Putin agraeix la lleialtat de l'exèrcit: "Vau aturar una guerra civil"

BarcelonaEn un nou intent de girar full i restaurar la seva legitimitat, el president rus, Vladímir Putin, ha volgut escenificar la unitat i la lleialtat de l'exèrcit i les forces de seguretat després de la rebel·lió del Grup Wagner, tot i que ha admès que podria haver acabat amb una "guerra civil".

Tres dies després del motí, el dirigent rus ha convocat uns 2.500 militars i membres de les forces armades i de la Guàrdia Nacional a la plaça del Kremlin, on ha tornat a donar-los les gràcies, com ja va fer en el discurs televisat d'aquest dilluns a la nit. "Essencialment, vosaltres vau aturar una guerra civil. Vau actuar de manera correcta i coordinada", ha afirmat des de dalt d'un escenari, en el primer acte públic des de la crisi que, com ha reconegut, va fer trontollar els fonaments del govern i del país.

Putin ha reconegut que soldats russos van morir durant la revolta liderada per Ievgueni Prigojin i els ha dedicat un minut de silenci. Fins ara, el Kremlin no ha donat detalls de quants militars van morir o quants avions van ser abatuts per mercenaris de Wagner, però alguns bloguers militars russos han informat que almenys van morir 13 pilots. El president rus ha tornat a remarcar que "l'exèrcit i la ciutadania no van estar al costat dels amotinats", en un intent d'esborrar les imatges de ciutadans russos aclamant Prigojin i els seus homes a Rostov del Don, la ciutat capturada dissabte a la matinada. A més, també ha assegurat que no va caldre retirar tropes desplegades a Ucraïna per ajudar a neutralitzar l'aixecament.

En la cerimònia, on hi havia els màxims responsables de les forces de seguretat russes, inclòs el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, també ha pres la paraula el cap de la Guàrdia Nacional, Víktor Zolotov, que ha subratllat que, encara que els tancs de Wagner haguessin arribat a Moscou, no haurien pogut prendre el control de la capital. A més, ha anunciat que la Guàrdia Nacional –una força militar separada de les forces armades que s'encarrega de la lluita antiterrorista i de mantenir l'ordre públic (sovint es descriu com l'exèrcit privat de Putin)– s'equiparà amb armes pesants i tancs.

On és Prigojin?

Una de les incògnites que quedaven per desvelar després de la insurrecció fallida de dissabte a Rússia era el parador de Ievgueni Prigojin. El cap del Grup Wagner i líder de la revolta va reaparèixer ahir dilluns, quan va difondre un missatge de veu. Però diverses informacions han apuntat que, ara sí, ja és a Bielorússia, el destí forçat que se li va oferir a canvi de salvar la vida i ser perdonat. El mateix president bielorús, Aleksandr Lukaixenko ho ha confirmat, informa l'agència estatal Belta.

Segons la informació que va oferir el Kremlin dissabte a la nit, el cap dels Wagner va acceptar aturar la rebel·lió armada i fer marxa enrere després d'arribar a un acord, suposadament negociat amb Lukaixenko, que incloïa la seva immunitat si marxava de Rússia i anava al país veí. Però fins avui no hi havia cap evidència que ja ho hagués fet. Abans de la confirmació oficial, diversos grups d'investigació bielorussos havien informat que un avió privat propietat de Prigojin havia aterrat aquest dimarts al matí en un aeròdrom a prop de Minsk, la capital del satèl·lit de Moscou. D'acord amb la web Flightradar24, el jet ha sortit de Sant Petersburg a primera hora i ha aterrat a Bielorússia poc abans de les vuit (hora local). El número de registre de l'avió coincideix amb el que es va incloure a la llista de sancions dels Estats Units el 2019 per la seva connexió amb Prigojin.

Després de la reaparició de Prigojin i Putin ahir, aquest dimarts ha sigut el torn de Lukaixenko, a qui el president rus va agrair la seva "contribució en la resolució pacífica de la situació". Informen mitjans locals que el dirigent bielorús –sovint descrit com l'últim dictador d'Europa i principal aliat de Putin– ha explicat en un acte amb militars que va ordenar posar el seu exèrcit "en màxima alerta" divendres a la nit, quan va començar el motí dels mercenaris del Grup Wagner. Lukaixenko ha demanat que no el "converteixin en un heroi", ni tampoc a Putin o a Prigojin. "[No som herois] perquè vam fallar al veure la situació, i després vam pensar que es dispersaria, però no va passar", ha dit. "No hi ha herois en aquesta situació", ha sostingut.

El dirigent bielorús ha dit que encara no s'han instal·lat campaments militars per als combatents de Wagner que es traslladin al país, però que els allotjarà si així ho volen, i ha considerat que la república exsoviètica pot aprofitar la seva experiència al camp de batalla. "Si els seus comandants vénen i ens ajuden, això és experiència (...). És una cosa que no té preu", ha afirmat, alhora que ha defensat que "no hi ha motius per tenir por d'ells".

Cas tancat i càrrecs retirats

Durant aquests últims dos dies han circulat tota mena de rumors. Dilluns, per exemple, hi havia mitjans russos que asseguraven que les autoritats no havien tancat la investigació criminal contra els revoltats. Però aquest dimarts els serveis de seguretat de Rússia (FSB) han confirmat que ja s'han retirat els càrrecs, que implicaven una pena d'entre 12 i 20 anys de presó.

"La causa penal oberta per la rebel·lió armada del Grup Wagner s'ha arxivat", ha indicat l'FSB en un comunicat. Segons les agències estatals russes, els serveis de seguretat han argumentat que el cas s'ha tancat perquè "els participants van aturar les accions dirigides directament a cometre un delicte". Putin ja va garantir dilluns a la nit que compliria la seva "promesa" amb els revoltats, i va oferir als combatents de Wagner unir-se a les files regulars de l'exèrcit rus, abandonar les armes o marxar a Bielorússia, seguint els passos del seu cap.

Això ja deixava veure que el futur de Wagner com a companyia privada tenia els dies comptats. Aquest dimarts el ministeri de Defensa ha informat en un comunicat que s'està preparant la transferència de l'equipament militar pesant que fins ara estava en mans dels mercenaris a les tropes regulars russes. D'aquesta manera es confirma el desmantellament de Wagner, almenys a l'interior de Rússia, tot i que es manté la incògnita de què passarà amb els mercenaris en altres llocs del món, com Síria i països africans, on el Kremlin ha aconseguit una posició destacada gràcies, precisament, a la presència de Wagner.

Fins fa uns quants mesos, Wagner actuava de forma clandestina; Prigojin fins i tot negava tenir-hi res a veure. Aquest dimarts, però, fins i tot Putin ha assegurat que el grup de mercenaris estava finançat totalment per l'estat rus, que hi va destinar 86 milions de rubles (més de 900 milions d'euros) entre el maig de l'any passat i el maig d'aquest any. A més, Prigojin va ingressar gairebé la mateixa quantitat de diners durant el mateix període a través del seu negoci d'alimentació i restauració, segons ha detallat el president rus en una reunió amb les seves forces de seguretat. I ha assegurat que les autoritats russes investigaran com es van gastar aquests diners públics. D'aquesta manera, Prigojin continuarà sota el radar de la justícia russa, malgrat el perdó que ha aconseguit oficialment per la seva traïció.