La nau russa s'estavella contra la Lluna

BarcelonaLa sonda russa Luna-25, que tenia la missió de buscar aigua al pol sud de la Lluna, s'ha estavellat contra la superfície lunar, segons ha informat l'agència espacial russa Roscosmos. Un incident que suposa un fracàs per a la Rússia de Putin en l'arena geopolítica ja que la nau, que es va enlairar divendres 11 d'agost, era la primera nau espacial d'aterratge lunar que havia llançat Rússia en 47 anys.

Els serveis de l'agència Roscosmos han explicat que van perdre el contacte amb la nau dissabte a les 14.57 hora local (11.57 GMT) i els intents de reprendre les comunicacions havien fracassat. "La Lluna-25 va assumir una òrbita no prevista i va deixar d'existir com a resultat de la col·lisió contra la superfície lunar", assenyala un comunicat oficial. L'accident hauria estat conseqüència d'una errada tècnica, afegeix el comunicat, i detalla que, segons els resultats de l'anàlisi preliminar, el motiu va ser "la desviació dels paràmetres reals d'impuls" calculats prèviament.

L'aterratge a la superfície lunar estava previst per dilluns, però l'agència va començar a detectar problemes dissabte. En un comunicat, Roscosmos va informar que "una situació d'emergència" havia "impedit dur a terme la maniobra segons els paràmetres previstos", quan els motors van impulsar la sonda cap a l'òrbita prèvia a l'allunatge. Ara han explicat que es crearà una comissió especial per aclarir les causes del sinistre.

El que sí que va aconseguir la sonda abans d'estavellar-se va ser enviar fotografies de la superfície lunar. Roscosmos va fer pública dijous una imatge del cràter Zeeman, situat a prop del pol sud de la Lluna, que és impossible de veure des de la Terra. Aquesta cara va ser fotografiada per primera vegada gràcies a tecnologia russa el 1959.

Rússia perd la cursa espacial

Amb la tragèdia de l'estació automàtica russa, la sonda índia Chandrayaan-3, contra la qual competia Moscou, es posiciona per ser la primera d'acomplir aquesta fita, ja que està previst que aterri aquest dimecres al pol sud de la Lluna.

L'última nau de la mateixa missió russa, la Luna-24, es va enviar al nostre satèl·lit l'any 1976, en plena Guerra Freda. Ara el Kremlin havia ressuscitat aquest programa espacial enmig de la invasió a Ucraïna i d'una campanya de promoció de la missió Artemis dels Estats Units per enviar la primera dona a la Lluna, amb l'objectiu de convertir-se en el primer país que extreu aigua de la superfície lunar.

El Kremlin esperava que la missió Luna-25 demostrés que Rússia pot competir amb superpotències de l'espai, com la Xina i els Estats Units, malgrat el seu declivi postsoviètic i els grans costos econòmics que està suposant per a les arques públiques la guerra d'Ucraïna. El fracàs de la sonda, però, evidencia que el país de Putin ja no és la potència espacial que era durant la Guerra Freda, quan Moscou va aconseguir llançar el primer satèl·lit en òrbita, el famós Sputnik 1, el 1957, i enviar el primer home a l'espai, l'astronauta soviètic Iuri Gagarin, el 1961.