Orbán, el cavall de Troia de Putin
BarcelonaJoaquín Manso, director d’El Mundo, qualifica d’"Internacional Putinesca" el grup Patriotes per Europa creat pels ultres Le Pen, Salvini, Orbán i Vox. El qualificatiu és enginyós, tot i que el grup ultra d’Estrasburg no està articulat com una internacional ideològica. I tot travessant llindars mitologicoliteraris, no seria gens impropi dir que som davant del cavall de Troia de Putin transitant pel cor mateix de la Unió Europea. Un cavall de Troia conduït per Viktor Orbán, des d’on es podrien emetre les freqüències que Putin –i ben aviat Donald Trump—necessiten per saber de manera documentada i detallada quina rendibilitat poden generar les fragilitats que atrapen la Unió Europea.
No és gens banal dir que Viktor Orbán és un clar enemic d’Europa que aprofita la presidència de torn de la UE. Només cal observar les encaixades de mans a Putin i Xi Jinping, i els afalacs a Trump en diferit –i després en viu– els mateixos dies que els electors francesos es mobilitzaven per barrar els pas als ultres de Marine Le Pen. I resulta inevitable preguntar-se: com és que li van permetre? Per què la Comissió o el Consell no van organitzar una trobada d’excepció del Vint-i-set per proposar la suspensió de la presidència itinerant d’Orbán, acompanyada de mesures dissuasives, com la possibilitat de suspendre l’arribada dels fons comunitaris a Hongria?
En moments així reemergeix la por del nucli dur de la UE, que se sent incapaç de confiscar els 191.000 milions d’euros de titularitat russa bloquejats en bancs europeus. Sí, ja sabem que els interessos han estat transferits a Ucraïna, però tanta por dona impuls a la temeritat d’altres: ara l'Aràbia Saudita amenaça amb desfer-se de milers de milions d’actius europeus si Brussel·les gosa confiscar els actius russos.
Amb tot, el moment confús que estem vivint no és, ni de bon tros, tan ombrívol com desitjaven i preveien els nuclis dels grups ultres escampats per Europa. El 4 de juliol, la victòria laborista al Regne Unit va ser un bon presagi perquè diumenge 8 no es complissin les previsions a França. Però l’endemà, el 9 de juliol, Putin enviava un míssil a Kíiv contra un hospital infantil. ¿Un atac de ràbia perquè les coses no estan sortint com estava previst? Mentre es recuperen cossos de criatures, el mateix dia s’engega la posada en escena del grup Patriotes per Europa. Enmig de la coreografia, Marine Le Pen sembla haver oblidat que fa quatre dies comptats va haver de saltar-se la seva lleialtat a Putin quan l’amo del Kremlin li va refermar el seu suport. Una ingerència, diu Le Pen; i no s'equivoca. Intentava evitar que alguns dels seus electors antirussos es quedessin a casa o canviessin de papereta.
La por continua planant
Els aliats veuen irreversible l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN i assenyalen la Xina com a “facilitadora” de la guerra i de suport a Rússia. Però l’OTAN no les té totes. Se’n guarda prou de reprendre Orbán obertament –quan va a la cimera atlantista de Washington–, ni quan proposa acabar la guerra al preu de cedir territoris a Putin i humiliar Ucraïna. El malestar s’amaga i els retrets es queden a casa. De moment. Hi ha alguna altra iniciativa per acabar la guerra més enllà de la de Viktor Orbán? Un darrer sondeig europeu diu que el 59% dels ucraïnesos estan segurs de poder derrotar els russos i un 45% està disposat a fer cessions territorials. I Ucraïna a la UE i a l’OTAN? La majoria d’europeus creuen que abans caldria negociar-ho amb Putin. La por a Putin continua planant.