Mor Mikhaïl Gorbatxov, l'últim president de la Unió Soviètica

BarcelonaUn dels grans noms del segle XX, Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del comitè central del partit comunista de l'URSS i el seu últim i efímer president, ha mort la nit d'aquest dimarts als 91 anys. Ho ha confirmat l'Hospital Clínic Central de Moscou, on estava ingressat, després "d'una malaltia llarga i perllongada". Gorbatvox, que va agafar les regnes de l'URSS el 1985 va rebre el premi Nobel de la Pau el 1990.

Elogiat a Occident com a artífex de l'apropament Est-Oest al final de la guerra freda, Gorbatxov, l'últim dirigent soviètic, vivia més aviat ignorat a Rússia, on es mantenia pràcticament en l'anonimat des que va deixar l'activitat política el 1991. A Europa se'l recordarà com l'home que va acabar amb la Guerra Freda, pel final de l'ocupació soviètica de l'Afganistan i per la reunificació alemanya. Però al món post-soviètic deixa tot un altre record, lligat a l'esfrondrament de l'imperi soviètic, com l'home que va capitular davant d'occident.

D'acord amb l'agència TASS, Gorbatxov serà enterrat al cementiri de Novodevitxi de Moscou, on reposen les restes de destacats personatges de la història de Rússia i també hi ha la tomba de la seva esposa, Raïsa, que va morir de càncer el 1999.

La reforma que no va ser

En el seu llegat, l'intent de modernitzar la Unió Soviètica amb la seva política de la perestroika (reestructuració), dissenyada per ressuscitar una economia en crisi i la glasnost (transparència), per liberalitzar un sistema polític marcat per dècades de terror estalinià i censura. L'error de Gorbatxov va ser pensar que podria reformar i alhora mantenir la URSS. L'empobriment generalitzat i la humiliació que va suposar l'esfondrament del bloc soviètic van tenir dimensions històriques. El mateix Gorbatxov analitzava així el seu paper en aquella història: "malgrat els mals i misèries actuals, els russos prefereixen viure en una societat lliure i democràtica que la situació que vivien sota el comunisme. És en aquest marc que puc emmarcar la meva responsabilitat com a ex-mandatari de l'URSS".

Mentre intentava una reforma interna, Gorbatxov va treballar per una entesa amb Occident, i ha viscut prou com per veure tornar Rússia a l'ostracisme amb la invasió d'Ucraïna, que mai no va valorar en públic. Però Alexei Venediktov, un dels seus amics més propers ha dit que considerava que l'aventura de Vladímir Putin havia "destruït" el seu esforç de tota una vida. Precisament per no haver recorregut a la força per resoldre els conflictes internacionals que Gorbatxov va ser reconegut amb el Nobel de la Pau.

Un imperi que es descomposa

L'estiu de 1989 va declarar que tots els països Comunistes eren lliures de decidir els seus afers interns. I aleshores van venir les revolucions a Polònia, Hongria, l'Alemanya oriental, Txecoslovàquia i Romania. I mentre Gorbatxov maldava per controlar els moviments nacionals a les repúbliques Bàltiques, l'Azerbaidjan, Armènia o Geòrgia.

L'agost de 1991 va partir un intent de cop mentre estava de vacances a Crimea, que molts van considerar un auto-cop, i que va poder resoldre en tres dies. Però va ser Boris Ieltsin, el flamant president de la Federació Russa, qui va aconseguir fer-se amb el control enmig del caos de l'esfondrament de l'URSS i qui acabaria situant al poder Vladímir Putin, la nit de cap d'Any de 1999. Gorbatxov va seguir a la presidència fins a finals de 1991, assistint al col·lapse de l'URSS amb les diverses repúbliques, inclosa Ucraïna, que van assolir la independència.

Gorbatxov s'havia mostrat crític amb la supressió de la dissidència a Rússia sota el govern de Putin, a qui acusava d'haver convertit el partit Rússia Unida en una mala còpia del partit comunista, i a qui titllava d'autoritari. Per això els mitjans oficialistes russos avui l'acusaven d'enemic de Rússia, de sequaç de la CIA i de ser el responsable de l'esfondrament de la Unió Soviètica -que una vegada el propi Putin va qualificar de "la catàstrofe política més gran del segle XX".