Rússia també contesta amb sancions als Estats Units

BarcelonaDijous, minuts després que Joe Biden anunciés una bateria de sancions contra la Rússia de Vladímir Putin per ciberatacs i interferència en les eleccions nord-americanes, Moscou ja deixava clar que hi hauria resposta. Maria Zakhàrova, portaveu del ministeri d’Exteriors, considerava que era “inevitable” fer-ho. I ni vint-i-quatre hores després, el ministre d'Exteriors rus Serguei Lavrov, compareixia en roda de premsa per donar a conèixer la reacció. Lavrov, home de confiança de Putin, ha anunciat que el Kremlin expulsarà deu diplomàtics dels Estats Units i imposarà sancions a vuit funcionaris nord-americans. També ha recomanat a l'ambaixador dels EUA a Moscou que viatgi a Washington "per fer consultes". "El president [Vladímir Putin] ha aprovat aquestes mesures en resposta als actes absolutament inamistosos i gratuïts anunciats per Washington contra Rússia, els nostres ciutadants, persones físiques i jurídiques i el nostre sistema financer", s'ha justificat Lavrov.

El portaveu rus ha tingut temps també per deixar sobre la taula una amenaça. En cas que continuï l'actual "intercanvi de cortesies" –ha dit amb ironia–, el Kremlin demanarà als Estats Units que redueixin el nombre dels seus diplomàtics en territori rus dels actuals 450 a 300, en paritat amb la presència russa al país nord-americà.

En aquest sentit, Lavrov ha avançat que Moscou mantindrà altres mesures "en reserva" i "doloroses" per als interessos econòmics nord-americans, i ha reiterat que tot plegat és un efecte "mirall" als "atacs" de Biden, que dijous també va comunicar l'expulsió de deu diplomàtics russos. A banda d'això, la Casa Blanca va comunicar sancions contra 32 individus i entitats russes als quals acusa d'estar al darrere de campanyes de desinformació abans de les eleccions del 2020 amb les quals, i segons la intel·ligència nord-americana, Moscou buscava afavorir la reelecció de Donald Trump. El president dels EUA també va dictar una ordre executiva per la qual el govern federal prohibeix que les institucions financeres nord-americanes puguin comprar deute públic rus a partir del pròxim 14 de juny.

Tensar la corda

Les sancions que va presentar dijous Biden han estat les més dures decretades pels Estats Units en anys i han suposat un pas més en la creixent tensió entre Moscou i Washington. Els ànims s'han anat caldejant després de diversos episodis: des del cas de l'opositor rus Alexei Navalni, enverinat l'estiu passat i ara empresonat pel Kremlin, fins als ciberatacs que van afectar diverses pàgines i dominis de l'administració dels EUA o el recent desplegament de tropes russes al voltant dels territoris fronterers amb Ucraïna, que fan témer una escalada al conflicte del Donbass. De fet, entre les accions de què Biden acusava Rússia en el comunicat emès dijous hi havia "la violació del respecte a la integritat territorial dels estats”, una referència velada a l’ocupació de la península de Crimea i al conflicte a l’est d’Ucraïna.

També hi ha hagut altres exemples d'aquesta tensió, que tot i ser més anecdòtics han acabat agafant volada, com quan Biden va dir en una entrevista a ABC News que considerava Vladímir Putin "un assassí".

Malgrat això, en els últims dies guanya força l'opció d'una trobada física dels dos mandataris. Tot i les sancions, els dos governs insisteixen en la necessitat de trobar la bona sintonia. El mateix Biden va argumentar dijous en roda de premsa que les sancions que acabava d'anunciar haurien pogut ser molt més "dures", però que va optar per ser "proporcionat" perquè no vol empitjorar la relació amb el Kremlin. En la mateixa compareixença, Biden va mostrar el seu desig d'aconseguir "una relació estable i predictible” per trobar formes de col·laborar quan hi hagi qüestions d’interès comú. Per això va insistir en la necessitat de reunir-se en persona. Seria, segons va anticipar, “aquest estiu a Europa”.