Rússia veta tres vols procedents de la UE en resposta a les sancions a Bielorússia

SabadellRússia, gran aliat del règim bielorús, li ha donat suport i puja l'aposta. Des de dimecres al vespre Moscou ja ha vetat l’entrada al seu espai aeri de dos vols d’Air France i un altre d’Austrian Airlines que havien desviat la seva trajectòria per evitar sobrevolar territori bielorús, en compliment de les represàlies ordenades dilluns per la Unió Europea, arran del “segrest” d’un avió de Ryanair per detenir l’opositor Roman Protassévitx i la seva parella, Sofia Sapega. En una evident escalada del Kremlin, les autoritats d'aviació russes han obligat Austrian Airlines a cancel·lar un vol Viena-Moscou. El vol d'Air France que connectava París amb al capital russa també ha sigut cancel·lat per segon dia consecutiu perquè no tenia permís per aterrar a Moscou.

Però les sancions contra alts càrrecs i el bloqueig de l’espai aeri que la Unió Europea ha imposat a Bielorússia no són suficients i s’haurien d’endurir, segons l’entorn del periodista detingut, que aquest dijous ha demanat mesures més dràstiques contra el règim d’Aleksandr Lukaixenko, i no només en l’àmbit polític, sinó també des de tots els fronts. “Volem ajudar Bielorússia, i això només és possible si s’incrementa la pressió sobre el règim, si les sancions s’endureixen, si se l’aïlla internacionalment i se’l reconeix com un règim terrorista. Cal aturar qualsevol cooperació amb el règim: econòmica, política, diplomàtica, de transports, mediàtica... Tot s’hauria d’aturar, fins i tot bloquejant els sistemes internacionals de transferències bancàries”, ha dit en una roda de premsa des de Varsòvia Stepan Putilo, cofundador juntament amb Protassévitx de Nexta, el principal canal de Telegram i de YouTube de Bielorússia i que s’ha convertit en el mitjà de comunicació independent més important del país.

Putilo ha citat explícitament la possibilitat de “bloquejar el negoci de potassa de Bielorússia”, que és el segon país del món en volum de producció d’aquest mineral. De fet, l’empresa estatal Belaruskali és responsable del 20% de la producció mundial de fertilitzants potàssics. El responsable de Nexta s’ha mostrat partidari d’animar al “boicot” empreses com la noruega Yara, “el principal comprador de potassi de Belaruskali”. “Moltes empreses internacionals continuen cooperant amb el règim de Lukaixenko i és molt important que això s’acabi. Si no, els seus diners es continuaran destinant a torturar persones innocents a Bielorússia”, ha advertit.

El company de Protassévitx ha denunciat que cada dia reben "notícies de nous detinguts i presoners polítics condemnats a penes de 5 i 7 anys” i ha citat dos casos recents: el d’un “pres polític” que la setmana passada va aparèixer mort a la presó i el d’un jove que estava sent investigat per haver participat en protestes contra el règim que es va suïcidar aquest dimecres a causa de la “pressió” a què estava sotmès, segons va deixar escrit. L’opositor també ha explicat que, malgrat viure exiliat a Polònia, no se sent “100% segur”, i que els últimes dies ha començat a rebre “més amenaces”. “Ens han dit que el Roman [Protassévitx] va tenir sort que no el matessin immediatament”, ha assegurat. Segons ell, fa un temps tots dos havien parlat del perill que podia suposar volar per l’espai aeri bielorús. “És una veritable llàstima que cometés aquest error. Desgraciadament, els seus companys diuen que últimament s’havia relaxat una mica”, ha reconegut Putilo.

El cofundador de Nexta ha fet la roda de premsa acompanyat dels pares de Protassévitx, Dmitri i Natalia, que han insistit que estan convençuts que el seu fill ha sigut torturat i han denunciat que no se li ha permès veure ni el seu advocat, ni un metge independent ni cap familiar. Acusat de delictes com l’organització de disturbis massius, s’enfronta a penes de fins a 15 anys de presó. La seva parella, Sofia Sapega, que va ser detinguda juntament amb ell, tampoc no ha tingut accés a advocats i s’enfronta a penes similars pels mateixos delictes.

D’altra banda, l’empresa informàtica suïssa Proton Technologies ha assegurat aquest dijous que el correu electrònic que suposadament va avisar les autoritats bielorusses de la presència d’una bomba a bord de l’avió, i que va provocar l’aterratge d’emergència a Minsk, va ser enviat minuts després que l’aparell hagués tocat terra a la capital bielorussa