"Ja no queden ximples com nosaltres": els soldats ucraïnesos, al límit a Donetsk

KíivA totes les guerres hi ha llocs que guanyen un significat sentimental únic, punts al mapa que, amb el temps, esdevenen símbols. Potser algun dia, aquestes coordenades apareguin en les memòries i records de la invasió a gran escala. L'any 2022 aquests llocs van incloure un bar cubà al centre de Kíiv; la pizzeria Ria, destruïda per un míssil rus a Kramatorsk, i el vell hotel soviètic Druzhba a Pokrovsk, que va quedar reduït a runa. En el seu moment, aquests espais van ser petits oasis socials enmig del caos de la guerra. Pokrovsk va convertir-se en un dels principals centres urbans a pocs quilòmetres dels combats més intensos. Durant un temps, la ciutat no figurava entre els objectius de l'exèrcit rus, cosa que va permetre que la vida florís als seus carrers. A les cafeteries es reunien voluntaris, soldats i periodistes, que entre glops de cafè discutien les últimes notícies i enyoraven casa seva. Ara, però, Pokrovsk i la veïna Mirnograd estan quedant cada cop més desertes.

Metre a metre, la guerra expulsa la vida d'aquesta regió i deixa darrere seu un rastre de runa i cendres, un paisatge impregnat de l'olor d'explosius i pols. Metre a metre, l'enemic s'apropa a Pokrovsk. Cada cop són més les zones de Donetsk marcades de vermell al mapa, que indiquen el territori ocupat pel Kremlin. Des de l'abril, després de la captura de Otxerétine, Rússia ha empès la línia de front en direcció a Pokrovsk entre 10 i 12 quilòmetres. Per contenir l'enemic a la rodalia de Pokrovsk, les forces ucraïneses es veuen obligades a desplegar reserves i equipament, i la defensa a altres sectors es debilita. Aquesta redistribució ha permès als russos obtenir èxits tàctics en indrets clau com Toretsk, Niu-Iork i Txàssiv Iar, i avançar prop de Krasnohórivka i Vuhledar.

Les tropes ucraïneses lluiten ferotgement per cada posició, per cada metre, però l'avanç rus encara no s'atura. Quan se'ls pregunta per la situació al front, els soldats responen amb frases curtes com "crítica" o "difícil, però resistim". Les raons d'aquestes dificultats són les mateixes que abans: tropes esgotades; escassetat de reserves, drons i municions, i una falta de cobertura adequada contra els drons enemics. En alguns llocs, com al nord-oest d'Avdíivka, fins i tot la topografia ha afavorit l'avanç rus.

Aquest estiu l'exèrcit rus ha continuat el seu avanç, sense escatimar en vides humanes, fent servir diverses tàctiques per guanyar terreny. Les forces del Kremlin han estudiat minuciosament els punts febles de les línies defensives ucraïneses i han intensificat la pressió en els llocs on els han trobat. El seu sistema segueix un patró ja establert: bombardeig aeri, seguit d'atacs d'artilleria, i després incursions de petits grups d'infanteria. Fins i tot han fet servir motocicletes velles, un insòlit enginy de les tropes de Putin, que els permet avançar ràpidament en zones grises i assolir noves posicions sota el foc enemic.

Cada cop menys motivats

A la 68a Brigada, l'optimisme escasseja. Almenys així ho expressa Taras, a qui anomenen "l'Italià", un dels oficials adjunts del batalló. Taras descriu la situació amb una paraula crua: "una merda". La brigada, coneguda per la premsa internacional des dels temps de la contraofensiva, va aconseguir llavors trencar el front i recuperar les primeres aldees. Ara, l'eufòria d'aquells dies ha quedat enrere. Aquest any, la brigada està dedicada a frenar l'avanç rus a Donetsk.

La història de Taras, de 32 anys, és familiar i alhora única. A l'inici de la guerra, va tornar a Ucraïna des d'Itàlia. Unes quantes frases imprudents en italià li van valer el sobrenom de l'Italià. El seu diagnòstic de la situació és clar: "Ens falta de tot". Des de personal fins a equip. L'eficàcia dels homes mobilitzats a la força és, segons l'Italià, qüestionable". "Ja no queden ximples com nosaltres", diu fent referència a la falta de motivació. I aquests "ximples" ja no hi són a causa de les grans pèrdues de l'exèrcit ucraïnès, que van delmar part dels oficials i sergents, sobretot quan el front estava a Avdíivka. Recuperar aquelles baixes de manera efectiva continua sent una tasca pendent.

La motivació del Kremlin per capturar Pokrovsk i Mirnograd, actualment sota el foc més intens, no radica en el sentimentalisme. Pokrovsk és la ciutat més gran a l'oest de Donetsk i un important nus de transport. La seva ocupació podria traslladar els combats a la regió de Dnipropetrovsk. Controlar la ciutat també permetria tallar la "ruta de la vida" entre Pokrovsk i  Kostiantínivka, que abasteix les tropes ucraïneses a Txàssiv Iar. Això podria ser clau per assolir l'anhel que els ocupants han perseguit durant els deu anys d'aquesta guerra sanguinària: la conquesta total de Donetsk. Però això no és qüestió de dies, ni tan sols de setmanes.

Serguei Tsekhovski, oficial de premsa de la 59a Brigada, una de les encarregades de la defensa de Pokrovsk, creu que les tropes russes no aconseguiran trencar les línies ni prendre el control de la ciutat. Tot i la gravetat de la situació, assenyala que la missió principal de les forces armades ucraïneses era contenir i desgastar l'enemic, i que, "tot i l'escassetat de tot", han complert aquesta tasca "amb un excel·lent". Com a prova d'aquest èxit, cita l'eliminació de més de 5.200 soldats russos en el seu sector del front, a més de la destrucció de blindats i magatzems de municions. "L'avenç d'«el gran exèrcit del món» en aquest sector, amb els recursos humans i materials que tenen, no és un èxit. Simplement, no és res", conclou Tsekhovski.

L'assumpte de les negociacions és un tema espinós a Dontesk. Els soldats diuen que no volen cap mena de pau amb Rússia. També afirmen que Rússia no s'aturarà si no l'aturen. Alguns esperen reforços després de l'operació a Kursk, d'altres confien que l'ofensiva russa s'esgotarà. "És un tema dolorós. Tots voldrien la victòria. Per què, llavors, hem perdut tanta gent? Però si algú vol una solució completament militar… Amb què i amb qui s'aconseguirà?", reflexiona, un cop més, l'Italià.