"Aquest home està perdent el sentit de realitat”: Putin i Trump, fugides endavant
“Aneu amb compte perquè aquest home està perdent el sentit de realitat”. La frase s’atribueix a Angela Merkel els dies que s’acomiadava com a cancellera alemanya i es gestava l’ultimàtum de Vladímir Putin contra Ucranïa. Possiblement l’absència de Merkel va empènyer el president rus a la guerra. Merkel sabia frenar-lo. Però l’absència que podia haver retardat els plans de Putin és la de Donald Trump: hi ha indicis que Trump president hauria permès al dictador rus tirar pel dret a Ucraïna, mantenint Europa intimidada i l’OTAN inactiva.
Cal fer memòria i recuperar els temps en què hackers de Putin torpedinaven Hillary Clinton per afavorir Trump. Temps de vincles entre l’entorn més ultra de Trump i personatges que proveeixen Putin de material ideològic. Ressonen els noms de Steve Bannon i d’Aleksandr Duguin. Bannon, home de Trump, finançant l’extrema dreta europea. Vox a Espanya o el PiS de Polònia. I Duguin difonent la idea de fondre el que queda del feixisme i del comunisme, i beneint l’amistat de Putin amb Marine Le Pen. Possiblement, algunes d’aquestes qüestions les van estar parlant Bannon i Duguin quan es van trobar l’octubre del 2018 a Itàlia.
Davant d’aquest panorama, no és agosarat pensar que Putin estaria disposat a fer durar la guerra. De bon gust hauria aprofitat l’esclat dels dos míssils a Polònia, però tot ha quedat segons l’OTAN en “un incident” sense indicis d’atac intencionat. Putin allargaria el conflicte si pogués tot el 2023 per arribar al 2024, que és quan toca fer eleccions presidencials a Rússia, guanyar-les i enfortir-se. Tant se val que el seu suport electoral hagi perdut gruix. Amb el control de l’aparell de l’estat, Putin faria sortir de les urnes el que necessités. La qüestió és com aguantar l’any i mig que queda per posar les urnes.
Míssils de ràbia
La retirada de Kherson no apunta a l’enfortiment del lideratge rus, ben al contrari. Sembla que només li queda enrabiar-se i llançar míssils contra Kíiv i altres ciutats. La cimera del G-20 l’ha pressionat perquè acabi la guerra, i cal no perdre de vista que l’informe de The Economist del 29 d’octubre conclou que l’elit russa no vol jugar-se-la per un líder que –recuperant les paraules de Merkel— potser ha perdut el sentit de realitat. I dona noms: Dmitri Petruixev, vinculat al Consell de Seguretat rus; Serguei Kirienko, subcap del gabinet del Kremlin, i Serguei Sobianin, l’alcalde de Moscou, serien aspirants al recanvi.
Amb tot, altres mirades no veuen pròxim el final de la guerra. L’exkagebista i escriptor Serguei Jirnov està segur que Putin voldria ser recordat com el president rus que va llançar una bomba nuclear. I l’historiador Iuri Feliixtinski està convençut que la guerra s’escamparà més enllà d’Ucraïna, i que estem vivint la primera batalla de la Tercera Guerra Mundial. Seria el “preludi” al que últimament m’he referit, i del qual sempre he dit que es pot revertir. Si Putin fugís endavant i arribés al 2024 i posés urnes, necessitaria que la fugida endavant de Trump a l’altra banda de l’Atlàntic fos guanyadora, i això no és gens segur. Trump no sembla, ara com ara, que disposi de mecanismes per ser president el 2024. Però si ho aconseguís i, paral·lelament, Putin es refermés al capdamunt de l'estat rus, el món i la humanitat s’enfrontarien a un greu problema.
