades liderades per oligarques, membres o exmembres del Kremlin, espies o exespies i dirigents de grans empreses. A les seves files, exmilitars o veterans de les forces especials russes i també antics reclutes a qui se'ls ha promès la llibertat si tornen vius d'Ucraïna. El portal Molfar, que treballa amb fons de codi obert, ha identificat 37 grups paramilitars –tot i que una desena podrien estar inactius–, dels quals 25 operen a Ucraïna. Per a Andriukaitis, el final de Prigojin "mostra als altres grups que la subordinació és clau a Rússia: és una amenaça perquè els altres grups de mercenaris es mantinguin a ratlla".