Rússia i la Xina veten l'alto el foc a Gaza presentat pels Estats Units davant de l'ONU

WashingtonLa petició d'un alto el foc "immediat" presentada aquest divendres pels Estats Units al Consell de Seguretat de l'ONU ha saltat pels aires amb el veto de Rússia i la Xina, dos dels membres permanents. En total, el text ha obtingut onze vots a favor, tres en contra i una abstenció. "Rússia i la Xina no han volgut votar a favor de la resolució simplement perquè l'han presentada els Estats Units, i prefereixen veure'ns fallar que no pas veure el triomf del Consell, fins i tot després de setmanes de negociació", ha sentenciat l'ambaixadora nord-americana davant l'ONU, Linda Thomas-Greenfield.

La resolució que s'ha vetat marcava un punt d'inflexió, perquè era la primera que presentava Washington, després d'haver votat tres vegades consecutives en contra d'altres demandes per aturar les hostilitats a la Franja. L'última havia estat liderada per Algèria i els nord-americans van oposar-s'hi argumentant que volien presentar el seu propi text, que és el que s'ha votat aquest divendres.

Washington havia hagut de presentar fins a sis versions diferents del text per aconseguir evitar el veto de Rússia i la Xina, però ni així ha estat suficient. Un cop més, el malestar i les rivalitats entre els Estats Units i la Xina i Rússia han enfangat la votació del Consell de Seguretat. Les relacions amb Pequín han anat empitjorant encara més des que el Congrés nord-americà té a les mans una llei que podria prohibir TikTok arreu del país. Pel que fa a Moscou, l'increment d'hostilitats és evident des que va esclatar la guerra a Ucraïna.

El document, que fa dues setmanes el president Joe Biden ja va prometre anunciar, condicionava l'alto el foc a Gaza a l'alliberament dels ostatges segrestats per Hamàs el passat 7 d'octubre. "Amb la resolució aprovada podem posar pressió sobre Hamàs perquè accepti l'acord", ha defensat Thomas-Greenfield. En els moments previs a la votació, Thomas-Greenfield ha demanat a tots els membres que votessin a favor d'aquest alto el foc "pels palestins que sofreixen i els israelians que cada dia reben míssils del grup terrorista Hamàs."

"Proposta hipòcrita", diu el Kremlin

El dur discurs que Rússia ha adoptat davant la resolució de Washington abans que comencés la votació ja anticipava el seu veto. "Si vostès fan això [votar a favor de la resolució], es cobriran de desgràcia per haver donat suport a aquesta proposta hipòcrita", ha afirmat Vassili Alekséievitx Nebénzia, representant de la Federació Russa davant l'ONU.

Així mateix, la Xina ha justificat el seu vot en contra perquè considera que la proposta dels nord-americans "no dona una resposta real a la necessitat d'un alto el foc immediat". "L'esborrany americà posa precondicions per a un alto el foc, que no és gaire diferent de donar llum verda a seguir amb el conflicte", ha argumentat Ma Zhaoxu, representant del país asiàtic a l'ONU. Així mateix, ha remarcat que la resolució és "desequilibrada" en favor d'Israel i també dona llum verda a una ofensiva a Rafah. Un fet pel qual Rússia també ha criticat el text: "Conté la llum verda perquè Israel dugui a terme una operació militar a Rafah".

La proposta d'un alto el foc per part dels Estats Units, el gran aliat d'Israel, que sempre ha vetat propostes similars i que li envia diners i armes, és simptomàtica: deixa veure les pressions que està rebent i el malestar amb el president israelià Benjamin Netanyahu. La coincidència del conflicte amb any electoral als Estats Units ha fet que Biden sigui molt més sensible al malestar dels seus votants (que ja s'ha fet notar amb el vot de càstig en alguns estats), però cada cop és més difícil en l'àmbit internacional quedar-se de perfil davant de la crisi humanitària que s'està vivint a la Franja.

El passat dilluns un informe de l'ONU alertava que la fam a Gaza era "imminent", sobretot al nord de la Franja, on l'accés de l'ajuda humanitària arriba amb comptagotes a causa de la dura ofensiva israeliana. En total, ja ha mort més de 30.000 palestins des que va esclatar el conflicte. En aquest context, els nord-americans estan intentant adoptar una postura més constructiva, com ja es va veure fa dues setmanes amb l'anunci de la creació d'un port provisional a la costa de Gaza per poder-hi enviar ajuda humanitària.

Paral·lelament a l'alto el foc que es votava aquest divendres, continua latent l'amenaça d'un assalt de les tropes d'Israel sobre Rafah, el racó de la Franja que fa frontera amb Egipte i on s'acumula la majoria de la població palestina. Netanyahu està impacient per poder iniciar l'operació i complir amb el seu objectiu de desarticular Hamàs, encara que aquesta acció genera recels entre els seus socis occidentals. Especialment els Estats Units.

El passat dilluns, el president Joe Biden va parlar amb Netanyahu per transmetre-li la seva profunda preocupació davant de la possibilitat d'un atac a Rafah sense un pla per protegir els civils.

Washington cada vegada té menys recels a l'hora d'expressar la seva insatisfacció amb Netanyahu. Després de les dures crítiques de la vicepresidenta Kamala Harris i les exigències de Biden de protegir la població civil de la Franja, l'últim dard al president israelià ha arribat directament del Capitoli. Chuck Schumer, líder de la majoria al Senat, és la persona jueva que ostenta un càrrec més alt dins del funcionariat nord-americà, i sempre ha expressat que se sent amb l'obligació de vetllar pel poble d'Israel. Però el passat 14 de març Schumer, durant un dels seus discursos, va acusar Netanyahu d'haver-se perdut "permetent que la seva supervivència política s'imposi al que és millor per al poble d'Israel".