Així persegueix Putin els artistes que critiquen la guerra: llistes negres, agents camuflats i penes de presó

BarcelonaEl 2007 les autoritats russes van portar a judici els artistes i comissaris d'art Andrei Erofeev i Yuri Samodurov per l'exposició "Art Prohibit", al museu Andrey Sàkharov a Moscou. Una de les imatges de l'exposició mostrava el famós ratolí Mickey Mouse en el rol de Jesús i envoltat dels apòstols. El tribunal va titllar les obres de "continguts artístics ofensius i antireligiosos". Precisament, i segons va declarar Samodurov, l'objectiu de l'exposició era protestar en contra de la censura en l'art que va començar l'any 2000 quan el president Vladímir Putin va assumir el càrrec.

Des de llavors, la censura ha regnat a Rússia, tot i que, en teoria, està prohibida per la constitució. Pasmur Rachuiko, un artista rus exiliat des del 2019 que sempre ha fet servir el seu nom artístic per identificar-se, explica a l'ARA que, abans de començar la temporada d'exposicions al país, agents del Ministeri d'Interior, camuflats de comissaris d'exposicions, revisaven les obres per tal que no hi haguessin "continguts extremistes" i feien "avís" perquè en deixessin de banda algunes.

La censura ha agafat una velocitat vertiginosa des que va esclatar la guerra a Ucraïna el febrer del 2022. La llibertat d'expressió a la premsa, la literatura, el cinema, la música i l'art van començar a perillar més del que ja ho havien fet en el passat.

"És extremadament perillós referir-se a qualsevol tema polític", explica a l'ARA Philippenzo, un artista urbà rus que només s'identifica amb aquest nom. Fa pintades als carrers de Moscou amb missatges controvertits i ha manifestat la seva opinió amb les seves obres, tant a les xarxes socials, com al carrer. El 12 de juny del 2022, pel Dia de Rússia, Moscou es va despertar amb una pintada de Philippenzo que va provocar que s’hagués d’exiliar a Lituània, on viu en l’actualitat. Es tractava d’un mural en què va escriure: "Izrossilovanie". Es tracta d’un joc de paraules en rus que barreja “violació” amb el nom del país, i que ve a dir “Rússia fot a tothom”.

L'artista russa, Alexandra Skochilenko, no va tenir tanta sort com Philippenzo i està condemnada a set anys d'empresonament per substituir etiquetes de preu per missatges en contra de la guerra en productes en un supermercat a Sant Petersburg.

Perseguits a les xarxes

Ara, l’art urbà s’ha extingit al país per por de la repressió, mentre que les obres que s’exposen a les galeries i els museus pateixen un control exhaustiu.

Inga Khristich és il·lustradora i viu a Moscou. A través d'una conversa per correu electrònic, explica que, encara que no és habitual que exposi el seu art, durant l'any passat, li van negar la participació a tres exhibicions. "Va ser llavors quan em vaig assabentar de les llistes negres d'artistes", admet Khristich. En secret, alguns comissaris d'art li van comunicar que el seu nom es trobava a una de les llistes d'artistes prohibits que el ministeri de Cultura els hi fa arribar als museus i galeries públiques. Des d'aquell moment, ja no hi podrien col·laborar.

El problema no era el seu art. El problema eren les seves opinions en contra de la guerra amb Ucraïna: havia signat peticions anti guerra i col·labora amb Memorial, una organització crítica amb el Kremlin. "Els meus dibuixos no tenien cap to polític. Només eren paisatges", explica. L'única opció que li oferien les galeries era exposar les seves obres de manera anònima. Khristich s'hi va negar.

El 3 de juliol de 2021, Vladímir Putin va aprovar el reglament d'Estratègia de Seguretat Nacional, en què un dels objectius era la "protecció dels valors tradicionals". Gairebé un any després, i ja en guerra, el 20 de juliol del 2022, el govern de Putin incorporava una nova clàusula al reglament. Entre altres, prohibia "la celebració d'exposicions als recintes dels museus subordinats que no compleixin l'Estratègia de Seguretat Nacional".

En conseqüència, el ministeri de Cultura va obligar els comissaris d'exhibició i directors de museus a proporcionar un informe detallat de tots els artistes amb els quals treballaven, un requisit que continua en l'actualitat, però amb un apartat addicional: han de donar els noms d'usuaris de les xarxes socials per tal de poder investigar i tenir controlats els seus moviments polítics.

Yanina Boldyreva, una artista russa i actualment a l'exili, explica a l'ARA que companys seus que no havien manifestat obertament la seva opinió en contra de la guerra, els hi havien cancel·lat les exposicions sense previ avís després d'haver-se canviat la foto de perfil de Facebook a una imatge en negre que expressava oposició al conflicte.

Igual que Khristich i Boldyreva, l'artista Pavel Otdelnov, guanyador de dos premis d'innovació artística el 2020, també forma part d'una llista negra d'artistes i una comissària d'art d'un museu el va avisar, mitjançant un missatge, que les seves obres havien quedat excloses d'una exposició. Ara es troba a l'exili –no vol especificar on– i admet per correu electrònic que va abandonar Rússia perquè "es va tornar molt perillós compartir la meva posició anti guerra i se'm feia impossible ignorar el tema".

Crítiques al silenci

Però entre la comunitat artística la pràctica de l'autocensura és comuna, sobretot pels artistes que necessiten quedar-se al país. Boldyreva és crítica amb els companys que resten silenciats i que només creen art "neutre". Segons explica, "els que decideixen parlar d'altres temes no relacionats amb la guerra, no es pot dir que el seu art sigui autocensura, sinó que és una manera d'evitar el problema".

Però Otdelnov argumenta que alguns artistes l'apliquen, ja que no volen sentir que són el motiu pel qual un espai artístic hagi de tancar i tampoc volen "exposar a altres, com els comissaris, els funcionaris i el museu, a cap perill".

De la mateixa manera, Philippenzo assegura que l'autocensura està operativa a les institucions artístiques i que els museus públics eviten qualsevol situació que pugui posar en perill la seva existència. "És terrible, i va en contra del sentit comú: l'art és llibertat", sentencia Otdelnov.