Un grupuscle neonazi de Wagner s'encara amb Putin i es nega a lluitar a Ucraïna

BarcelonaLa suposada mort dels membres de la cúpula del Grup Wagner no ha esvaït la preocupació del Kremlin d'una possible nova revolta. Ara l'atenció se centra en Rússitx, un grupuscle neonazi vinculat també a l'empresa de mercenaris de Ievgueni Prigojin, que s'ha encarat amb Vladímir Putin i ha assegurat que atura les seves activitats a Ucraïna. I ho ha fet justament després que el president rus hagi ordenat que tots els membres del Grup Wagner i de les altres empreses militars privades russes jurin lleialtat a Rússia. Putin va signar un decret divendres, amb efecte immediat, dos dies després que s'estavellés l'avió on oficialment viatjava Prigojin.

L'endemà, el grup Rússitx assegurava en un missatge al seu canal de Telegram que havia decidit aturar les seves "missions de combat". El motiu que esgrimia era que el govern rus ha deixat a l'estacada el seu líder, Yan Petrovski, detingut a Finlàndia i reclamat per Ucraïna. Aquest grupuscle militar, d'ideologia obertament neonazi i violent, retreu que Rússia no n'hagi reclamat l'extradició, com sí que ha fet Kíiv, que està a l'espera de la decisió del ministeri de Justícia finlandès i el Tribunal Suprem. De moment, un jutjat del país nòrdic va decidir divendres mantenir-lo detingut de manera indefinida. "Si un país no pot protegir els seus ciutadans, per què els ciutadans haurien de protegir el país?", acabava el missatge de Rússitx.

L'organització paramilitar, vinculada a Wagner, va néixer el 2014 i va començar a lluitar a favor de Rússia a la guerra del Donbass. Petrovski, de 36 anys, està acusat de crims de guerra i d'actes terroristes, i des de l'any passat forma part de la llista de russos sancionats per la Unió Europea i els Estats Units. Se'l considera la mà dreta d'Aleksei Miltxakov, el fundador de Rússitx, a qui va substituir com a cap del grup l'any passat.

Permís de residència amb un altre nom

Petrovski va ser detingut a Hèlsinki al juliol, però la notícia no va transcendir fins que la Fiscalia General d'Ucraïna va informar, divendres, de la petició d'extradició. Una de les principals incògnites era com havia pogut entrar a Finlàndia si consta a la llista de sancionats, que tenen prohibit travessar les fronteres de la UE. Des de llavors, els mitjans finlandesos han anat desgranant els detalls del cas.

L'home va utilitzar el nom de Voislav Torden, que va adoptar el 2019 "per motius de seguretat", segons ha explicat la seva advocada, Natalia Malgina, al diari Ilta Sanomat. Amb aquesta identitat va aconseguir un permís de residència d'un any al país nòrdic a través d'un permís d'estudis de la seva dona. La parella es va traslladar a Finlàndia amb els seus tres fills el 19 de juliol, però Petrovski va ser detingut l'endemà a l'aeroport de la capital quan es dirigia a Niça amb la seva família després que un policia de control de fronteres l'identifiqués.

Segons les agències estatals russes RIA i TASS, l'ambaixada russa a Hèlsinki no va tenir informació sobre la detenció de Petrovski fins divendres, quan estava fent els passos necessaris per oferir-li assistència consular.

Vincles nòrdics

Petrovski va néixer a Rússia, però es va traslladar a Noruega quan tenia 16 anys quan la seva mare es va casar amb un noruec. Allà es va convertir en un membre actiu del moviment nacionalista radical. Segons la ràdio estatal noruega NRK, Petrovski va lluitar a Síria amb un grup d'ultradreta que donava suport al govern de Baixar al-Assad. A Noruega hi va viure fins al 2016, quan va ser deportat després que les autoritats del país escandinau el consideressin una amenaça per les seves activitats extremistes.

Malgrat les proves gràfiques que hi ha de les seves atrocitats, Petrovski nega la seva implicació en crims de guerra a Ucraïna, segons la seva advocada, que ha afegit que l'home ha demanat asil a Finlàndia.