L'elit de Rússia comença a calcular un futur sense Putin

Personalitats rellevants del país poden estar perdent la confiança en el president a causa del seu inquietant rumb

Vladímir Putin en una imatge recent.
The Economist
28/10/2022
4 min

"Què és el següent?", "¿Hi ha vida després de Putin?", "Qui el substituiria?" Aquestes són les preguntes que pesen avui en dia en la ment de l'elit russa –els buròcrates i grans empresaris– mentre observa un panorama prou inquietant: l'avançament de l'exèrcit ucraïnès, gent amb talent que ha de fugir de Rússia, i un Occident que continua negant-se a fer marxa enrere davant el xantatge energètic de Vladímir Putin. "Als restaurants de Moscou hi ha moltes discussions i crits de malestar", diu un membre de l'elit. "Tothom s'ha adonat que Putin s'ha equivocat i ara està perdent".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Això no vol dir que Putin estigui a punt de retirar-se o de disparar una arma nuclear. Tampoc que pugui ser enderrocat. Això sí que vol dir, en canvi, que els que tenen un pes important en l'estabilitat i l'economia del país, i hi posseeixen actius, estan perdent la confiança –i la paciència– en el seu president. El sistema polític de Rússia, doncs, podria estar entrant en el període més turbulent de la seva història postsoviètica.

"Mai Vladímir Putin havia estat en una situació així en els 23 anys del seu govern", diu Kirill Rogov, un analista polític rus. En el passat, davant de situacions difícils com la pèrdua del submarí Kursk i els seus 118 tripulants l'any 2000, o un terrible atac contra una escola el 2004 que va acabar amb la mort de 333 persones, va aconseguir desviar la responsabilitat i conservar la imatge de líder fort, pràcticament indestructible. "Ara està planificant i executant operacions que, de manera ben visible, estan fallant", continua l'expert.

No és cap secret que la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer va suposar un xoc per a l'establishment rus, que s'havia convençut que Putin no s'arriscaria a una guerra a gran escala. Però la barreja dels seus avenços militars inicials –tot i que limitats–, l'absència d'un col·lapse econòmic a Rússia i els primers intents de negociacions de pau van calmar els nervis. Alguns membres de l'elit fins i tot, durant un temps, no tenien cap dubte a l'hora d'afirmar que Putin guanyaria amb facilitat la guerra.

Però els ànims han canviat. Aquell optimisme es va trencar amb la mobilització "parcial" anunciada per Putin fa un mes, un fet que d'alguna manera evidenciava que la seva "operació militar especial" estava perillant. Al reclutar més tropes, el president arrossegava més el país al conflicte. I això portava conseqüències: un èxode massiu, més por, més incertesa i la impossibilitat de vendre el conflicte a la població com una nova "Gran Guerra Patriòtica". La mobilització també trencava una premissa bàsica per a molts russos: que aquesta guerra no exigiria la seva participació activa. A Moscou, la ciutat més rica de Rússia, on els homes estaven sent reprimits als carrers, l'alcalde, Serguei Sobianin, es va veure obligat el 17 d'octubre a anunciar que el reclutament havia acabat. Altres regions, amb menys poder de lobi, hauran de compensar el dèficit.

Font d'inestabilitat i de perill

Putin no pot guanyar la guerra perquè, des del primer moment, sembla que no tenia els objectius clars. Ara, havent perdut tant, no pot acabar aquest conflicte sense ser profundament humiliat. Fins i tot si els combats a Ucraïna finalitzessin, un retorn a la vida pacífica d'abans de la guerra seria gairebé impossible sota la seva presidència bel·ligerant. Per a molts Putin ha passat de ser percebut com una font d'estabilitat a una font d'inestabilitat i perill.

Abbas Gallyamov és un analista polític que ha passat temps ben a prop dels poders del Kremlin. Argumenta que en les setmanes i mesos vinents l'elit, que sempre ha confiat en la capacitat de Putin per preservar el règim, s'adonarà que l'estabilitat de les seves vides dependrà de l'estabilitat d'un règim que cada cop inquieta més. Això, diu, intensificarà la recerca d'un possible successor. La llista de candidats potencials de Gallyamov inclou, per exemple, Dmitri Pàtruixev, fill de Nikolai Pàtruixev, que és el cap del Consell de Seguretat i un dels principals ideòlegs del règim. Pàtruixev júnior és un antic ministre i, encara que formava part de la família política de Putin, es podria veure com una cara fresca per la seva joventut –té 45 anys–. A la llista de possibles successors també hi podria haver Serguei Kirienko, el subcap de gabinet del Kremlin; Serguei Sobianin, alcalde de Moscou, o Mikhaïl Mixustin, el primer ministre, que podria formar una aliança amb alguns dels homes de seguretat i fer el paper de negociador moderat amb Occident.

Tot i així, i com va argumentar al The Washington Post recentment Aleksei Navalni, líder de l'oposició empresonat i silenciat a Rússia, pensar que "la substitució de Putin per un altre membre de la seva elit canviarà fonamentalment aquesta visió de la guerra i de recuperar el llegat de l'URSS és, com a mínim, ingenu". L'única manera d'aturar el cicle interminable del nacionalisme imperial, afegia Navalni, és que Rússia descentralitzi el poder i es converteixi en una república parlamentària. L'opositor, potser mirant a les elits russes, argumentava que la democràcia parlamentària també és una opció racional i desitjable per a moltes de les faccions polítiques al voltant de Putin. "Els dona l'oportunitat de mantenir la influència i lluitar pel poder alhora que s'assegura que no siguin destruïts per un grup més agressiu".

Copyright The Economist

stats