Les eines de Putin per aconseguir el cinquè triomf electoral i governar fins al 2030
Més de 112 milions de russos estan cridats a votar, incloses les regions ocupades a Ucraïna, en uns comicis marcats per la guerra i la mort de Navalni
BarcelonaFa 24 anys que el destí de Rússia està en mans de Vladímir Putin. I després de les eleccions que arrenquen aquest divendres encara ho estarà (almenys) sis anys més. El resultat electoral està totalment decidit i no hi haurà sorpreses, després que el Kremlin hagi eliminat qualsevol opositor real de les paperetes. Però són les primeres eleccions que se celebren en plena guerra oberta a Ucraïna –"operació militar especial", segons el Kremlin–, un conflicte que està costant moltes vides russes i que ha portat el país a l'aïllacionisme i a un enfrontament amb occident que recorda el de la Guerra Freda.
A més, també per primer cop, uns comicis suposen una amenaça per a la imatge de poder indiscutible de Putin, ja que podrien evidenciar de forma visible l'abast de l'oposició interna al règim. La convocatòria a les urnes és doble: a la de Putin s'hi suma la de la viuda de l'opositor Aleksei Navalni, mort just un mes abans de les eleccions en una presó de l'Àrtic, que ha cridat tots els russos que s'oposin a Putin a presentar-se als col·legis electorals diumenge 17 de març al migdia. Queda per veure quina força tindrà aquest "migdia contra Putin" de diumenge, una convocatòria a la qual s'han sumat altres veus de la tan minvada oposició russa. Iúlia Navàlnaia va cridar els ciutadans a demostrar que l'oposició al règim existeix. Només els demana fer acte de presència davant dels col·legis i que, si volen emetre un vot, el donin a qualsevol candidat excepte a Putin, o bé que votin en blanc o de qualsevol altra manera. La resposta massiva dels russos el dia del funeral de Navalni a Moscou, quan milers de persones van acomiadar l'opositor malgrat el risc real per a les seves vides, fa pensar que no es pot subestimar la crida de la viuda. També és cert que bona part dels opositors reconeguts viuen a l'exili.
"Putin vol desesperadament que tots els titulars mundials després de les eleccions diguin que «va obtenir el 85%» (i que «l'assassinat de Navalni» i «l'autoritarisme» només s'esmentin com a idea posterior). D'aquesta manera, el mite que «Putin és Rússia» persistirà [...]. Però ara tots els titulars seran sobre què ha passat al migdia. I això ja serà una victòria de la resistència, perquè l'espectacle «el Führer i la unitat de la nació» es veurà interromput", defensava al diari independent Meduza un altre dels líders opositors que s'han sumat a la iniciativa del "migdia contra Putin", l'exdiputat per Sant Petersburg Maxim Reznik.
El mateix Meduza, molt crític amb el govern de Putin, denunciava fa pocs dies que estava sent víctima del "pitjor ciberatac del Kremlin" que havia patit mai en la seva història, i que ha preparat els seus equips tècnics per a una "censura total a internet" durant les eleccions. Accions com aquesta o com la pallissa a un dels defensors de Navalni a Lituània aquesta setmana demostren el moment d'alta tensió en què se celebren les eleccions russes.
Com es votarà?
Més de 112 milions de ciutadans russos estan cridats a votar, incloses les regions ucraïneses ocupades per Rússia a Ucraïna. De fet, en algunes d'aquestes regions, com a Donetsk, havien començat a votar ja a principis d'aquesta setmana. És el primer cop que la votació dura tres dies en lloc d'un i la primera vegada que una bona part del vot es farà online, amb un sistema digital que els observadors denuncien que pot facilitar encara més la manipulació del vot. En 29 regions russes es podrà fer servir el vot electrònic, i s'espera que votin per aquesta via entre 10 i 15 milions de persones. "És a dir, hi haurà una cistella d'uns 10-15 milions de vots absolutament poc transparents i descontrolats", escriu Stanislav Andreixuk, del moviment Golos (Veu en rus), una organització russa que defensa el dret a vot i fa d'observadora de les eleccions. L'expert calcula que uns altres 20-25 milions de vots per a Putin vindran dels "sultanats electorals", com s'anomenen les regions del Caucas del Nord o la de Kemerovo a Sibèria, per exemple, "on els resultats del vot no depenen de la voluntat dels ciutadans: els resultats simplement són falsificats", com explica també l'organització Russian Election Monitor.
A més de la manipulació del vot hi ha la "coacció", especialment endèmica en el cas dels treballadors públics, que es veuen obligats a anar a votar i a portar-hi familiars i amics. Segons explica The Moscow Times, aquest cop s'està exercint una forta coacció també sobre els joves, a les universitats i als centres de treball, perquè es vol poder mostrar que Putin, de 71 anys, té el suport de les noves generacions. A més, amb el vot digital, la coacció ja no és només amb aquest col·lectiu, sinó que "està passant a tot Rússia" i en "diferents sectors de l'economia", explica també Andreixuk. "Les estadístiques també mostren que la proporció més gran dels que voten en línia ho fan divendres al matí, és a dir, als seus llocs de treball durant l'horari laboral, directament sota el control dels seus caps", apunta l'expert.
Tot plegat, amb l'objectiu d'aconseguir una participació tan alta com sigui possible (el 2018 va ser del 68%, segons dades oficials), ja que el resultat està clar. En les eleccions del 2018, observadors de l'OSCE van denunciar "falta de llibertats fonamentals" i van dir que no havia estat una "veritable competició", ja que cap opositor real va poder presentar-s'hi, tal com ha passat aquest any. Enguany l'OSCE no ha estat convidada i no podrà fer d'observadora.
Per què Putin pot tornar-se a presentar a les eleccions?
Aquesta serà la cinquena vegada que Putin es presenta a unes eleccions presidencials, després de les que van tenir lloc els anys 2000, 2004, 2012 i 2018. En les dels 2008 es va presentar com a primer ministre amb el president titella Dmitri Medvédev, perquè la Constitució no li permetia més de dos mandats seguits. El 2012 una modificació de la llei electoral ja li va permetre tornar-se a presentar a la presidència i va allargar de quatre a sis anys les legislatures, uns canvis que es van segellar en la reforma constitucional del 2020. Així, les eleccions d'aquest cap de setmana li permetran governar fins al 2030.