"No vam veure nazis ucraïnesos": els soldats russos parlen des de la presó
L'intercanvi de tropes i oficials és una de les principals cartes d'Ucraïna per negociar
Front de Sumi (Ucraïna)Les explosions dels bombardejos i els trets de les metralladores de gran i petit calibre tenen un so inconfusible. Emeten un xiulet característic quan et passen a prop. No es pot confondre amb cap altre so. En canvi, les explosions de l'artilleria de bombes de gran calibre emeten un estrèpit que és molt semblant al dels llargs trons de les pitjors tempestes.
Aquest estrèpit llunyà és el que ara impregna les nits de la ciutat de Sumi. És la primera vegada que ho sento a Ucraïna des que va començar la invasió russa. El mateix que se sentia a Ras Lanuf, Líbia, al començament de la guerra del 2011. Des d'aleshores no ho havia tornat a sentir. Ni tan sols a Síria, on Assad va arrasar poblacions senceres. Sumy comparteix una llarga frontera amb territori rus i és atacada de forma constant, també amb drons kamikazes. Disposa de moltes menys defenses que la capital, Kíiv, que té la majoria dels barris pràcticament blindats. El ritme de la ciutat ha decaigut els últims mesos, com si els habitants ja sabessin que el seu futur ja només depèn de la guerra. Tot i que molts supermercats i botigues encara estan oberts, la majoria dels habitants han abandonat Sumi. Un centre de recepció de refugiats permanent rep almenys quaranta persones diàries. Els reubiquen en edificis ara buits als afores de la ciutat, com a solució temporal, esperant ser evacuats en altres llocs del país.
El 6 d'agost l'exèrcit ucraïnès va llançar una invasió sense precedents a la regió russa de Kursk, on hi va haver combats contra l'exèrcit rus i la guàrdia fronterera. Els primers dies va ser un èxit. Durant les primeres vint-i-quatre hores, més de 1.000 soldats van travessar la frontera ajudats per tancs i altres vehicles. En els dies següents es van capturar uns 1.000 km de territori rus. "Vam rebre ordres de parar", ens diu un dels oficials que va participar en l'ofensiva de Kursk. Va afegir que la resistència va ser mínima i que, de fet, haurien pogut avançar molt més enllà, cosa que no van fer per no perdre la línia de subministraments i dedicar més soldats en aquesta operació en detriment d'altres fronts actius on sí que eren necessaris. Van capturar almenys 2.000 militars russos de diferents graduacions.
Els objectius d'aquest cop d'efecte era destruir la moral de l'exèrcit rus, infligir el mal més gran possible, capturar presoners, trencar la logística, desviar soldats a altres fronts –la mateixa Ucraïna es troba ara en una delicada situació a la ciutat de Pokrovsk, ja que moltes de les seves tropes van ser desviades també a l'ofensiva de Kursk– i pressionar per a les futures negociacions de pau, que cada cop es veuen més properes davant la imminència de les eleccions dels Estats Units, que acabaran decidint el futur d'aquesta contesa.
Una de les principals cartes que té Ucraïna ara, a més del territori guanyat a Rússia –que el president Zelenski va deixar clar que "Ucraïna no vol annexar-se"–, és sens dubte, negociar l'intercanvi dels soldats i oficials que tenen detinguts en una presó propera al front. Entrem en aquesta presó.
La presó està envoltada de fortes mesures de seguretat i vigilada per soldats que no porten armes quan estan en contacte amb els presoners russos. La confiança és tan gran que, durant la nostra visita, les portes de les cel·les es queden obertes. Totes són al costat esquerre del passadís, a la penombra, però disposen de llum elèctrica. En una cel·la hi ha tancats sis oficials russos –és a dir, que tenien un rang superior– de diferent graduació. En una altra hi ha quatre soldats txetxens. I a les cel·les de les tropes regulars, hi ha quinze soldats. S'hi poden veure llibres, taulers d'escacs, diverses tasses de plàstic, raspalls de dents nous per estrenar i totes tenen televisió.
En una de les presons on custodien 54 presos, hi ha soldats de la tropa regular, txetxens de les forces especials i oficials. Han estat afortunats i no formen part dels 200.000 soldats que s'estima que han mort des de l'inici de la invasió. Les expectatives no són gaire favorables. Ja saben que si tenen la sort de ser intercanviats per presoners ucraïnesos tornaran al front immediatament.
Tot i que al principi ens reben amb recel, uns paquets de cigarrets i el passaport europeu dels periodistes els tranquil·litzen. Demanen que la majoria de les declaracions crítiques no surtin publicades, però sí que sostenen que membres del comitè de la Creu Roja Internacional els visiten regularment. “Hi ha prou menjar i ens tracten amb dignitat”, diu un dels pocs que en vol parlar. Però un dels oficials de rang superior, a la reserva que va ser cridat a files de nou, s'atreveix a declarar: "No vam veure nazis ucraïnesos", diu per desmentir un dels arguments repetits per Putin quan va començar la invasió fa gairebé tres anys.