Els altres Wagner: radiografia dels exèrcits privats que fan la feina bruta a Putin

BarcelonaEl Grup Wagner ha envaït la informació internacional de l'última setmana. Des de principis d'any, de fet, havia anat guanyant protagonisme com a peça clau en la invasió russa d'Ucraïna. Però fa un any encara era un actor més aviat desconegut, que operava en clandestinitat. L'estridència i afany de notorietat del seu líder, el multimilionari Ievgueni Prigojin, van fer que aquest grup de mercenaris sortís a la superfície, fins a guanyar un protagonisme absolut amb l'aixecament armat del dia de Sant Joan. Wagner és (o era) el grup paramilitar més important de Rússia, però no pas l'únic. El president rus, Vladímir Putin, compta des de fa anys amb una xarxa d'exèrcits privats que li fan la feina bruta.

La galàxia del que es coneix com a companyies militars privades –o PMC, per les seves sigles en anglès– és extensa i confusa, i no hi ha informació oficial, només la que aporten periodistes o grups d'investigació independents. Entre els seus líders hi ha oligarques multimilionaris –com el mateix Prigojin–, membres o exmembres del Kremlin, agents de la intel·ligència russa i directius d'empreses estatals. A les seves files, mercenaris. Alguns són exmilitars i veterans de les forces especials russes. I des de fa uns quants mesos, presoners a qui s'ha perdonat la pena a canvi d'anar a lluitar a Ucraïna.

El portal Molfar, que publica investigacions a través d'informació de codi obert, ha identificat 37 grups paramilitars –tot i que una desena podrien estar inactius–, dels quals 25 operen a Ucraïna, alguns ja des que va esclatar el conflicte el 2014. No tots fan la mateixa funció: per exemple, no tots participen en operacions ofensives, com Wagner, sinó que n'hi ha que entrenen soldats o proven armament nou. Però hi ha un denominador comú: tots tenen vincles amb el govern. "Aquesta és la gran diferència entre les PMC russes i les d'altres països, com els Estats Units: a Rússia totes estan directament lligades al Kremlin, que fa molts anys que les utilitza per fer la feina bruta que no pot fer l'exèrcit rus", afirma a l'ARA Lukas Andriukaitis, investigador del think tank estatunidenc Atlantic Council i expert en grups paramilitars russos.

Malgrat aquests vincles amb el poder polític, tècnicament aquests exèrcits privats són il·legals a Rússia, i el Kremlin ha negat sempre aquestes connexions. Fins ara. Aquest dilluns el mateix Putin va reconèixer que el Grup Wagner era finançat totalment per l'estat rus, almenys durant l'últim any, i va assegurar que les autoritats investigaran com es van gastar aquests diners públics.

A principis de mes, el govern rus va fer un primer pas per regularitzar la situació d'aquests grups de mercenaris, quan el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, va dictaminar que totes les "unitats de voluntaris" que combaten a Ucraïna haurien d'haver signat un contracte amb el ministeri a tot tardar l'1 de juliol. Va ser el que va acabar d'enfurismar Prigojin, que volia mantenir el control dels seus homes. El 22 de juny una vintena d'aquestes estructures militars implicades en la guerra ja havien seguit les indicacions de Xoigú, segons va detallar el viceministre de Defensa, Nikolai Pankov.

La invasió d'Ucraïna, sòl fèrtil per als grups de mercenaris

La guerra a Ucraïna, ja des del 2014, ha sigut sòl fèrtil per a la creació de noves PMC, o perquè les que ja existien es fessin més grans. Durant les primeres setmanes de la invasió, el febrer de l'any passat, la majoria dels mercenaris que lluitaven sobre el terreny formaven part d'un grup anomenat Redoubt, que va reclutar antics soldats i homes que havien estat rebutjats o expulsats de l'exèrcit, segons va informar el mitjà rus independent Meduza. El mateix portal va assenyalar que la primavera de l'any passat, probablement per intentar adreçar els mals resultats de l'operació militar, el ministeri de Defensa va ordenar al Grup Wagner que enviés a Ucraïna alguns dels seus millors homes que llavors estaven estacionats en alguns països de l'Àfrica o Síria. Mig any després, Prigojin va començar a reclutar presoners i va créixer en mida i influència.

Els analistes de Rand Corporation Ryan Bauer i Erik Mueller consideren que Moscou ha promogut l'expansió d'aquest tipus de grups paramilitars per lluitar a Ucraïna i que una de les raons pot ser la voluntat de diluir el poder a l'alça de Prigojin. "Posar en contra grups competidors els uns amb els altres concorda amb l'estil de gestió política de Putin de Divideix i venceràs", afirmen en un article publicat el 14 de juny, pocs dies abans de l'aixecament de Wagner.

