Rússia i Ucraïna exploren un alto el foc però continuen els bombardejos
Les tropes russes ataquen un teatre on es refugiaven més d’un miler de civils
BarcelonaDes de fa quatre dies Rússia i Ucraïna coincideixen a dir que les negociacions van en la bona direcció. Però això encara no ha evitat que continuïn els bombardejos i les morts de persones: l’últim que s’ha conegut és en un teatre de Mariúpol, on es refugiaven més d’un miler de civils. La sensació que s’explora un possible acord ha agafat força després que el Financial Times hagi avançat un esborrany de pau provisional de 15 punts que inclou un alto el foc i la retirada total de les tropes russes d’Ucraïna sempre que el país presidit per Volodímir Zelenski declari la neutralitat i accepti limitar les seves forces armades. Aquest acord també implicaria que Ucraïna renunciï a les seves ambicions d’entrar a l’OTAN i prometi no acollir bases militars o armament de països com els Estats Units, el Regne Unit o Turquia a canvi de protecció.
Però el possible acord no acaba de lligar amb les declaracions que han fet al llarg del dia diversos mandataris, que fan pensar que la invasió russa es mantindrà més temps. El president dels EUA, Joe Biden, ha anunciat que enviarà a Ucraïna un catàleg d’armes valorat en mil milions de dòlars; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que continuaran donant suport al govern de Kíiv perquè preveuen que la guerra sigui "llarga" i el primer ministre de la República Txeca, Petr Fiala, que aquest dilluns va ser a la capital ucraïnesa acompanyat dels líders de Polònia i Eslovènia, ha demanat que s’aportin més armes a Ucraïna. Per tant, el sentit de tots els missatges és que cal reforçar el territori ucraïnès perquè creuen que Rússia no abandonarà la invasió ràpidament.
Els únics que han mostrat alguns senyals d’un gir són els representants dels dos països en guerra. Zelenski ha reconegut que les negociacions amb Moscou estan començant a ser "més realistes", mentre que el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, s’ha atrevit a pronosticar que les propostes que discuteixen estan "a prop d'un acord". Tanmateix, el president rus, Vladímir Putin, ha advertit que vol assolir els seus objectius i ha afegit que "l’operació militar especial" –sempre per evitar parlar d’invasió– avança segons el previst. Putin només ha admès que està disposat a debatre l’estatus neutral d’Ucraïna: el seu secretari de premsa, Dmitri Peskov, ha concretat que una possibilitat és que aquesta neutralitat es basi en l’estatus de països com Àustria i Suècia.
Per això, el principi d’esperança per a un acord encara no ha arribat gaire enllà, després que en el vint-i-unè dia de guerra el nombre de víctimes s’hagi mantingut a l’alça. De moment no s’han concretat les afectacions de la bomba que l’exèrcit rus ha tirat al teatre regional de Donetsk, a Mariúpol: se sap que moltes persones hi han quedat atrapades, tot i que Rússia ha negat l’atac i l’ha atribuït a una milícia ucraïnesa d’extrema dreta. Les forces russes també han disparat contra la gent que feien cua per comprar el pa a la ciutat de Txerníhiv i en aquest atac han mort almenys 10 persones –l’emissora estatal d’Ucraïna ha mostrat unes imatges de cossos estirats al carrer–, malgrat que Rússia ho ha qualificat d'engany. Segons l’últim balanç de l’ONU, almenys 726 civils han mort i 1.174 han quedat ferits.
Biden veu Putin com un criminal
Davant la violència russa que no cessa, Biden ha assegurat que Putin és "un criminal de guerra". Fins ara, tot i que altres socis europeus ja havien traspassat aquest llindar, el president nord-americà no havia anat tan lluny verbalment. La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, ha considerat que Biden "estava parlant des del cor i sobre el que ha vist a la televisió, que són imatges salvatges d'un dictador brutal". Les declaracions contundents dels EUA s’han fet el mateix dia que el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia ha sancionat Rússia per la invasió d’Ucraïna i li ha ordenat aturar-la. Tot i que la sanció hauria de ser vinculant segons el dret internacional, el poder coercitiu de la institució és més aviat nul.
En canvi, el que ha començat a afectar Putin són les sancions econòmiques d’Occident perquè ha hagut de reconèixer que poden causar un creixement temporal de la inflació i l’atur. També s’especula que el possible acord entre Rússia i Ucraïna podria ser una maniobra del president rus per guanyar temps amb l’objectiu de reagrupar les tropes i reprendre l’ofensiva, després que el cap de la guàrdia nacional russa, Víktor Zolotov, admetés dilluns que la invasió va més "lenta" del que havien previst.
Pel que fa als segrestos d’alcaldes, el ministre d’Afers Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha denunciat que Rússia està retenint un nou alcalde: el de Xadovsk, Oleksandr Iakovliev. A més, l’haurien capturat amb el seu adjunt, Iuri Paliukh. El dia s’ha acabat amb l’alliberament de l’alcalde de Melitópol, Ivan Fedorov, que des de divendres estava segrestat pels ocupants russos per negar-se a col·laborar-hi.