Putin sobreviu, de moment, a les hores més crítiques al poder

Els fets més importants de les últimes hores

Donem per tancada la informació en directe de la rebel·lió armada a Rússia que ha fet trontollar el Kremlin. Durant les últimes hores, aquests han estat els fets més destacats:

• Vladímir Putin ha reaparegut a la televisió estatal en una entrevista que hauria estat filmada abans de la rebel·lió, però no ha tornat a fer cap compareixença pública.
• Els milicians de Wagner s’han retirat de les zones on s’havien desplegat i els combatents txetxens enviats per sufocar la sublevació han tornat al front d'Ucraïna.
• S’ha restablert el trànsit a les carreteres que van ser tallades amb camions o amb l’obertura de rases al paviment.
• El viceministre d’Afers Exteriors rus, Andrei Rudenko, s’ha desplaçat a Pequín per reunir-se amb el cap de la diplomàcia xinesa, Qin Gang.
•  El conegut opositor rus Mikhaïl Khodorkovski, l’home més ric de Rússia, ha fet una crida a la població russa perquè estigui preparada per a noves revoltes i un possible canvi de govern a Rússia.

Medvédev, preocucat per la possibilitat que el Grup Wagner ahir tingués accés a armament nuclear

Dmitri Medvédev, el cap adjunt del Consell de Seguretat de Rússia, ha expressat la seva preocupació sobre la possibilitat que els mercenaris del Grup Wagner en algun moment d'ahir tinguessin accés a armament nuclear. "El món es posaria a la vora de la destrucció", ha afirmat. Sobretot, Medvédev ho diu pel fet que els mercenaris controlessin gairebé durant 24 hores una de les principals bases militars de Rússia, a Rostov del Don, clau per a la planificació de la guerra a Ucraïna.

Blinken: "No crec que hàgim vist l'acte final"

"No crec que hàgim vist l'acte final". Aquestes són paraules del secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, sobre la rebel·lió fallida a Rússia. L'alt càrrec nord-americà augura que el conflicte encara no està tancat i portarà cua. Alhora, Blinken ha puntualitzat que el president dels EUA, Joe Biden, no ha intentat posar-se en contacte amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

Kassiànov afirma que és "l'inici del final" de Putin

Mikhaïl Kassiànov va ser primer ministre rus entre els anys 2000 i 2004. Amb el temps, s'ha convertit en un crític habitual de la gestió de Vladímir Putin, fins al punt que ha reaccionat a la rebel·lió fallida del Grup Wagner dient que és "l'inici del final" del president rus. En declaracions a la BBC, ha afegit que ara mateix Putin té "molts problemes".

Putin diu que la guerra a Ucraïna és la seva "màxima prioritat"

El president rus, Vladímir Putin, ha aparegut a la televisió estatal russa, la primera entrevista des de la rebel·lió armada fallida del Grup Wagner. Segons recull Sky News, Putin ha assegurat que la guerra a Ucraïna és la seva "màxima prioritat". "Començo i acabo el dia amb això", ha dit. Alhora, ha afirmat que està "confiat" que els seus plans a Ucraïna acabaran tal com el Kremlin ho té previst.

La desescalada acordada es va complint. El primer pas va ser la marxa enrere de les tropes del Grup Wagner que es desplaçaven a Moscou des de Rostov del Don. També han fet mitja volta les forces especials txetxenes desplegades a la regió de Rostov del Don per resistir l'avenç dels mercenaris. Segons informa l'agència TASS, ja estan tornant cap al seu territori.

Maduro envia una "abraçada de solidaritat" a Putin

Són pocs encara els líders mundials que s'han pronunciat per la rebel·lió fallida a Rússia. Un dels que sí que ho han fet és el president de Veneçuela, Nicolás Maduro: ha enviat una "abraçada de solidaritat i suport" a Vladímir Putin. Maduro és un dels grans aliats de Rússia, de qui depèn econòmicament en bona part.

Els ciutadans de Rostov del Don acomiaden Prigojin com un heroi

Continuen apareixent a diferents xarxes socials, especialment a Telegram, les imatges del moment en què el líder dels Wagner, Ievgueni Prigojin, marxa aquest dissabte a la nit de la ciutat de Rostov del Don, després d'haver fet marxa enrere en el seu intent d'assaltar Moscou, presumptament per enfrontar-se a les forces regulars sota comandament del ministeri de Defensa. En el vídeo es pot veure com els exaltats ciutadans acomiaden Prigojin com un veritable heroi.

