Rússia es tanca a l'exterior

MoscouL'1 de juny Rússia va prohibir als seus acadèmics col·laborar amb col·legues estrangers. També va restringir les activitats educatives no aprovades per l’estat. Aquest dimecres ha prohibit als seus ciutadans i organitzacions a l’estranger treballar amb organitzacions “indesitjables”, entre les quals s’inclou Rússia Oberta, de l’opositor rus Khodorkovski, o Open Society, del multimilionari nord-americà d'origen hongarès George Soros. Són només els últims maons de la muralla virtual que Rússia està aixecant al seu voltant. 

Moscou porta anys culpabilitzant organitzacions i fundacions estrangeres de les anomenades revolucions de colors, com les que han sacsejat alguns països de l’esfera postsoviètica com Ucraïna (el Maidan), Geòrgia o Armènia. Per contrarestar la possibilitat que alguna d’aquestes arribi mai a arrelar a Rússia i en desestabilitzi el govern, el govern rus vol tallar tots els llaços amb qualsevol agent estranger.

Cal tenir en compte, a més, que al setembre hi haurà eleccions parlamentàries al país i el Kremlin no vol tenir cap sorpresa desagradable. De cara a aquests comicis, de fet, la justícia russa va catalogar aquest dimecres la Fundació Anticorrupció de l’opositor Aleksei Navalni com a "extremista", una sentència que la il·legalitza i, per tant, impossibilita que s'hi pugui presentar. A principis del 2021 hi va haver diverses protestes en favor de Navalni que van crear preocupació entre les autoritats russes, tot i que ara es troben ja totalment apagades. Mentrestant, l'opositor continua empresonat als afores de Moscou.  

Contra la influència exterior

El control dels mitjans de comunicació és un dels pilars de la política del Kremlin. I, en aquest sentit, una de les mesures que més fortament ha colpejat els mitjans independents russos ha sigut l'aprovada el 2019, que permet posar l’etiqueta d’"agent estranger" a qualsevol mitjà que sigui sospitós de rebre finançament des de l’estranger. Aquesta expressió té connotacions molt negatives dins la societat russa pel bagatge soviètic. Els mitjans que són catalogats així han de mostrar aquesta etiqueta en qualsevol dels seus continguts, ja sigui escrit o audiovisual. Fins i tot qualsevol persona que visqui a Rússia i comparteixi un enllaç a qualsevol d’aquests mitjans ha d’aclarir que es tracta d’un “agent estranger”. Aquesta mesura ha complicat el finançament de Meduza, el mitjà opositor més important de Rússia, i també ha portat a d’altres com VTimes al tancament. Molts anunciants no volen que la seva marca s'anunciï a portals d’"agents estrangers" i per això molts d’aquests mitjans es troben en una situació econòmica crítica.

Internet és una altre dels camps de batalla del govern de Vladímir Putin. La creació d’una Runet, en lloc de la xarxa que s’utilitza a tot el món, és una idea que està en ment del Kremlin des de fa anys. Ara per ara aquesta idea sona molt llunyana, però ja s’han limitat algunes xarxes socials per la manca de cooperació d’aquestes amb el govern rus. Linkedin està tancada a Rússia. Altres xarxes socials, com Facebook i Twitter, han rebut avisos de les autoritats russes per la negativa de compartir informació amb les autoritats russes o pel seu paper en la “difusió de convocatòries i material audiovisual” de protestes no autoritzades. Twitter, de fet, actualment està alentida per les autoritats russes, de manera que els vídeos i les imatges tarden més a carregar dins del país. 

La coneguda xarxa de vídeos TikTok també va rebre advertències de Moscou quan a principis d’any hi van circular imatges que animaven a participar a les manifestacions a favor del govern. El mateix president rus demanava a la policia que fos "proactiva a l’hora de buscar a Internet per identificar qui està arrossegant a menors d’edat a protestes no autoritzades”. Qui ha anat encara un pas més enllà a l’hora de “protegir” els infants russos és el president txetxè Ramzan Kadirov, que va demanar retirar imatges de superherois estatunidencs de guarderies txetxenes per substituir-los per herois “reals locals”.