Els acudits prohibits a la Rússia de Putin

Moscou“¿Saben quina és la millor manera que té un rus per connectar-se a Netflix? Emigrant al Canadà”. Els espectadors del local Stand Up Store de Moscou, on es programen espectacles de monòlegs, van riure de valent quan van sentir, fa unes setmanes, aquest acudit, que feia referència a la clausura dels comptes russos de la plataforma de streaming i als milers de ciutadans que han abandonat el país.

Però els humoristes russos han après que, actualment, hi ha un llistat de temes que no es poden tractar. La falta de llibertat d'expressió a la Rússia de Vladímir Putin no és nova, però arran de la invasió d'Ucraïna la tensió política s'ha accentuat i també el control i la persecució contra aquells ciutadans que creuen les línies vermelles que imposa el Kremlin. En l'humor s'imposa l'autocensura, i són molts els artistes que eviten escenificar monòlegs que tractin exclusivament sobre política o sobre la guerra a territori ucraïnès per por de ser castigats.

“Abans del conflicte vaig escriure un material sobre política, però ha quedat en un calaix perquè ara val més no entrar en aquest joc”, explica a l'ARA un jove monologuista que prefereix no dir el seu nom i sol actuar en clubs de diferents ciutats de Rússia. Afegeix que, de moment, els responsables dels locals on actua no li han posat restriccions, però un cop, durant una actuació en un centre comercial, els directors el van advertir de no tocar qüestions espinoses. Companys que actuen en el mateix espectacle també asseguren que “l’autocensura” s’imposa i que l’humor polític i crític queda relegat a la mínima expressió.

El reconegut humorista rus Leonid Kulakov, que participa en programes de televisió, ha assegurat en una entrevista al canal rus RTVI que “l’operació militar s’ha de dir així perquè s’ha de complir la llei del país en què treballes”, i en aquest sentit ha confessat que també ha canviat la seva manera de treballar. “Prèviament envio alguns guions als meus advocats [perquè els revisin i així evitar problemes]. I els meus advocats m'acompanyen sovint als espectacles”, explica.

Hi ha programes de televisió en què imiten Putin i rostres coneguts del Kremlin. El canal rus TNT, dedicat a contingut humorístic i que molts segueixen per esbargir-se i desconnectar de les notícies sobre la guerra, de vegades emet esquetxos en què caricaturitzen responsables polítics, però mai fins al punt de convertir la ironia en un instrument polític i de protesta. Les sàtires més punxants només es guarden per a acudits amb un discurs similar a l’oficial.

Imitar Putin

Els monologuistes consultats per aquest diari asseguren que després de la pandèmia, a part dels clubs dedicats exclusivament als monòlegs, moltes cafeteries els han començat a contractar per animar la clientela. El negoci de l’humor, diuen, agafa embranzida en una societat farta de sentir notícies fatídiques que arriben d'Ucraïna. “Enmig d’aquesta situació, els espectadors estan molt disposats a anar a espectacles d’humor. Ho necessiten per passar una estona agradable”, afegeixen els còmics consultats.

Això no treu que molts russos trobin a faltar un dels humoristes més reconeguts i que tenia més audiència, Ivan Urgant. Aquest humorista es posava davant de la càmera cada nit al Piervi Canal i oferia un late night molt similar al que fan Jimmy Fallon o Jimmy Kimmel a les televisions nord-americanes. Diàriament aconseguia portar al programa estrelles mundialment conegudes. El dia que va començar la invasió el seu programa va ser fulminat de la graella televisiva i diverses fonts asseguren que el popular presentador s’havia pronunciat en contra de la guerra.

“Crec que la seva decisió es deu al fet que és algú amb molts contactes entre els artistes dels països occidentals, i la seva aparició en aquests moments a la televisió russa podria posar en perill la seva reputació”, diu un dels humoristes.

Lectures polítiques

En temps de guerra, l’humor pot dir moltes coses. La sàtira es pot convertir en una arma contra les autoritats que volen controlar el discurs polític. També pot mesurar la posició política de la societat al copsar què els fa riure i què no. Però l'humor també pot ferir sensibilitats.

El conegut monologuista ucraïnès Felix Radish, de la ciutat fronterera de Sumi i que l’any passat va recórrer Ucraïna per aixecar rialles enmig dels bombardejos, reconeixia en una entrevista a Meduza, un dels mitjans russos més crítics amb Putin, que hi ha aspectes de la guerra en els quals val més no entrar. Ell parlava pensant en les víctimes: ¿es pot fer broma de la guerra davant de persones que han perdut familiars al camp de batalla? Radish també observava un apunt polític i social, que explica el sentiment anti-rus que ha sorgit a Ucraïna a conseqüència de la invasió perpetrada per Putin. Parlava d'una “deshumanització” envers els soldats russos. “El públic reacciona molt positivament a bromes sobre militars russos morts. Seria difícil imaginar una resposta així abans del 24 de febrer del 2022”, confessa.