Entre aquests competidors destaca el grup Patriot, que diversos analistes i investigadors vinculen directament amb Serguei Xoigú. A més, els últims mesos han sorgit diverses companyies militars privades lligades a Gazprom, el gegant rus de petroli i gas, com Potok, Fakel i Playma. La intenció és, oficialment, protegir les instal·lacions de la companyia, però també estan lluitant a Ucraïna. És una forma per a Putin de "crear altres forces armades no estatals en les quals pugui confiar", indiquen Bauer i Mueller. Els analistes alertaven, però, que aquest augment de competició entre grups de mercenaris pot generar "rivalitats perilloses" com, de fet, ja ha passat per exemple entre combatents de Wagner i de les empreses de Gazprom als voltants de Bakhmut.

"Estan explorant maneres d'obtenir més personal per enviar a la picadora de carn d'Ucraïna sense haver de reclutar més russos del carrer", apunta Andriukaitis. Segons Meduza, totes les seves fonts havien parlat d'una "mobilització secreta" mitjançant el reclutament a través de PMC, una manera d'aconseguir més soldats sense generar més malestar a la societat. A més, els mercenaris que moren o queden ferits no es comptabilitzen a les xifres oficials de baixes –que, de totes maneres, no són fiables.

Competidors també en violència

Ramzan Kadírov, el representant de Putin a Txetxènia, també utilitza les forces de seguretat de la regió com el seu grup paramilitar, tot i que tècnicament formen part de la Guàrdia Nacional Russa. I Kadírov ha expressat el seu interès a crear la seva pròpia PMC. "Quan el meu servei a l'estat s'hagi completat, em plantejo seriosament competir amb el nostre estimat germà Ievgueni Prigojin i crear una empresa militar privada", va dir al febrer Kadírov, que va lloar els resultats de Wagner a la guerra a Ucraïna –tot i que el dia del motí s'hi va girar en contra–. Les milícies txetxenes s'han guanyat la fama de cruels i sanguinàries per la seva violència extrema per generar terror, una estratègia que també ha replicat Prigojin.

A principis de juny, quan Wagner es va retirar de Bakhmut, el think tank Institute for the Study of War (ISW) va apuntar que el comandament militar rus probablement havia ordenat a Kadírov substituir els homes de Prigojin al front de Donetsk. Kadírov va afirmar que les forces txetxenes Akhmat havien rebut una nova ordre i van assumir la responsabilitat sobre la línia del front de la regió de Donetsk, i va xifrar en 7.000 els efectius txetxens a Ucraïna.

"Les forces txetxenes són les úniques que es podrien comparar, més o menys, amb Wagner", diu Andriukaitis, tot i que ell no les considera una PMC. Wagner no té cap rival al mateix nivell. Malgrat que ara la seva situació és incerta i és impossible saber quants mercenaris hi ha –per l'opacitat d'aquests grups i per les baixes que es produeixen cada dia–, l'analista assenyala que la resta de companyies militars privades són molt més petites i no tenen capacitat per influir de la mateixa manera en la guerra a Ucraïna.

Diplomàcia de guerra i negocis a l'exterior

Una de les maneres més fiables d'avaluar la influència d'aquests exèrcits privats és amb la seva presència a l'estranger. I, sense cap dubte, Wagner és el rei, amb operacions en 18 països, com la República Centreafricana, Mali, Líbia, el Sudan i Veneçuela. La següent PMC amb més presència exterior és Patriot (7 països), el grup de Xoigú.

Després de la rebel·lió de Prigojin va sorgir el dubte sobre el futur de Wagner a l'estranger, però ha anat quedant clar que no s'esperen grans canvis. Aquest divendres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va apuntar que el Grup Wagner signava contractes directament amb els governs dels països on opera i que "el futur d'aquests contractes depèn dels governs africans". És un intent més de desvincular-se, almenys públicament, de les activitats de l'empresa de Prigojin, tot i que Andriukaitis assegura que la companyia fa negocis "perquè el Kremlin la contracta per fer-ho".

L'enorme grup empresarial de Prigojin genera centenars de milions d'euros cada any a l'Àfrica i el Pròxim Orient a través de l'extracció de minerals i altres recursos naturals, l'entrenament de soldats i la protecció de règims autoritaris. Aquests negocis suposen una gran via de lucre per al mateix oligarca, però també una gran font de finançament per a l'estat rus, que alhora aprofita per conrear relacions i influència; una política exterior basada en la diplomàcia armada que Rússia no deixarà perdre.