BarcelonaLa incursió ucraïnesa a Kursk és de les pitjors coses que li han passat a Putin des que ell mateix va fer esclatar la guerra contra Ucraïna. Resulta humiliant haver de presenciar com una regió símbol de la victòria sobre els nazis el 1943 és sacsejada i ocupada pels ucraïnesos. Un fet que ha provocat l’evacuació i la fugida de russos que mai havien viscut l’ocupació del seu poble des de l’escalada ordenada per Hitler. Kíiv exhibeix impuls guanyador des de fa més d’un any, i la frase pronunciada a finals de maig per l’acadèmic britànic Timothy Garton Ash ressona ara com una premonició: "Ucraïna està contra les cordes, però encara pot refer-se".
Aquest impuls guanyador se suma a qüestions fins ara silenciades, com que els serveis secrets ucraïnesos són els artífexs del sabotatge del gasoducte Nord Stream del 2022. Segons va publicar el Wall Street Journal fa uns dies amb dades contrastades, el sabotatge hauria tingut el vistiplau del president Zelenski. La moral va a l’alça a Ucraïna, que es pot permetre plantar cara a Putin dient-li que no pateixi, que no pensen quedar-se amb el tros envaït de la regió de Kursk. I Putin es veu obligat a advertir que no hi haurà cap negociació mentre els ucraïnesos trepitgin terra russa, i espera que l’1 d’octubre les seves tropes hagin fet fora les d’Ucraïna.
L'ofensiva a Kursk va ser un moviment totalment inesperat, preparat amb secretisme, que no hauria estat viable només amb els recursos ucraïnesos. Cal recordar que els F-16 esperats des de fa un any van arribar just fa uns dies. Per això es dona per fet que hi van intervenir directament alguns mecanismes de l’OTAN –especialment dels EUA– acompanyats dels fons econòmics de la UE. Els serveis d’intel·ligència russos –ni el GRU ni l’FSB– no van detectar l'operació, que els ha esclatat a la cara en ple agost. Per a Rússia es tracta del moment més inquietant des de l’escalada de la tardor del 2022, quan els ucraïnesos van reconquerir diverses zones en poques hores, en l'inici de la contraofensiva que, de fet, va ser fallida.
Tornarà a fallar aquesta vegada? De moment cal estar atents a l’atac rus a la ciutat de Pokrovsk, a l’est d’Ucraïna, al front del Donbàs, d'on han estat evacuades més de 50.000 persones. És la manera que té Rússia d’obligar Ucraïna a moure tropes de Kursk i desaccelerar l’operació, alhora que Zelenski i el seu estat major necessiten consolidar i retenir les conquestes territorials a Kursk. Almenys fins al novembre, quan hi ha eleccions als Estats Units. Per a aquest moment encara falten 75 dies, que són molts tenint en compte com són d’imprevisibles els moviments de Putin. El pensador francès Edgar Morin ha advertit reiteradament d'aquesta imprevisibilitat, i per això defensa que Ucraïna ha de fer concessions.
Una victòria de Donald Trump al novembre seria una molt mala notícia per a Ucraïna i per als aliats occidentals, que haurien de començar a pensar a fer cessions territorials a Putin a canvi d’un armistici. Una negociació en la qual el dictador rus s'asseguraria de pactar que Ucraïna no pogués accedir a l’OTAN. Però, si és Kamala Harris qui aconsegueix la presidència, llavors seria Putin qui probablement hauria de cedir: donar per acabada la seva operació militar especial que havia de durar dies, o poques setmanes; assumir acords per retornar a Rússia la simbologia imperial de Kursk, i permetre la incorporació definitiva d’Ucraïna al bloc occidental.
