Geòrgia, mirall d'Ucraïna: "També lluitem contra els ocupants"

Tbilisi (Geòrgia)Allà on es miri hi ha banderes ucraïneses, als carrers de Tbilissi. Algunes porten la frase “Slava Ukraïni” –"Glòria a Ucraïna!", en ucraïnès–. D’altres barregen les ensenyes dels dos països amb el lema “Tots som Ucraïna”. Fins i tot a les emissores de ràdio es pot sentir puntualment l'himne nacional. Arreu de la capital hi ha unes màquines al carrer semblants a caixers automàtics que serveixen per pagar serveis públics com el transport públic o recarregar el telèfon: ara també tenen disponible un apartat per fer donacions a Ucraïna, indicat amb una gran bandera blava i groga.

Un dels que ha participat en una de les moltes manifestacions de suport a Ucraïna és Laixa Bliadze, membre del Sindicat de Geòrgia: "Tenim la mateixa història que els ucraïnesos. Encara ara hem tingut guerres amb ells i estan ocupant territoris nostres”. Es refereix als estats no reconeguts internacionalment d’Ossètia del Sud i d'Abkhàzia, que segons la comunitat internacional formen part encara de Geòrgia. “Mantenim la mateixa lluita. També lluitem contra els ocupants, contra Rússia”. Blaidze va participar concretament en la concentració que organitzava el Sindicat de Geòrgia davant el Parlament, en què es van reunir centenars de persones que clamaven en favor de Geòrgia i contra Rússia, “l’estat agressor”. Així la defineix també ell, que considera que Tbilissi “continua en guerra amb Moscou i pot anar a pitjor”.

El suport a Kíiv, clar entre la població i en la presidenta del país, Salomé Zuraixvili, però tímid des del partit governant Somni Georgià, divideix el país. Aquesta formació política és la majoritària al Parlament i també és la del primer ministre, Irakli Garibaixvili. Partits de l’oposició com el Moviment d’Unitat Nacional, el Partit Laborista i Geòrgia Europea han criticat obertament el govern per no prendre una posició més clarament pro-ucraïnesa i per no haver sancionat Rússia.

Intencions russes

Al principi del 2022, a Europa només hi havia camps de refugiats amb persones d’origen europeu a Geòrgia. S'hi allotgen civils que van fugir el 2008 de l'última guerra contra Rússia. L'ofensiva va ser breu, però contundent: es calcula que va obligar prop de 200.000 persones a desplaçar-se, la majoria de les quals vivien dins o prop d’Ossètia del Sud. I aquest dimecres es va reactivar la tensió Tbilissi-Moscou quan el president d’Ossètia del Sud va anunciar que faria el recorregut legal necessari per passar a formar part de la Federació Russa. Així s’uniria a Ossètia del Nord, que sempre ha estat sota control de Moscou.

Des de Tbilissi ja han advertit que “cap referèndum a les regions ocupades per Rússia tindrà força legal”, segons paraules del ministre d’Afers Estrangers georgià David Zalkaliani. No és l’únic territori georgià fora del control del govern: Abkhàzia també està actualment en una situació semblant.

La diàspora dissident

Geòrgia és un dels llocs que més facilitats posava en teoria als russos per fugir de la Rússia de Putin. Fins a 360 dies sense necessitat de tenir un visat, una part important de la població hi parla rus i és un país fronterer. Però amb el record de la guerra, de l’ocupació de part del territori georgià i l’empatia amb Kíiv, als ciutadans georgians ja no els agrada tant rebre aquestes visites. Ciutadans russos denuncien que no se’ls volen llogar pisos, per exemple.

Tot i això, la diàspora russa organitza actes de protesta contra el Kremlin com el de diumenge passat. Russos, ucraïnesos, bielorussos i georgians es van aplegar per assistir a la crema d’un ninot amb la cara de Putin. En Nikita, un dels assistents, explica que viu a Geòrgia perquè a Rússia seria a la presó: "Si estàs contra Putin estàs contra Rússia“. Espera que el govern de Putin caigui aviat: “Ha cremat tots els ponts, esperem que el món el pari”. És un dels manifestants que va calar foc al ninot que representava el president rus. Però abans d'encendre'l van afegir al cos de plàstic una Z, símbol de suport a la invasió contra Ucraïna. També li van embolicar una bandera russa i un paper amb les dates dels últims conflictes en què la Rússia de Putin ha participat.