Rússia i Turquia reforcen la seva nova aliança forjada a Síria

MoscouEl president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, van escenificar ahir a Moscou la plena normalització de les relacions bilaterals, després d’uns mesos de crisi, i van celebrar en especial la cooperació a Síria. “Vull remarcar que veiem Turquia com un soci molt important. Estem disposats a mantenir un diàleg polític intens al més alt nivell”, va sentenciar Putin quan va fer el balanç de la trobada amb el líder turc. Putin va explicar que en la conversa amb Erdogan havien acordat continuar cooperant per lluitar contra el terrorisme, en primer lloc contra Estat Islàmic (EI), i que havien celebrat que gràcies als esforços conjunts de Rússia, Turquia i l’Iran la treva a Síria en general es respecta.

“Em complau destacar, i pocs s’ho esperaven, que les nostres forces armades i serveis especials han aconseguit un contacte tan eficient i estret”, va dir Putin a Erdogan. Rússia i Turquia han mantingut posicions diferents respecte a la guerra de Síria: Moscou fa costat obertament a les forces governamentals i Ankara dona suport a les milícies rebels al nord del país. A més, també tenen visions diferents de la qüestió kurda, ja que Rússia col·labora amb els grups armats kurds a Síria que també lluiten contra l’Estat Islàmic. Malgrat que han mantingut aquestes divergències, en els últims temps han cooperat i van impulsar l’última treva a Síria i la ronda de negociacions al Kazakhstan. Aquesta setmana els caps militars de Rússia, Turquia i els Estats Units es van reunir a Ankara per coordinar accions a Síria i a l’Iraq.

Els dos líders van destacar ahir que s’ha de mantenir la integritat territorial de Síria, i Erdogan va assegurar que Turquia no té intenció d’ocupar la ciutat de Manbij, on l’exèrcit sirià du a terme ara una operació antiterrorista.

Les relacions entre Rússia i Turquia havien tocat fons a finals del 2015 després que les forces turques abatessin un caça rus a la frontera amb Síria. Arran d’aquest incident diversos projectes conjunts van quedar aturats, Rússia va aplicar sancions econòmiques contra Turquia i va prohibir als seus ciutadans que viatgessin a aquest país, que durant molts anys ha sigut la destinació turística preferida dels russos. Segons va dir ahir Putin, l’intercanvi comercial entre els dos països l’any passat es va reduir en un 32%.

La reconciliació

L’estiu passat Erdogan i Putin ja van escenificar l’inici de la reconciliació a Sant Petersburg i ahir al matí el govern rus va excloure els clavells, les cebes, el bròquil i el coliflor de la llista de productes turcs que està prohibit importar a Rússia. Al vespre Putin va dir que pròximament també s’aixecarà el veto que hi havia contra els treballadors de la construcció turcs.

En uns moments en què s’espera veure com la política del nou president nord-americà, Donald Trump, afectarà les aliances al Pròxim Orient, els analistes russos destacaven la importància de la visita de Recep Tayyip Erdogan a la capital russa. L’exministre d’Exteriors turc, Yashar Yakish, va dir fa poc en una entrevista al diari digital rus Gazeta.ru que encara que ara sembli que Ankara s’està decantant més cap a Washington en detriment de les relacions amb Rússia la visita d’Erdogan vol demostrar el contrari. Fonts oficials turques havien informat abans de la visita que a Moscou es parlaria també de la possible compra per part de Turquia de sistemes míssils antiaeris S-400.

Erdogan va qualificar Vladímir Putin de “bon amic” i va destacar la intensificació dels contactes entre els dos països en l’esfera energètica per a la construcció del gasoducte Turkish Stream -que el monopoli estatal rus del gas, Gazprom, hauria de començar enguany- i la central nuclear turca d’Akkuyu, dos projectes que s’havien vist afectats per la crisi diplomàtica entre els dos països.

2.000 morts al Kurdistan turc en 18 mesos

Unes 2.000 persones han mort al sud-est de Turquia, la majoria d’origen kurd, entre el juliol del 2015 i el desembre del 2016, durant les operacions de les forces de seguretat turques, segons un informe de les Nacions Unides publicat ahir. Entre les víctimes mortals, 1.200 eren kurdes, sense que es pugui determinar quines són civils i quines militars, i 800 eren membres de l’exèrcit turc.

El document també revela que aquestes mateixes operacions han provocat el desplaçament forçat d’entre 355.000 i 500.000 persones, a més de desaparicions massives. L’ONU ha pogut documentar que s’han comès innombrables abusos als drets humans. Per exemple, incitació a l’odi, violència sexual contra les dones i bloqueig d’accés a l’ajuda mèdica d’emergència, així com al menjar, a l’aigua i a altres elements de supervivència.

Des que van iniciar-se els atacs de l’exèrcit turc al sud del país, a més, s’han destruït moltes ciutats: la majoria han perdut el 70% dels edificis com a conseqüència dels bombardejos. Les dades de l’informe les ha facilitat el govern turc, diverses ONG i defensors dels drets humans. Les Nacions Unides no tenen accés a la regió en conflicte tot i que ho han sol·licitat en nombroses ocasions.