Com afecta a la invasió d'Ucraïna? Quatre lectures de la rebel·lió contra Putin

BarcelonaHi ha més incògnites que certeses en el desconcertat episodi que dissabte va viure la Rússia de Vladímir Putin. La rebel·lió armada –amb tancs i atacs creuats– del líder de Wagner, Ievguenin Prigojin, ja és un episodi crucial en la cronologia de la invasió russa d'Ucraïna. Trigarem temps a poder-ne desxifrar totes les conseqüències, però hi ha algunes lectures que cal subratllar, perquè condicionen el futur del totpoderós president rus i ja tenen impacte en el mapa de guerra d'Ucraïna.

El mem es va fer tan viral que el compartien els mateixos soldats ucraïnesos a les xarxes socials: una imatge dels tancs de Prigojin anant cap a Moscou acompanyada de la següent frase "La contraofensiva era això". El Konsta, un soldat mobilitzat als fronts del Donbass, deia dissabte a l'ARA: "És el millor escenari que ens podíem imaginar". El sentiment era compartit arreu d'Ucraïna –també entre el govern de Volodímir Zelenski–, que veia amb satisfacció com la fatiga de la invasió feia tremolar l'ecosistema que sosté Putin. Malgrat el desenllaç fallit de la rebel·lió, aturada a 200 quilòmetres de la plaça Roja, la pregunta és oportuna: quin efecte pot tenir la jornada de dissabte en el mapa de guerra d'Ucraïna?

Hi ha una resposta breu: no es preveu un gran impacte de forma immediata, perquè la prompta retirada de Prigojin evita mals majors per al Kremlin. Funcionaris dels Estats Units asseguraven al New York Times que la marxa de Wagner no va provocar que cap unitat russa abandonés cap de les posicions al sud o a l'est d'Ucraïna. De fet, durant aquell període, la guerra no va parar: les forces de Putin van continuar llançant més de 50 míssils. La imatge, aquest dilluns, del ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, visitant les tropes al front ucraïnès vol mostrar normalitat i, sobretot, control.

Però cal apuntar algunes lectures, que poden ser decisives més endavant. La primera, tal com fa notar a l'ARA l'analista Garvan Walshe, és l'estat d'ànim dels soldats, que en una guerra no és trivial. "En un moment clau, com és l'inici de la contraofensiva, veure problemes al país enemic suposa una motivació extra per a l'exèrcit de Zelenski". La segona gira al voltant dels mercenaris de Wagner, vistos sovint com els combatents més hàbils i més ben equipats que té Moscou. Si acaben desapareixent del mapa d'Ucraïna, o reduint-ne la presència, des de Kíiv ho celebraran. I la tercera assenyala Putin, que ja coneix en què es pot traduir el desgast d'una guerra llarga i enquistada. L'aixecament de Prigojin pot fer despertar l'esperit crític de més militars russos que fa gairebé dos anys que lluiten en un conflicte militarment dur i mortífer.

Res del que va passar dissabte tindria sentit sense una premissa: Prigojin, capaç de recriminar i mostrar al govern de Putin les realitats de la guerra, era vist per a molts russos com un heroi. I Putin l’havia protegit. No s’entendria, si no, que el líder de Wagner normalitzés el fet de gravar vídeos insultant els ministeris del Kremlin pels pocs triomfs militars a Ucraïna. Aquesta aura de protecció el va animar, probablement, a enviar els seus tancs cap a la capital. I també l’ha salvat, probablement, d’un desenllaç pitjor –almenys de moment–. Ho deia Carmen Claudín, experta del CIDOB, en una entrevista recent a l'ARA: "Calia evitar un judici, perquè Prigojin és molt popular entre els russos. També calia evitar un conflicte, perquè hauria debilitat la imatge de Rússia. Per tant, només podia negociar".

La rebel·lió armada de Wagner és, doncs, una mostra de debilitat de Putin, encara que el president totpoderós ho hagi intentat camuflar amb una negociació, postissa i opaca, i que, pròximament, tregui pit per haver esmorteït, amb certa rapidesa, un intent d'aixecament.

Es necessitarà temps per calcular el gruix de les esquerdes a Moscou, però Konstantin Remchukov, editor d’un diari de Moscou amb connexions amb el Kremlin, ja apuntava al New York Times un possible escenari: que el seu cercle més pròxim pugui intentar persuadir Putin que no es presenti a la reelecció l’any que ve. “La idea que Putin té el poder i proporciona estabilitat i seguretat ha patit un cop”, deia Remchukov. La seva imatge global queda tocada. La imatge del poder militar rus, sobreestimat fins al punt que Putin havia imaginat conquerir Kíiv en només tres dies, queda, directament, ferida.

Potser la incògnita que es resoldrà més aviat serà la del destí del grup Wagner. Alguns analistes donen per fet que s’acabarà dissolent com a companyia privada, però també sembla clar que l’exèrcit no vol deixar perdre els seus homes (o, almenys, una part). El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ja avançava dissabte a la nit que els combatents de Prigojin que no haguessin participat en la revolta serien absorbits a l’exèrcit regular. Putin amplia l’oferiment a tots els mercenaris: o l'exèrcit o Bielorússia. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que les operacions de Wagner es mantindran a Mali i a la República Centreafricana. 

L’analista del Royal United Services Institute (RUSI) Emily Ferris escrivia aquest dilluns que la situació legal que el grup tenia fins ara era “una bretxa legal útil que permetia a Wagner operar amb relativa impunitat”. “Els intents que s’han fet anteriorment per legislar contra Wagner a Rússia han sigut infructuosos, però l’aixecament pot fer canviar les coses”. La llibertat de Wagner quedarà limitada, si es tenen en compte les declaracions oficials que arriben des de Moscou. Andrei Kartapolov, president de la comissió de defensa de la Duma russa, proposa un projecte de llei per regular les activitats de les empreses militars privades russes. Tampoc vol la il·legalització, conscient de la vàlua militar que suposa: “Ióssif Vissariónovich [Stalin] va dir que els fills no són responsables del que fan els seus pares. Qui ha de respondre és qui va liderar la rebel·lió”.

Aparentment, l'actor del serial de dissabte que n’ha sortit més ben parat és el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, almenys per al públic estatal. La premsa russa i bielorussa –que en cap dels dos països és independent– l’ha presentat com el salvador de Moscou. “Sens dubte, es mereix el títol d’heroi de Rússia”, deia el presentador rus Vladímir Soloiov a la cadena estatal bielorussa ONT. Però des d'Occident, com sol passar, es veu diferent. "No estic segur que el seu paper hagi estat tan significatiu com afirmen Moscou i Minsk", escrivia a Le Monde Artyom Shraibman, investigador del Carnegie Russia Eurasia Center, que considera que el paper de Lukaixenko probablement es va escenificar, perquè Putin no podia admetre negociacions directes amb qui havia titllat de traïdor hores abans. No és l'únic, hi coincideixen diversos analistes.

Sigui com sigui, l’exili forçat de Prigojin a Bielorússia –i la possibilitat que els seus homes també hi vagin– suposa un risc per a la seguretat interior del país i, sobretot, amenaça la frontera ucraïnesa. Algunes veus ja han alertat que el Kremlin voldria tornar a arrossegar Bielorússia a la guerra a Ucraïna. Els fantasmes d'una altra ofensiva, mirant a Kíiv, des del nord, com va fer l’exèrcit rus els primers dies d’invasió, tornen a aparèixer.