Reunió diplomàtica entre la Xina i Rússia a Pequín

Una de les primeres missions diplomàtiques de Rússia després de la rebel·lió militar ha sigut anar a la Xina, un dels principals aliats del Kremlin. El ministre d'Afers Exteriors xinès, Qin Gang, i el viceministre d'Afers Exteriors de Rússia, Andrei Rudenko, s'han reunit a Pequín aquest diumenge. Segons el govern xinès, han parlat de "qüestions internacionals i regionals d'interès comú". De moment, Pequín no s'ha pronunciat sobre la situació a Rússia.

Sant Petersburg ha celebrat la festa de les Veles Escarlates

En un intent d'aparentar la màxima normalitat, i no mirar cap a la caòtica situació que viu el país, ni tampoc cap a les desastroses conseqüències de la guerra que ha desfermat Vladímir Putin, la ciutat de Sant Petersburg ha celebrat aquesta nit, i també ho està fent aquest diumenge, la festa de les Veles Escarlates. Es tracta d'una tradicional celebració dins del Festival de les Nits Blanques, amb què els estudiants donen la benvinguda a l'estiu i esclaten de joia per la fi de les classes. A les ribes del riu Neva s'han reunit graduats de 34 regions de Rússia, en total uns 70.000, a més del milió de persones que acostumen a assistir a l'espectacle. La festa es remunta al 1968, quan diverses escoles de la llavors ciutat de Leningrad es van unir per marcar el final del curs escolar, a partir d'un vincle que van establir simbòlicament amb el popular llibre infantil del 1922 Veles escarlates, d'Aleksandr Grin. Tant les cadenes de televisió estatals com les agències de premsa oficials han difós tota mena d'informació sobre l'esdeveniment, un dels més multitudinaris que viu Rússia al llarg de l'any.

Moscou manté el protocol antiterrorista

Sembla que la tempesta de la rebel·lió del Grup Wagner ja ha passat sense mullar Moscou, però, de moment, la capital de Rússia manté el protocol antiterrorista per reforçar la seva seguretat. Aquesta mesura es va implantar ahir al matí i encara segueix en vigor. A més, demà es manté com a dia festiu per frenar la mobilitat a la ciutat.

Prigojin es va oposar a un contracte del ministeri de Defensa rus que prenia el control sobre les seves tropes

La premsa nord-americana especula aquest matí que una de les raons de la revolta del líder dels Wagner va ser un decret del ministeri de Defensa rus, del 10 de juny, segons el qual s'ordenava a tots els destacaments de voluntaris, com els mercenaris de Prigojin, signar contractes amb el govern, que entrarien en vigor l'1 de juliol. A la pràctica, doncs, això suposaria la presa del control de les seves tropes i sotmetre-les a la cadena de comandament militar del Kremlin.

Els ucraïnesos asseguren haver matat 720 enemics durant les últimes 24 hores

L'exèrcit ucraïnès afirma haver "liquidat" 720 militars russos en les últimes 24 hores, segons la informació facilitada aquest diumenge pel ministeri de Defensa de Kíiv. La dada, però, és impossible de confirmar de forma independent. En el mateix comunicat sostenen que l'últim dia han destruït sis tancs, 19 sistemes d'artilleria, dos de guerra antiaeris i 41 míssils de creuer. Diplomàtics occidentals van assegurar a l'agència Reuters el 5 de juny que les morts i víctimes de Rússia des de l'inici de la guerra ascendeixen al voltant de les 200.000.

Més de deu mil metres quadrats de paviment, malmesos pels tancs a Rostov del Don

Zinaïda Neiarokhina, alcaldessa de Rostov del Don, ha fet balanç aquest matí del paisatge després de la batalla. En declaracions a mitjans locals, ha assegurat que la irrupció dels tancs de Wagner a la ciutat ha malmès més de 10.000 metres quadrats de paviment. Les obres de reparació ja han començat i s'espera que les enllesteixin en dos dies.

Les agències d'espionatge nord-americanes estaven al cas de les intencions de Prigojin

Els Estats Units sospitaven del pla de Prigojin per iniciar accions contra el lideratge militar rus, d'acord amb els mitjans nord-americans. Segons aquest relat, en tenien informació ja des de mitjans de juny. Durant les últimes dues setmanes hi va haver "una gran preocupació" pel que podria passar amb l'arsenal nuclear del país, informa el Washington Post, que esmenta fonts anònimes de l'administració de la Casa Blanca. I The New York Times assegura que alts funcionaris nord-americans de seguretat nacional tenien indicis ja dimecres que Prigojin s'estava preparant per al seu cop.

Quin futur li espera a Vladímir Putin?

De moment, Vladímir Putin ha sobreviscut sense ferides físiques visibles a l'intent de cop d'estat del líder dels Wagner, Ievgueni Prigojin. Però entre el moment en què ahir al matí va aparèixer a Moscou, qualificant de traïdors els rebels, i assegurant que pagarien pels seus delictes, i que es va anunciar el pacte assegurat pel president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, pel qual Prigojin va fer marxa enrere, l'autoritat del president rus va quedar molt malmesa. L'Institut d'Estudis de la Guerra, un think tank nord-americà, publica aquest matí una interessant anàlisi que pot servir com a balanç de la situació actual.

S'hi pot llegir: "El Kremlin s'enfronta ara a un equilibri profundament inestable. L'acord negociat per Lukaixenko és una solució a curt termini, no a llarg termini, i la rebel·lió de Prigojin ha exposat greus febleses, al Kremlin i al ministeri de Defensa rus [...] També ha demostrat la incapacitat russa per resoldre la rebel·lió perquè Putin s'ha demostrat incapaç d'utilitzar les seves forces per repel·lir una amenaça interna [...] La rapidesa de l'avanç de Prigojin cap a Moscou ha ridiculitzat bona part de les forces regulars russes i ha demostrat a tots els actors del règim que les forces militars privades separades de l'estat central poden aconseguir resultats impressionants".

Rostov del Don torna a la normalitat

Rostov del Don, una ciutat russa a tocar d'Ucraïna, va ser ahir el punt de partida de la rebel·lió armada dels mercenaris del Grup Wagner. Fa una mica més de 24 hores que Ievgueni Prigojin anunciava que controlava l'estat major d'aquesta zona (el centre d'operacions del Kremlin a la guerra d'Ucraïna) i iniciava la seva marxa cap a Moscou. Ara, després de la retirada de Wagner, la ciutat ha tornat a la normalitat. El trànsit s'ha reprès i molts dels tancs que omplien els carrers han marxat, segons informa l'agència de notícies estatal RIA.

Quin futur li espera a Ievgueni Prigojin?

Encara que, de moment, el líder dels Wagner, Ievgueni Prigojin, ha aconseguit escapar-se de les urpes de Vladímir Putin, exiliant-se al cau d'un dels màxims aliats del president rus, l'homòleg de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, el cert és que la història recent suggereix que qualsevol enemic del Kremlin té o pot tenir els dies comptats. És el que els va passar, entre molts altres, a:

• Pavel Antov, un dels pocs magnats russos que va criticar la invasió d'Ucraïna i que va morir el desembre passat al caure per la finestra d'un hotel a l'Índia.
• Ravil Maganov, conseller delegat de la petroliera Lukoil, va morir misteriosament al caure per la finestra d'un hospital de Moscou el setembre passat. Presumptament, s'hi sotmetia a un tractament per una "malaltia greu".
• Dan Rapoport, financer nord-americà d'origen letó, molt crític contra Putin, que va ser trobat mort davant d'un edifici d'apartaments a Washington D.C., l'agost del 2022, al caure per la finestra del seu pis.
• Mikhail Lesin, exministre de premsa rus, va ser trobat mort per un "trauma contundent al cap" a l'habitació d'hotel a Washington D.C., el novembre del 2015. Lesin va fundar la cadena de televisió en anglès Russia Today (RT), i estava considerant fer un acord amb l'FBI per protegir-se dels càrrecs de corrupció. Durant anys, Lesin va ser un dels grans membres del cercle de poder del Kremlin.
• Boris Berezovski, un oligarca rus, va fugir al Regne Unit després de barallar-se amb Putin, que durant el seu exili va amenaçar amb enderrocar-lo. Va ser trobat mort a la seva casa de Berkshire el març del 2013 en un aparent suïcidi.
• Anna Politkóvskaia. La periodista russa va ser assassinada a trets l'octubre del 2006 davant de la seva casa de Moscou. Encara que un tribunal va declarar culpables cinc persones, entre els quals l'instigador, el txetxè Lom-Ali Gaitukáyev, i altres membres de la seva família, hi ha pocs dubtes que el crim va ser beneït per Putin. Politkóvskaia el va criticar molt durament, en especial en el seu llibre Diari de Moscou.